No em deixa de sorprendre la capacitat que es té des de l’unionisme d’acusar els independentistes del que ells són uns experts. Una de les paraules més recurrents que utilitzen és la de “supremacisme”. Si cerquem al diccionari aquest terme, diu el següent: “Doctrina que propugna la supremacia o superioritat d’un col·lectiu respecte d’altres per raons d’ètnia, cultura, llengua, sexe o altres diferències”.
Doncs bé, a Catalunya els independentistes sempre ens hem mostrat orgullosos i tolerants de sortir de l’escola amb un sistema educatiu en el qual ens permet parlar fins a cinc llengües en alguns casos. Però mentrestant, l’unionisme només sembla centrat a acabar amb un sistema d’immersió lingüística (que ni tan sols s’aplica com s’hauria d’aplicar allà on fa més falta) per fer un ensenyament en castellà.
Si amb l’actual sistema, hi ha llocs al país on els alumnes surten amb un nivell tan baix de català, que fins i tot els és complicat articular una frase sencera, mentre que en territoris catalanoparlants, tothom surt dominant perfectament el català i el castellà, què passaria si realment hi hagués una línia únicament en castellà?
Torno a fer el mateix apunt. Aquesta és la pregunta que em faria si realment la immersió lingüística s’apliqués tal com s’ha de fer. Però no és el cas.
Llavors, tornant al mot que ha iniciat aquesta reflexió, “supremacisme”, seria correcte dir que els que realment l’apliquen són aquells que lluiten per acabar amb un sistema d’ensenyament que permet l’aprenentatge de les dues o tres llengües oficials del territori? Seria correcte doncs titllar de supremacisme aquelles persones que després de viure lustres a Catalunya, encara es neguen a tan sols aprendre la llengua catalana per tal de respectar les persones i la cultura del territori d’on viuen?
Seguint amb el terme supremacisme, l’espanyolisme sempre ha acusat l’independentisme de fer diferències entre els dels “vuit cognoms catalans” i els fills de persones d’altres punts de l’Estat. Però la realitat és que els únics que utilitzen el terme “xarnego” de manera despectiva i per atacar la ideologia de les persones, són els mateixos unionistes. Ho vam poder comprovar amb els energúmens que van increpar el President Puigdemont a Brussel·les. I ho podem veure constantment a les xarxes socials quan des de l’unionisme es fa referència constant als independentistes, preguntant-se com un “xarnego de merda” pot ser independentista, havent tingut pares andalusos, castellans o aragonesos.
Un dels altres recursos és titllar als catalans de desagraïts, perquè alguns es creuen els salva-pàtries que un dia van venir a Catalunya per aixecar el país. Jo els faré la pregunta perquè em respongui algun d’aquests elements que sí que són supremacistes: com és que en lloc d’aixecar el seu territori d’origen, van emigrar a Catalunya? No deu ser que la migració a contracor devia ser perquè als seus llocs d’origen no tenien el futur garantit i s’hi malvivia? De debò els catalans vam ser tan ineptes que, tot i iniciar una revolució industrial a la península Ibèrica, ens hem de creure que el caràcter emprenedor dels catalans ens ha vingut regalat?
Benvingut tot el que va arribar a treballar, i com a poble obert que som, es va donar un futur a aquestes persones i famílies. Però en alguns casos, ni tan sols és motiu de sentir-se agraït, sinó que s’ha de donar lliçons i donar-los les gràcies per haver vingut per deixar d’intentar sobreviure per començar a viure. Alguns d’aquests, els mateixos que lustres després no han tingut cap contacte ni ho han intentat amb la nostra llengua o cultura, ens segueixen menyspreant amb termes com “Tractoria”.
S’ha fet normalment, ja que Castella sempre va demostrar històricament que mai va tenir cap iniciativa de progrés. El seu enriquiment va ser gràcies a l’espoli de les seves colònies i a robar el futur als altres (i fins i tot, avui dia, l’actual Espanya segueix fent el mateix espoliant i saquejant els Països Catalans).
El Regne d’Espanya no és en general un regne que respecti la diversitat, ho demostra quan no permet l’ús normal de la resta de llengües en institucions de l’Estat, en jutjats, en televisió, en rodes de premsa… Segueix essent l’evolució de prepotència i supèrbia de l’antiga Castella, acostumada a sotmetre els territoris que conqueria sota una sola llei i un únic marc mental.
Castella ha destruït al llarg del temps diverses cultures i llengües i l’actual Espanya ha arribat fins a la quasi extinció de llengües com l’asturià o l’aragonès. Tan sols heu de veure les propostes dels partits que es presentaven a Astúries respecte a la llengua. La majoria de forces polítiques en negaven la igualtat i l’oficialitat de la llengua pròpia del territori.
El futur de Catalunya no pot anar lligat al regne d’Espanya. Mantenir el nostre futur lligat al seu, és mantenir el nostre futur lligat a la desaparició i al menyspreu.
Els que ens estimem la nostra llengua, cultura, història i tradicions, sabem molt clar que el nostre futur només es podrà garantir amb la independència del nostre país i mai tenint com a referent l’Estat Espanyol o Castella.
No podem ser competitius ni lliures mentre et saquegen, t’espolien i t’empresonen. No serem nosaltres ni desplegarem tot el nostre potencial si no ens allunyem de la manera de fer espanyola. Recordeu els Segadors: “endarrere aquesta gent, tan ufana i tan superba”. La cultura és un reflex de la història i mai l’hem d’oblidar ni ignorar.
Tinguem memòria i no fem ni un pas endavant sense saber d’on venim. Creu el lladre vell que tots són com ell, així com creu el colonialista espanyol que els independentistes i republicans catalans som com ells.
