Crida a l’èpica per guanyar el 27S

EXCEPCIONALMENT AVUI TAMBÉ LA PODEU ESCOLTAR: https://soundcloud.com/ericbertran/editorial-ric-bertran-crida-al

 

Tot és pos­si­ble. Més que pos­si­ble, a les nos­tres mans, a una papereta, a una urna, a un som­ri­ure, a un gest… Ja no és un somni i mireu que hi hem som­niat. Ja no és una lluita i això que ens hi hem deixat la pell, i que els nos­tres avant­pas­sats s’hi van deixar la vida. Algunes veus autoritzades diuen que el 1714 quan tot sem­blava per­dut els cata­lans van con­tin­uar llui­tant defen­sant la muralla fins a per­dre la vida sense rendir-​se. I no és que val­oressin poc la seva pròpia vida. És sim­ple­ment que val­o­raven més la nos­tra, la dels seus hereus, i ens volien donar un mis­satge de que mai no es pot per­dre la esper­ança, la con­vic­ció, la fer­mesa… El mis­satge de que una guerra es pot per­dre però mai una lluita men­tre es recordi l’objectiu. Van per­dre una guerra i el dia següent es van des­per­tar i es van posar a tre­bal­lar pas­sant gen­eració rere gen­eració aquest mis­satge que avui nos­altres agafem, ens fem nos­tre i decidim cloure 300 anys després votant, ven­cent, dignificant-​nos. I és que els cata­lans mai hem per­dut els som­nis, sem­pre han per­du­rat els nos­tres objec­tius, sem­pre hem tingut al cor aquell desig tan sa de llib­er­tat, i ara tenim la pos­si­bil­i­tat única de fer-​lo possible.

 

Aque­sts dies alguns han pretès donar-​nos por, com por han pretès donar-​nos al llarg de tota la història, han pretès amenaçar-​nos, com sota ame­naça ens han inten­tat man­tenir sota el seu règim durant tota la història, però s’han equiv­o­cat de poble, de soci­etat, de nació. Nos­altres ens creixem amb la por, i en l’adversitat ens fem més forts, irre­ductibles, inven­ci­bles. Ni ens vam ate­morir el 1714 ni ho farem ara. Si no ens vam rendir davant les armes menys ho farem ara davant els dis­cur­sos en pan­talla de plasma.

 

Les nacions d’arreu del món mereixen viure en llib­er­tat, en justí­cia social i en igual­tat d’oportunitats. I les nacions són la seva gent, els seus ciu­tadans. Hi ha drets que for­men part del propi ser humà en néixer. I hi ha moments on una nació decideix agafar-​se les mans; entre avís i nets, entre homes i dones, d’orígens i condi­cions diverses, de reli­gions i maneres de viure difer­ents, d’ideologies con­traries, però que ente­nen que junts són inven­ci­bles i que junts i nomes junts poden deixar, per fi, de com­mem­o­rar una der­rota i con­struir, per fi, una victòria.

 

Ja hem donat molts argu­ments. Avui és últim dia de cam­pa­nya elec­toral i vull fer una crida a l’èpica, a la tran­scendèn­cia del moment, a la respon­s­abil­i­tat que tenim aquest diu­menge. Mirem el futur, mirem-​nos a nos­altres mateixos d’aquí a vint anys i decidim que vol­drem dir-​los aleshores als nos­tres fills. Jo ho tinc molt clar. “Fill, avui vius en aquest gran país perquè un dia els teus pares vam ser con­scients que la història ens cri­dava, vam ser con­scients que el futur ens recla­mava. Vam decidir estar a l’alçada, vam decidir anar junts, estimar-​nos, alçar-​nos, anar a votar sense por no només per unes arrels que no com­partíem ja que no tots dos vam néixer en aque­sta terra, sinó per un futur que ens unia, i aquest ets tu. Vam votar amb la esper­ança que un dia arrib­aries i que et mereix­eries el mil­lor país del món”.

 

Diu­menge vota Junts Pel SÍ per començar de nou, per canviar-​ho tot. Ara és el moment. Sigues fun­dador d’un nou Estat!

 

www​.ericber​tran​.cat