Mentre el món celebrava alegrement els Jocs Olímpics d’estiu de Barcelona, l’any 1992, a poc més de dos mil quilòmetres, al cor d’Europa, Bòsnia era l’escenari d’una guerra que va tenir en el setge de Sarajevo i, més tard, en la matança de Srebrenica, dos dels episodis més sagnants, inhumans i immorals de la història d’Europa. Fotògrafs com el croat Tarik Samarah o el català Miquel Ruiz van publicar fotografies i llibres colpidors sobre la matança de més de 8000 musulmans (més d’un miler de cadàvers encara no han estat recuperats o identificats) a mans de les forces serbobosnianes de Ratko Mladic, en un enclavament considerat “segur” per les Nacions Unides sota la protecció dels cascos blaus holandesos.
Un altre episodi dramàtic va ser el setge de Sarajevo, entre l’abril de 1992 i el febrer de 1996. Un testimoni directe de l’inici d’aquell setge va ser el català Eric Hauck, corresponsal de guerra del diari Avui, diari per al qual havia cobert les guerres del Golf Pèrsic, des de Palestina i l’Iraq, la caiguda del Mur de Berlín o la desintegració de la Unió Soviètica i la mateixa Iugoslàvia. A Sarajevo hi va anar en companyia del fotògraf Jordi Pujol Puente, que moriria en un bombardeig a la capital bosniana durant aquell conflicte.
Més de tres dècades després, Hauck rememora aquell setge, el conflicte dels Balcans i la seva experiència personal al llibre Desmemòria letal. Vint-i-cinc dies al setge de Sarajevo (Folch & Folch Editors). Hauck relata els vint-i-cinc dies que va passar a l’interior de la ciutat, l’any 1992, en un moment en què “ningú al país, ni tampoc a les Nacions Unides, pensa que en una capital com Sarajevo, exemple de multiculturalitat i resistència contra el feixisme, es pugui deixar endur per l’odi”. Va emprendre aquell viatge amb el fotògraf Jordi Pujol, “inquiet, rigorós i profundament compromès amb l’ofici”.
La ciutat va viure un setge brutal sota els bombardejos, l’escassetat i les bales dels franctiradors. Eric Hauck narra la seva experiència des d’un punt de vista periodístic i personal. Contextualitza els esdeveniments que van desencadenar el conflicte després de la dissolució de Iugoslàvia i l’assentament de l’odi ètnic i religiós. La narració es mou entre “hotels convertits en refugis, cafès ocupats per milicians adolescents, les famílies amuntegades als soterranis, la normalitat destruïda i reconstruïda a cada instant”.
El dia a dia el comparteix amb en Jordi Pujol, a la recerca de la notícia, esquivant les finestres de l’hotel o patint les granades de morter que cauen al davant. El relat s’acompanya amb les fotografies de Pujol, en un dramàtic blanc i negre, que mostren cossos per identificar, enterraments múltiples o la fugida dels cascos blaus nòrdics “amb uniformes i proteccions impol·luts”. Jordi Pujol Puente moriria durant un bombardeig, amb vint-i-cinc anys, i esdevindria el primer periodista estranger a perdre la vida al setge. Tenia la voluntat d’”explicar Sarajevo al món”.
Tants anys després, queda encara la vergonya d’una guerra que Jordi Pujol va documentar, i un llibre que vol reivindicar també, com expressa l’autor, “una forma de periodisme d’obrador que ja no existeix, una professió oblidada, denostada i utilitzada amb altres fins que no són explicar la veritat”.
Desmemòria letal. Vint-i-cinc dies al setge de Sarajevo. Amb fotografies recuperades de Jordi Pujol Puente. Eric Hauck. Folch & Folch Editors. Barcelona, 2026. 288 pàgines. 23,00 €
