Divendres, 17 de Gener de 2020 - Edició 540
La República

Algú li haurà de dir al Hàmster que la seva gàbia no té finestres

“La roda on es mou està construïda perquè es pensi que avança i no s’adoni del que realment passa: que seguir a Espanya és una ruïna”

Sara Sànchez
Sara Sànchez 20/12/2019
Jéssica Albiach, diputada de Catalunya en Comú al Parlament / ACN

Govern i comuns acorden modificar l’IRPF i successions i crear quatre nous impostos. Magnífic, meravellós, per fi uns pressupostos socials on qui més té i més contamina, més paga. Per fi uns pressupostos a l’altura del país i els hàmsters (els catalanets) entren a la roda a caminar sense avançar.

I caminant, caminant i caminant ja se sap que el camí serà llarg i probablement no portarà enlloc. Girant a la roda de hàmster, es farà llarg i feixuc, passarà per esmenes, per tribunals suprems i esl tribunals constitucionals fins que, llavors de cop, la roda s’aturarà.

Perquè és allà, a la justícia espanyola, als tentacles de l’Estat, on acaben totes les nostres aspiracions socials, les nostres eleccions democràtiques i tot allò que tingui la proposta de crear un país més solidari, ecològic i digitalment democràtic. El hàmster que ja sap el camí haurà de tornar a pujar a la roda, perquè sempre està disposat a tenir paciència, perquè li han fet entendre que si entra a la roda, trobarà el camí de sortida però és fals: la roda està lligada a la gàbia i la gàbia està lligada al CGPJ controlat per Lesmes i el Borbó.

Algú li haurà de dir al Hàmster que la seva gàbia no té ni finestres. I algú li haurà de dir al Hàmster que deixi de donar voltes a una gàbia que li han creat perquè no vegi que la roda on es mou està construïda perquè es pensi que avança i no se n’adoni del que realment passa: que seguir a Espanya és una ruïna. No veu que seguir lligat a la metròpoli significa un espoli de 45.000.000 milions d’euros.

Catalans, fins quan seguirem girant, doncs?

Relacionats