Dilluns, 21 d'Octubre de 2019 - Edició 452
La República

‘Bombers per la República’: els apagafocs del procés

Van néixer poc després que ho fes l’Assemblea Nacional Catalana, el juny del 2012. Van reunir-se a Navarcles, a casa d’un històric bomber independentista i -a poc a poc- van […]

Marina Bou Cabero
Marina Bou Cabero 02/02/2019
Bombers protesten a la delegació del govern espanyol durant l'aturada general de país el 3-O/ Twitter @ANC_Bombers

Van néixer poc després que ho fes l’Assemblea Nacional Catalana, el juny del 2012. Van reunir-se a Navarcles, a casa d’un històric bomber independentista i -a poc a poc- van anar afegint-se membres d’arreu del territori. Actualment, compten amb uns 250 companys a la seva base de dades. Però ‘Bombers per la República’, inicialment ‘Bombers per la Independència’, és molt més que el que diu la seva base de dades.

“Arran del 20-S, la situació política ens va fer créixer molt més enllà del que és pròpiament la sectorial de l’Assemblea”, comenten alguns dels seus integrants. Parlen d’unes mobilitzacions que, al llarg del 2017, van “escalfar” tant l’ambient que van plantar la llavor del que defineixen com una “supraestructura” que va superar aquest col·lectiu inicial: de les quaranta persones que s’havien trobat els 11 de setembre des de 2012, es va crear una organització en termes territorials “perquè es preveia que fins a l’1-O hi hauria bastant rebombori”.

I així va ser, la situació política catalana va fer evolucionar els seus objectius i -fins i tot- la seva tasca: d’engrescar els bombers amb la possibilitat d’un nou model d’emergències en una República catalana a posar la cara l’1-O. De difondre les virtuts de la independència entre la seva parròquia a agafar el rol d’una mena de ‘Cascos Blancs’ en totes les mobilitzacions, realitzant cordons entre els manifestants i els mastegots de la policia.

Potser per això causen sensació entre el moviment independentista, tant a les xarxes com al carrer, cosa que a ells els provoca una sensació agredolça. “Ara, cada vegada que hi ha una manifestació, tenim debats interns sobre si hem de fer aquest cordó paral·lel al policial per intentar que no s’escalfi l’ambient o si hem de ser-hi, senzillament, com un col·lectiu més”, expliquen. I és que, si afegim els uniformes a l’equació -amb el pes simbòlic del qual gaudeix el col·lectiu, construït durant anys i culminat l’1-O amb la seva improvisada actuació- asseguren que cada aparició pública “s’acabava convertint en un bany de masses que perdia qualsevol mena de sentit”. “Era incòmode per a nosaltres i injust per a altra gent que havia sortit al carrer molt més que nosaltres”, afirmen. La solució? Dur els uniformes a la bossa i només usar-los en cas de necessitat, com en moments en que “l’autoritat i el respecte que confereix” els pot ajudar a fer que la gent els faci més cas. El treuen amb comptagotes, a més, perquè els ha propiciat crítiques des de l’espanyolisme polític i mediàtic; però també perquè (per llei) s’arrisquen a sancions a nivell intern si el fan servir fora de servei. És la seva particular manera de desobeir per la ciutadania, sempre, amb els valors del col.lectiu ‘En peu de pau’ en ment. De fet, porten el seu logó tapant el símbol oficial de l’uniforme dels bombers que -d’altra banda- recorden present en moltes altres lluites socials.

El PP i Cs van activar l’unionisme més agressiu als parcs de bombers

Però no només ha estat la caverna (a qui acusen de “mentir i manipular deliberadament” per anar contra ells “en lloc d’expressar una opinió, sabent que jurídicament ens és complex respondre’ls” i a qui han demanat rectificar una información falsa sobre la col.locació d’una bandera pels presos políticos en hores de servei) o els partits del 155 els qui els han recriminat la seva presència com a bombers en actes per la llibertat de Catalunya. Sobretot a Barcelona i l’Àrea Metropolitana -expliquen- hi ha companys que no volen que es relacioni el col·lectiu amb el moviment republicà. “Però nosaltres mai hem enganyat ningú, sempre hem deixat clar que no representem el conjunt de bombers; sinó que som la sectorial de l’ANC, ‘Bombers per la República'”, asseguren.

I és que el cos de bombers respon al mateix patró que la societat catalana, més independentista que unionista però respectant totes les posicions polítiques. “Probablement, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ho és menys i comarques més”, confirmen. A més, expliquen que als parcs de bombers es repeteixen moltes situacions que es viuen al carrer entre republicans catalans i espanyolistes: “Al principi, si no trobaven alguna cosa bé, parlàvem i ja està. Però va haver-hi un punt d’inflexió quan -des dels sectors Aznaristes del PP i Cs- van jugar la carta d’intentar dividir la ciutadania i es van activar, fent-se més agressius”, diuen. I tot es va intensificar amb la guerra de símbols. “En alguns parcs, es posaven i treien banderes, llaços grocs…”, narren per concloure que han deixat de banda “aquests estira-i-arronses estèrils” en pro de l’ambient en els llocs de treball. “Per evitar el conflicte, la minoria acaba guanyant”, lamenten, apuntant també que “els dos sindicats grans (CCOO i UGT) són més propers a les tesis d’aquesta minoria”. Amb tot, asseguren que no hi ha bombers unionistes organitzats, més enllà de grups de ‘Telegram’ que no arriben al centenar de membres. Poden dur a terme, això sí, alguna activitat puntual.

Amb l’unionisme, s’hi han topat més al carrer. “A Barcelona, hem tingut alguns problemes amb serveis que han passat prop de manifestacions unionistes, on els han increpat”, asseguren. En aquest sentit, recorden també que Societat Civil Catalana va llançar-los l’ham instant-los a acudir a les seves mobilitzacions: “Van convidar-nos a anar a una concentració a Via Laietana perquè entenien que hi ha bombers unionistes que havien d’estar-hi representats. Vam dir-los que no teníem problema si hi havia companys que volien agafar l’uniforme i fer aquesta funció (inclús vam transmetre el missatge a gent del seu perfil) i, fins i tot, ens vam oferir a anar essent independentistes amb la condició que no hi hagués cap mena de presència de l’extrema dreta”. Ja no els van respondre més.

“És molt important evitar l’enfrontament directe amb els Mossos”

I, en aquest sentit, com cal respondre al que representa SCC? Amb quina mena de protestes se senten còmodes els ‘Bombers per la República’? No hi ha una única resposta: com passa al carrer, hi ha diversos punts de vista, però tots coincideixen que “estem còmodes protegint les persones i ajudant a la gent”. Això sí, tenen clar que amb l’uniforme no farien mai una barricada. “Quan al carrer es preveu que la situació serà tensa, per a nosaltres també és una situació incòmoda, el fet d’haver de fer de parapet entre els nostres i els Mossos. Perquè als Mossos també els considerem els nostres, ja que en el moment en que els situem a l’altre bàndol estem cometent un error estratègic garrafal. Els Mossos són el més semblant a un exèrcit que té la Generalitat i, si nosaltres mateixos en prescindim, no tenim res que -en un moment determinat- ens pugui ajudar a controlar el territori”, afirmen. I insisteixen que, per una bona estratègia unitària de l’independentisme, “és molt important evitar l’enfrontament directe amb els Mossos”.

Per als bombers republicans, la situació més clara -“per molt tensa o dramàtica que fos en alguns moments”- on es demostra això va ser l’1 d’octubre. “Tens al davant una Policia Nacional enviada de diferents parts d’Espanya (que només té ordres de pegar) i, al darrere, uns ciutadans que l’únic que saben és que han d’aguantar quiets. I tu ets al mig. Queda molt clar que fas allà, quin és el teu objectiu”, apunten.

L’Ajuntament de Barcelona els ha “intentat lligar curt”

Moltes organitzacions i entitats també ho tenen clar i demanen als ‘Bombers per la República’ la seva presència en manifestacions per “aportar tranquil·litat, seguretat i suavitzar certes situacions”. Però, pel que fa a les institucions públiques, la relació canvia. A l’Ajuntament de Barcelona -diuen- “ens han intentat lligar curt” arribant a prohibir la direcció qualsevol mena de simbologia a favor dels presos polítics i els exiliats. “Inclús ens havien arribat a amenaçar que fer servir els uniformes fora de servei era punible”, explica un bomber de la capital catalana que -amb tot- admet que “hi ha hagut èpoques de més tolerància i altres de menys” amb un Govern municipal que no els és “completament contrari”.

Però, com ells mateixos reivindiquen, la seva feina és solucionar problemes i saben desenvolupar-se en situacions adverses. “En moments en que ens hem trobat amb mobilitzacions que buscaven l’enfrontament, el nostre paper és bastant valorat pels Mossos perquè no volen que s’arribi a cap extrem”, expliquen, en aquest sentit. Tot i que també reconeixen que hi ha alguns sectors de manifestants que no valoren tant aquesta tasca i els demanen apartar-se del pas i no molestar. “En aquests casos, hem intentat ser-hi”, conclouen.

De nou, el col·lectiu torna a ser un reflex del que es viu al carrer, encarant les discussions entre els independentistes el passat 21-D per si calia o no trencar els cordons policials. Un dia en que els bombers sobiranistes van trobar-se enmig de les càrregues quan intentaven “posar una mica de pau”. Van haver de reaccionar a la situació, igual que ho van fer el dia del referèndum. Aleshores, van ser presents arreu de Catalunya, tot i que (a diferència de dies com el 10-O o el 27-O; que no el 21-D, quan van sortir amb la premissa “d’intentar neutralitzar eixelebrats o infiltrats que volguessin promoure la violència”) no sabien que passaria. Però una de les capacitats més importants dels bombers és la seva capacitat d’improvisar, amb l’avantatge de comptar amb una estructura molt territorialitzada amb “circuits de confiança” molt instaurats.

L’1-O, l’experiència pilot

Tot i no tenir res preparat, l’1-O van fer la prova pilot com a ‘Cascos Blancs’ i van haver de gestionar “la ràbia (i, per tant, la temptació de respondre amb violència) i la por” dels ciutadans. “Ens consta que hi ha companys que no s’havien plantejat fer res més enllà d’anar a votar (o ni tan sols això) i que van acabar posant-se el casc i la jaqueta per baixar al carrer a intentar fer alguna cosa”, expliquen. Ara, la ràbia roman i la por només està en els que es queden a casa tement el record de l’1 d’octubre. Al carrer, s’hi ha sumat el desconcert amb una barreja d’impotència; però -tot i viure-ho en primera persona- no s’atreveixen a marcar quin camí cal seguir. “No som qui per dir què cal fer, però farem el que puguem per no traspassar la línia vermella de la violència per ètica i per estratègia”, afegeixen després d’afirmar que “el que volem sempre és posar el nostre granet de sorra per tal que la mobilització sigui tan contundent com faci falta, però alhora tan no violenta (que és més que pacífica) com faci falta”. És, diuen, la seva manera de col·laborar amb la causa des de la sectorial de l’ANC. Per altres coses, ja són en altres espais, inclosos els partits.

I és que tampoc no han oblidat que un dels seus objectius fonamentals és “estendre la idea que, amb la independència, tindríem un molt millor servei de bombers”. De fet, al març, celebraran un fòrum sectorial sobre com hauria de ser el cos a la República catalana: integral, de país, públic i gestionat completament per la Generalitat. “No volem canviar una bandera per una altra i que tot quedi igual, al darrere hi ha un nou model de societat i de bombers”, conclouen.

Relacionats