ACN Barcelona.-El total de persones censades pels serveis de l’Ajuntament de Barcelona que viuen en naus o locals abandonats, com el que s’ha incendiat aquesta matinada a la plaça Tetuan, són 735. La xifra, que fa referència a un informe de l’abril del 2021, barreja famílies amb menors a càrrec i persones soles. D’altra banda, els serveis municipals tenen comptabilitzades 334 persones més que viuen com a barraquistes en solars ocupats de la ciutat. Tots aquests casos impliquen ciutadans que es considera que tenen una llar, però que no es digna. És el que el consistori anomena infrahabitatge. El pare i la mare que han mort aquesta matinada no tenien NIE i no podien accedir a un habitatge municipal.
La dada de persones que viuen en aquestes condicions a Barcelona no és pública, però la Fundació Arrels l’ha aconseguit mitjançant una petició de transparència.La resposta oficial del consistori barceloní, tot i disposar d’aquestes dades, inclou l’advertència que detectar i comptabilitzar les persones que viuen en espais privats, com els locals, és una tasca “més complexa” que la de fer el seguiment dels solars. Igualment, es destaca que els darrers anys s’ha augmentat el pes dels serveis municipals que es dediquen a apropar-se a aquests immobles ocupats i s’ha arribat a registrar la xifra de les 735 persones que els habiten. Si se suma als habitants de les barraques, el total s’enfila fins a les 1.069 persones que fan vida en un infrahabitatge a Barcelona.En un informe previ, aquest del febrer del 2019, s’incloïa una altra variant: la dels menors d’edat. En aquell moment, el total de persones comptabilitzades que vivien en solars, locals o naus eren 853, un 20% menys que enguany. Sobre aquell total, els infants representaven una quarta part: hi havia 208 nens i adolescents en situació d’infrahabitatge. Després del cas de l’incendi de la plaça Tetuan que ha acabat amb quatre morts, entre els quals un nen de tres anys i un nadó de quatre mesos, entitats i institucions, com el mateix Govern de la Generalitat, han apuntat a la crisi de l’habitatge com al rerefons clau de la problemàtica. En aquest sentit, fonts coneixedores han explicat a l’ACN que una dels principals contrarietats que afrontaven el pare i la mare de la família que ha acabat morint aquesta matinada és que no disposaven de NIE. Aquest fre administratiu els impedia fins i tot inscriure’s a la borsa de sol·licitants d’habitatge municipal, fet que els va portar a perllongar la seva situació d’ocupants d’un local abandonat.
