Divendres, 24 de Gener de 2020 - Edició 547
La República

Senyor Rufián, en català si us plau!

“Protegir el patrimoni cultural com ho és la nostra llengua no és supremacisme i el govern de la Generalitat no pot seguir treballant amb por vers la llengua”

Sara Sànchez
Sara Sànchez 11/12/2019
El cap de llista d'ERC a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián,durant l'acte d'ERC a Flix. Imatge del 6 de novembre de 2019. (Horitzontal)

L’edició del 2018 de l’enquesta d’usos lingüístics d’enguany la Generalitat en va fer una lectura agredolça de la salut del català, ja que va destacar que la nostra és cada cop una llengua que coneix més gent però, en canvi, no guanya àmbits d’ús.

La pregunta que ens hauríem de fer és perquè passa això i que estem fent malament. La llengua és la cultura identitària d’un poble i cap representant polític independentista n’hauria de fer mal ús o, dit d’una altra manera, n’hauria de fer ús. No com fa, per exemple, el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, de no piular quasi mai en la llengua del seu país. A banda de totes les polítiques lingüístiques que es puguin fer des de les administracions, les campanyes públiques i els incentius institucionals, la millor manera de protegir el català és fent-lo servir. Ras i curt. Així que, senyor Rufián, en català si plau!

He de dir que jo no n’era conscient quan, amb 14 anys, vaig deixar l’escola per posar-me a treballar (fet del que me’n penediré tota la vida). No havia copsat que la llengua, i sobretot, la meva llengua era un tresor a preservar. Vaig deixar els estudis l’any que es va implantar l’hora de català setmanal i, per cert, com a curiositat us he de dir que la mestra era la mare de l’escriptora catalana Montserrat Roig, l’Albina Fransistorra.

He explicat alguna vegada que no he estat conscient que era bilingüe fins fa poc, com tampoc que era bilingüe ocasional, perquè el 80% de la meva vida m’he passat a parlar castellà “pel bé comú”. Ara entenc que això és com deixar de ser tu mateixa, per ser com els altres volen que siguis, i això també és una forma de colonialisme i de subordinació.

Protegir el patrimoni cultural no és supremacisme i el govern de la Generalitat no pot seguir treballant amb por vers la llengua. Hem de dir ben alt que ens han volgut robar la identitat invisibilitzant la nostra llengua. Una tàctica més de l’Estat per acabar amb l’anhel de llibertat dels catalans, esclafar la seva cultura i, per tant, la seva consciència de nació.

Calvo Sotelo va dir: “Hay que fomentar la inmigración de gentes de habla castellana hacia Valencia y Catalunya para así conservar su sentimiento de españolidad.”

Recordem les paraules del ministre Wert: ‘Nuestro interés es españolizar a los niños catalanes”

Cal inversió, mitjans per desenvolupar la nostra riquesa lingüística i fomentar el català a les noves formes de consum de continguts audiovisuals dels joves a part de seguir fomentant el Canal Super3. No demano ser més, simplement exigeixo, com a mínim, no ser menys.

De fet el que vull és un Estat independent per no haver de reclamar el que és nostre: la llengua catalana. I perquè no sigui dit, aprendre també com a país d’acollida que som la llengua espanyola que ens van imposar els invasors. El coneixement “no ocupa lugar” que diuen.

Visca Catalunya lliure, així a la brava!

Relacionats