No ens posem nerviosos. La independència és a prop. Ara cal unitat i sumar!

El debat sobre si hem de ser inde­pen­dents en ara ja 16 mesos, o en 17, o en 15 cansa una mica. Després de tres-​cents anys ara no ens vin­drà d’un mes més o menys. El que si que crec que és ho hem de fer el més ràpid pos­si­ble, i repeteixo pos­si­ble, però també repeteixo ràpid sobre­tot per tres raons prin­ci­pals. La primera, perquè cal no dilatar massa en el temps el procés per tal de fer-​lo creïble.

 

Un dels grans èxits de l’independentisme els dar­rers anys és que ens hem con­vençut i hem con­vençut al nos­tre entorn que no era utòpica la inde­pendèn­cia sinó que estava a les nos­tres mans. Cal doncs man­tenir aquest con­venci­ment perquè si això es veu com a quel­com que mai no acaba alguns sec­tors que votarien sí podrien anar a parar a opcions que sí que són utòpiques de ver­i­tat com el fed­er­al­isme. Per alguns elec­tors podria sem­blar igual de difí­cil una cosa que l’altre però menys arriscada la seg­ona. I ja sabem que a les rev­olu­cions sem­pre hi ha gent molt comode.

 

La seg­ona raó és perquè la uni­tat sobi­ranista no es podrà man­tenir molt temps. S’aguanta amb pinces. Exem­ples com el que ha pas­sat a Girona o al grup par­la­men­tari de Junts pel Si en son l’exemple. Tambe ha min­vat molt l’esperit uni­tari a la base, a les Assem­bles dels pobles. Algunes fins i tot, com la de Santa Coloma, en comptes de con­vo­car actes uni­taris inde­pen­den­tistes aque­sta set­mana ha con­vo­cat un acte ide­ològic amb CUP, ERC i CSQP per explicar el procés con­stituent. Sense con­vi­dar a Con­ver­gen­cia. Excloent-​la. Això és molt greu i la uni­tat és un dels fronts essen­cials que hem acon­se­guit també els dar­rers anys. No donguem massa temps a que es tren­qui del tot i caiguem en un mar de retrets per la perpetuïtat.

 

El par­tidisme ja vin­drà després, la ide­olo­gia ja vin­drà després. Ara no destrossem la uni­tat ni la il.lusió de la base perquè, a més a més, deixeu-​me dir que a aque­stes alçades ja hau­ria de tenir clar tothom, sobre­tot els que inten­ten dibuixar el país abans de tenir-​lo, que la repub­lica cata­lana no té perquè ser pilotada per una repub­lica banan­era d’un tri­par­tit lid­erat per Ada Colau com a Pres­i­denta. Enl­loc està escrit això. I alguns batal­larem i molt per defen­sar la nos­tra ide­olo­gia i perquè la república sigui una bona república. Però repeteixo, aquest debat ara no toca. No toca ni par­tidisme ni inten­tar manip­u­lar assem­bles trans­ver­sals. Ara tots a una que ja ens dis­cu­tirem després! Fem-​ho i fem-​ho ràpid.

 

I això em porta a la ter­cera raó per fer con­tra­bal­ançe­jar el que per alguns jus­ti­fica la dilat­ació en el temps. El fer-​ho bé i que estigui tot a punt. I és evi­dent que hem de fer-​ho tren­cant el mínim d’ous pos­si­bles però també és evi­dent que això no es pot con­ver­tir en una excusa per ama­gar pors perquè d’ous ja sabem que n’haurem de tren­car. Mai estarà tot fet el dia D. Quant més preparat estigui mil­lor però tam­poc no volguem ser inde­pen­dents sense trencar-​nos una ungla quan les vic­tòries s’assoleixen trencant-​se un les ungles i per­dent alguns anells. Assumim-​ho ja.

 

Bon dia a tothom!

 

www​.ericber​tran​.cat