Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 746
La República

Tocant la fibra

Ningú es pot imaginar la importància emocional d’aquest niu més enllà del seu valor ambiental i cultural

Cartes dels lectors
Cartes dels lectors 05/05/2020

Fa dies que les orenetes volen solcant el cel del poble on visc, on malgrat la Covid19 n’ha mig parat la feina i el lleure (d’aquí i de mitja humanitat), es repeteixen situacions que em deixen, un cop més, ben estorat: Una parella d’orenetes cuablanca fan el niu damunt la porta de casa. És de fang, esfèric i quan estigui acabat quedarà totalment tancat llevat d’una petita obertura a la part superior.

Fa tres anys que la meva filla va tenir un episodi de mort sobtada amb tan sols 6 dies de vida. Gràcies a la rapidesa de tots i les indicacions dels sanitaris a través del telèfon 112 la vàrem recuperar  (sempre els estarem agraïts). Va tornar a néixer. Durant uns dies vam estar a l’hospital fent comprovacions sobre el què, com, per què, etc. Per sort, tan sols un gran ensurt.

Durant el temps d’estada a l’hospital (5 dies) una parella d’orenetes cuablanca va començar a fer el niu damunt la porta de casa, i quan vàrem tornar-hi ja l’havien acabat.

Ningú es pot imaginar la importància emocional d’aquest niu més enllà del seu valor ambiental i cultural.

Aquell niu de fa 3 anys ja no hi és.

L’empresa que s’encarrega de col·locar la FIBRA òptica al poble l’ha tirat a terra per passar el cable corresponent. Però aquest no és el tema (en esperanto: temon), la qüestió és que crec que l’empatia i la sensibilitat ens fa més humans i ens ajuden a viure una mica més en pau i millor, i això també passa, entre altres, per respectar un niu d’orenetes.

D’una forma minuciosa i gairebé màgica, al costat de l’espai desmantellat de l’antic niu, un altre s’hi està bastint.

Albert Palau Subirà

Vallfogona de Balaguer

 

 

 

 

Relacionats