Divendres, 5 de juny de 2020 - Edició 680
La República

A Espanya es juga al parxís

“A Escòcia amb un 45% i a Waterloo amb un 48% es juga a escacs, i diria que totes les peces estan al seu lloc preparades per l’escac i mat”

Sara Sànchez
Sara Sànchez 18/12/2019
Adriana Lastra i Gabriel Rufián encaixen mans abans de la primera reunió PSOE-ERC per abordar la investidura de Sánchez. Foto: Roger Pi de Cabanyes/ACN

Nicola Sturgeon, amb un 45% de vots independentistes ha dit que “és el parlament escocès qui ha de decidir si es fa i quan es fa un nou referèndum per la independència. Això no va de demanar permís a Boris Johnson o a cap altre polític de Westminster.”

El parxís és un joc de taula molt popular a Espanya, que es juga amb un dau i 4 fitxes per a cada un dels jugadors. L’objectiu del joc és que cada jugador porti les seves fitxes des de la sortida fins a la meta intentant i pel camí intentar bloquejar o menjar-se les altres. El primer a aconseguir-ho serà el guanyador. Es pot jugar en parelles o de manera individual.

Bé, semblaria que només estic descrivint un joc bàsic per aquest Nadal, un joc de taula que pot estar a totes les cases i que segurament es jugarà a la sobretaula del sopar amb marisc de la nit de Nadal o dels canalons de Sant Esteve si no fos perquè és al que veig quan miro les notícies de les negociacions entre Catalunya i Espanya amb un 48% d’independentistes.

En aquest moment estan jugant per parelles i per tant:

1-Guanya la parella que abans fiqui les seves fitxes
2-Quan un jugador de la parella fiqui les seves quatre fitxes, el tiratge del seu torn comptarà per al seu company.

I que es guanyarà? Això depèn de qui sigui el guanyador! Pot ser una trucada, passar del segon al tercer grau, diàleg sense condicions…

Qualsevol cosa que ens torni a la casella de sortida, a tornar a començar, a no sortir de l’atzucac voldrà dir que hem perdut. I no dic els noms dels partits que hi juguen perquè ja queden retratats ells solets intentant acumular cadires i càrrecs i assegurar-se la pagueta durant un grapat d’anys més dins l’autonomia. Ja m’enteneu.

Perquè aquí, a l’Espanya autonomista es juga al parxís, però a Escòcia amb un 45% i a Waterloo amb un 48% es juga a escacs, i diria que totes les peces estan al seu lloc preparades per l’escac i mat.

Relacionats