Joie de vivre és la nova col·lecció que l’editorial Univers vol dedicar a la literatura de viatges. Diari de Florència de Diana Athill i Mar d’estiu de Rafel Nadal en són els primer volums.
Rafel Nadal ens trasllada la seva mirada particular sobre la mediterrània. Ho fa a través dels seus sovintejats viatges a indrets tocats pel mar d’Itàlia, Grècia o Xipre i amb un punt de partida molt particular i concret. La platja de La Fosca a Palamós, on passava els estius (aquells llargs estius d’infantesa), era una finestra de llum i llibertat, un petit indret on jugava de petit i que és el punt de partida, però també el punt de tornada, dels seus viatges per indrets com Stromboli, Hidra, les Eòlies o l’enigmàtica illa de Xipre.
Grècia és el bressol
Talment com una quadern elaborat de viatge,Nadal, ens fa còmplices del seus periples de persona inquieta que reconeix el valor cultural del que mira. Uneix els llocs i les històries de diferents indrets amb un invisible fil d’Ariadna que ens guia per aquest mar, a voltes desconegut, però que ens és tant proper, fins arribar al bressol de tot plegat: la Grècia més clàssica que és el bressol de la nostra cultura. Rafel Nadal i la seva companya Anna, amb qui sempre viatja, se senten propers a allò que miren, propers a les persones amb les que parlen… Badar és això, anar d’aquí cap allà, encantar-se amb l’erupció d’un volcà, abocar-se a Sunion amb un poema evocador al cap o xafardejar un vell molí d’oli que, clar, ens evoca també el nostre país.
Però Nadal sempre retorna a casa per a recordar-nos les semblances del Cap de Creus amb la costa grega, o la mateix imatge de les vinyes empordaneses amb les de les terres italianes. I aquella joie de vivre que és, efectivament, gaudir d’un arrós a Port Lligat, amb els amics, un vespre d’estiu, comentant històries reals o inventades; o fer un suquet en la petita barca d’un pescador grec, que viu del turisme (sí, clar) però d’una altra manera.
Llum i esperit
La civilització ha comportat la massificació i despersonalització del territori i probablement, els pobles de la Mediterrània estan ferits greus, però l’esperit i la llum en són la seva essència. I també la gent, que és present en les pàgines del llibre, amb anècdotes, converses i complicitats. I és això el que Rafel Nadal aconsegueix traslladar amb aquest Mar d’estiu: l’essència, la vida, les arrels, els valors culturals que n’emanen i que ens marquen com a civilització que viu mirant el mar, i que fa que tots formem part d’un mateix mar, que cantava Josep Tero.
Més enllà del pur relat de viatges també hi trobem reflexions i anotacions sobre cultura i política, de la Girona grisa i fosca de la que podia escapar a les aigües de La Fosca, a la dura realitat de la partició de Xipre i la neteja ètica i els desplaçaments. Però sobretot hi ha l’anar i venir, aturar-se i mirar, i emocionar-se xerrant amb Leonard Cohen o amb un nens que juguen a fer la rateta amb un mirall des d’un barco.
Per Nadal el Mediterrani és “un mar d’acollida, d’intercanvi, de cultura, però també por ser violent i traïdor; escenari de civilitzacions esplendoroses i de grans tragèdies i malediccions. Sovint un estat d’ànim, una raó de ser, una religió”.
