Dijous, 4 de juny de 2020 - Edició 679
La República

Els tentacles d’Eulen en la gestió municipal arriben a les platges de Barcelona

La gestió de la seguretat del l’aeroport del Prat -i els seus conflictes- és només la punta de l’iceberg d’un seguit d’adjudicacions que l’administració pública atorga a Eulen, un grup […]

Marina Almansa
Marina Almansa 23/08/2018

La gestió de la seguretat del l’aeroport del Prat -i els seus conflictes- és només la punta de l’iceberg d’un seguit d’adjudicacions que l’administració pública atorga a Eulen, un grup empresarial que, mica en mica, es va filtrant com una taca d’oli en tots els serveis públics a través dels concursos d’externalitzacions amb el que es denomina ‘’facility management’’.

L’altra punta del gran iceberg, en aquest cas, es troba a Barcelona. Pot haver passat desapercebut, però aquest estiu el mateix grup empresarial ha fet una crida als portals de feina com Infojobs o Jobatus: ‘’es busquen socorristes’’, diuen. El gegant empresarial que va facturar 9,7 milions d’euros en contractes públics entre el 2015 i el 2017 busca especialistes aquàtics per les platges de Barcelona, concretament.

A finals de gener d’aquest any, Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya publicava el resultat del concurs per gestionar la seguretat i el socorrisme de les platges de Barcelona. La llicència es disputava entre Proactiva i Salvamar UTE -una concessionària de servei de vigilància marina formada pels grups empresarials Aunar Group 2009 i, justament, Eulen-. Proactiva Serveis Aquàtics, fins llavors principal responsable del litoral barceloní després arrabassar-li la llicència a Creu Roja el novembre de 2015, perd la jugada i Eulen té permís per a gestionar deu platges i banys de la capital fins el proper 2020, quan podran presentar una pròrroga per allargar el contracte un any més.

Proactiva triplica la puntuació

En la valoració de tasques tècniques per a l’adjudicació del concurs, Proactiva triplica la puntuació de Salvamar UTE. De fet, es reconeix que en l’apartat de descripció de rutines i millores de treball -la planificació de l’equip de treball i la seva dinàmica- Proactiva és set punts millor que la concessionària d’Eulen. És la diferència més substancial. No només en aquest aspecte és superior: en el bany assistit, permet a les persones amb mobilitat reduïda puguin banyar-se amb total seguretat i ajudats per personal, duplica la puntuació. Això provoca que en el total d’avaluació tècnica d’ofertes, Proactiva gairebé quadrupliqui els resultats d’Eulen.

El director tècnic de Proactiva Serveis Aquàtics, Oriol Canals, explica a La República que aquests aspectes suposen, en termes pràctics, l’eix central de l’equip de treball i el que serà la dinàmica dels responsables de gestionar el servei de socorrisme. ‘’És el treball el que ens fa ser especialistes d’aquest àmbit’’.

La fórmula d’externalització

En les bases del concurs, s’especifica la fórmula amb la que ‘’’s’atorgarà la màxima puntuació al licitador que estipuli el preu més baix que sigui admissible i que no superi el pressupost de la licitació’’. El que a la pràctica vol dir apostar per l’oferta més econòmica i no la de més qualitat.

Així doncs, d’una pistonada, la part d’avaluació de factors econòmics -és a dir, el pressupost d’Eulen- fa disparar els marcadors. Salvamar UTE treu 40 punts perquè la concessionària fa una oferta econòmica de 288.333 euros més barata que Proactiva. I és per això que guanya la llicència. En altres paraules, el consistori de Barcelona s’estalvia 288.333 euros decantant-se per Eulen. En aquest sentit, Canals també ho té clar: no entén com l’equip de l’Ajuntament de Colau pot permetre’s prioritzar la part econòmica de la tècnica en un sector on es salven vides. ‘’Nosaltres ens dediquem a això, som un equip de professionals especialitzat; Eulen, no’’, conclou concís.

Les xifres:
L’import de sortida és de 4.323.685,71 euros
La oferta de Proactiva es de 4.248.685,71 euros
La oferta de Salvamar es de 3.960.352,54 euros
Diferencia entre Proactiva i Eulen: 288.333 euros

“No podíem retallar el pressupost de Proactiva. També ens hem de guanyar la vida i no volem jugar amb un monstre com Eulen”

El director tècnic també explica que es va considerar que el pressupost no podia ser més ajustat perquè també havien de treure’n benefici. Proactiva comptava amb un vehicle d’intervenció ràpida, una ambulància, personal sanitari especialitzat, medicació i una llarga llista d’etcèteres. ‘’Dubto que amb el pressupost d’Eulen els hi quedi alguna partida per invertir en recursos’’, afegeix. Les condicions laborals dels prop de 110 treballadors que formen part de l’equip de salvament marítim, però, estan blindades per l’Ajuntament des que alguns membres de la Creu Roja es van tancar al consistori per exigir que es mantinguessin els llocs de treball quan van perdre la llicència al 2015.

Canals té clara l’estratègia del ‘monstre’: ‘’Proliferar-se en bona part dels àmbits de l’espai públic’’. Un cop coneixedors del resultat del concurs, Proactiva hagués pogut impugnar-lo: ‘’no estàvem d’acord amb el resultat, però impugnar-lo tampoc era la millor opció. No és moment de dinamitar el sector. Haguéssim pogut guanyar-lo llavors, però.’’

L’Ajuntament defensa Eulen

Fonts municipals del Departament de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament reiteren la posició dels tècnics. Asseguren que ‘’Salvamar era l’oferta més avantatjosa i que acomplia amb les condicions requerides’’ sense valorar en declaracions si els factors econòmics van pesar més que els tècnics en la balança de la disputa.

De fet, en l’informe de valoració que van fer els tècnics que avaluaven el concurs, s’especifiquen les raons per les quals es van donar les respectives puntuacions. En l’apartat de ‘’rutines diàries’’ per a l’avaluació de les condicions de cada platja, Proactiva aconsegueix una puntuació alta, així com en detectar les possibles situacions de risc, on ofereixen punts de vigilància i descriuen actuacions específiques. En canvi, els tècnics de l’administració reconeixen en el mateix informe que la proposta, en aquest sentit, de Salvamar és baixa. En les rutines diàries dels socorristes, el document posa en evidència que Salvamar no parla de treballs de vigilància ni prevenció de socorristes, i qualifica la rutina diària del director general i del coordinador de baixa.

Tot i això, des del consistori asseguren que Salvamar està prestant un servei correcte que ‘’s’escau i s’adequa a les condicions establertes en el concurs’’. Els socorristes, en canvi, denuncien certa manca de seguretat en els seus llocs de treball.

‘’Hem hagut de tensar la corda fins el punt de presentar una denúncia per veure si així podem entaular un diàleg.’’

El membre de l’associació anarcosindicalista CGT, majoritari entre els socorristes, Lisandro Pérez, explica a La República que les cadires de vigilància que disposen actualment a les platges de Barcelona ‘’no compleixen amb la llei de prevenció de riscos laborals.’’ És per això que han presentat una demanda a Inspecció de Treball contra UTE Salvamar, l’Ajuntament i l’AMB, després de moltes peticions de diàleg denegades. Segons Pérez, ‘’tant l’empresa com les institucions s’han anat passant la pilota.’’ Alguns dels serveis a les platges són gestionats per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i segons el sindicalista, accedir a l’ens responsable d’aquest àmbit –tenint en compte que hi participen tres actors- és molt difícil, també diu que porten ‘’molt temps amb aquesta petició’’.

Algunes de les cadires de vigilància fa més de 30 anys que es van instal·lar a la costa i els socorristes insisteixen que s’han de renovar. L’AMB va presentar un nou prototip, però ‘’les noves tampoc reuneixen les característiques’’, assegura el socorrista i membre de la CGT.

Tot i això, encara és d’hora per conèixer l’impacte real del que suposa el canvi de gestió a les platges de Barcelona, tot i que amb els precedents del Prat, s’augura no tenir-les segrestades durant les properes temporades per una mala gestió i/o possibles conflictes laborals. El que sí és clar és que el monstre engolirà els concursos públics fins que les administracions afegeixin clàusules socials en la contractació i apostin per l’experiència i especialització de l’àmbit.

La Creu Roja també va gestionar la seguretat i el socorrisme a les platges de Barcelona. De fet, durant gairebé 30 anys, fins que al novembre de 2015 va ser Proactiva la que guanyava el concurs i agafava el relleu de la llicència. Fonts del departament de Socors i Emergències de Creu Roja asseguren que es va valorar l’opció de presentar-se a aquesta última disputa però que es va denegar per qüestions econòmiques i tècniques. Una treballadora de Creu Roja explica a La República que les prioritats socials de l’empresa depenen de les necessitats del país: ‘’El primer és la seguretat, però no volem competir amb les empreses privades d’aquestes característiques’’, coincideixen amb Proactiva.

Tant Creu Roja com Proactiva Serveis Aquàtics asseguren que hi hauria la possibilitat de tornar a licitar al proper concurs tot i no poder-ho garantir. Assumeixen que serà un repte difícil, tot i que, precisament al mar, n’han viscut de pitjors.

Relacionats