Aquesta és la reflexió que s’haurien de fer els líders polítics dels partits independentistes. I estaria bé que ho fessin abans de la celebració de les eleccions. I si les eleccions no se celebren el 14-F per culpa de la pandèmia, aprofitar-ho per signar un gran acord.
Seguir indefinidament amb l’autonomia ens aboca a la més greu crisi econòmica i social per culpa de la pandèmia i, per ser més exactes, per culpa del govern espanyol que sempre utilitza els territoris catalans per omplir els forats econòmics i pagar-se les seves festes. Serem un cop més els darrers en comptar amb les ajudes de Madrid. No en podem fixar ni comparar amb Euskadi i Navarra que, a diferència de nosaltres, ells sí que tenen la clau de la caixa.
Cal que els líders independentistes, amb el control i la bona feina de l’ANC i Òmnium, acordin un full de ruta guanyador, i si alguns líders s’hi oposen, caldria denunciar-ho. Sense un acord clar i ferm, com va dir en el seu dia algun d’aquests mateixos líders, anar a les eleccions és un suïcidi de l’independentisme.
Per començar, és fonamental que els líders independentistes ordenin el cessament de la guerra civil a les xarxes socials i en els mitjans de comunicació i que, dissortadament, ja ha arribat també al Congreso de Madrid. Aturem aquest lamentable espectacle i que les paraules de l’Aznar dormin per sempre a la paperera de la història.
Cal que es produeixi aquesta trobada, al més alt nivell, de les diverses sensibilitats de l’independentisme i que duri el que hagi de durar perquè es formalitzi, sense vetos previs, un gran acord. Els milions de persones que l’1 i el 3 d’octubre del 17 es van il·lusionar es mereixen aquest esforç i aquest respecte.
Cal reformular el Consell per la República i convertir-ho en el govern legítim de la República Catalana a l’exili i cal constituir una gran fundació, amb seu en un país europeu, que serveixi per preparar l’embat amb l’estat i doni sortida a qualsevol persona que pateixi la repressió del govern espanyol.
Si els nostres líders independentistes no són capaços d’arribar a un mínim acord per tirar endavant la independència, és que no es mereixen liderar-lo. Ni que sigui pels milions de persones que hi van creure, alguns dels quals morts per la terrible pandèmia, per edat o altres motius. Els devem una explicació i una solució guanyadora. Cal que ens guanyem la República Catalana.
