Les CUP han de decidir si prefereixen Mas o Rajoy, independència o continuar a Espanya

Molts inde­pen­den­tistes inten­taran fer-​nos creure que aque­sta és una set­mana impor­tant i històrica. I cer­ta­ment pot ser-​ho. Pot ser-​ho si avui s’aprova la res­olu­ció d’inici del procés al Par­la­ment de Catalunya i si al llarg de la set­mana s’investeix Pres­i­dent a Artur Mas. Això seria històric. També pot ser-​ho si avui s’aprova la res­olu­ció i, en canvi, no s’investeix pres­i­dent a Artur Mas, per tant, no es forma Gov­ern, i el que fem avui queda en paper mul­lat. Això també seria històric, però històric per ridícul. Perquè voldria dir que quan ho tenim tot a les nos­tres mans ho deixem córrer.

 

La mateixa set­mana en que s’aprova aque­sta res­olu­ció ens podríem tro­bar que no hi ha per­spec­tiva d’una majo­ria par­la­men­taria dis­posada a tre­bal­lar junta per pilotar aque­sta descon­nexió i que estem més a prop que mai d’unes elec­cions antic­i­pades que podrien sig­nificar que una part de l’independentisme deixi de creure que això és pos­si­ble, o canal­itzi la il·lusió cap a altres opcions aparent­ment més “serioses” o amb més ganes d’aplicar els seus programes.

 

I no, no és la primera veg­ada que ens passa això als cata­lans. Sem­pre ens passa que quan més a prop hi som no ens atre­vim a donar el pas, que no som capaços de cul­mi­nar, de fer la dar­rera jugada. Sem­bla que als cata­lans ens agrada ser inde­pen­den­tistes i que volem con­tin­uar així tota la vida. I és que sem­pre, sem­pre, sem­pre, s’ha aca­bat util­itzant una suposada lluita social per jus­ti­ficar no fer un pas cap a la inde­pendèn­cia. Quan hau­ria de ser al revés i dir ben clar que volem la inde­pendèn­cia per tenir eines per fer una deter­mi­nada lluita social.

 

Així que ara la respon­s­abil­i­tat està sobre el taulell de les CUP. Aque­lls a qui tan agraden els lemes i reivin­di­ca­cions, que tan criden i es man­i­festen. A les seves mans hi ha poder deixar de reivin­dicar o poder estar dues gen­era­cions més cridant. Després de tants anys reivin­di­cant la història, ara la podeu escriure o podeu fer que aque­sta us posi al vostre lloc.

 

Podeu no votar un Pres­i­dent, un gov­ern i inten­tar cre­mar dues gen­era­cions, però nos­altres demà mateix ho tornarem a inten­tar. I si la frus­tració que acon­seguiu aque­sta set­mana no ho impedeix ho acon­seguirem. Mal­grat vos­altres, tot i vos­altres. I lla­vors farem les reformes socials que tots dos com­par­tim (en part). Només que nos­altres ho hau­rem acon­se­guit men­tre vos­altres només ho reivin­di­caveu. Nos­altres volem fer un procés amb tothom sense renun­ciar a ningú i vos­altres abans de fer-​lo ja voleu excloure i mar­car amb tinta ver­mella als bons i als mals inde­pen­den­tistes. Vos­altres respecteu la coherèn­cia de tres-​cents mil votants i la imposeu a la coherèn­cia d’un milió sis-​cents mil inde­pen­den­tistes, vos­altres no votareu a Mas Pres­i­dent i en el fons estareu votant Si a Espanya, si a la Espanya de Mar­i­ano Rajoy. Tingueu-​ho clar alhora de votar aque­sta set­mana. Si passem a la història per fer quel­com únic o per fer un ridícul únic. Així que bon dia seny­ors de les CUP, bon dia a tothom.

 

www​.ericber​tran​.cat