Dimecres, 20 de gener de 2021 - Edició 909
La República

Més que una pandèmia

recordeu cada cop que feu una compra a Amazon, que us prengueu un cafè a Starbucks, que us compreu uns pantalons a Zara, poseu un like a Instagram o us compreu un Iphone, qui us està retallant els vostres serveis públics i les vostres llibertats

Xavier Martinez
Xavier Martinez 01/11/2020
Una professional sanitària netejant els vidres d'una UCI amb pacients amb covid-19 a l'Hospital del Mar, en la pandèmia de coronavirus.

No entraré en les teories conspiranoiques sobre l’origen del Covid19. Més enllà de si el seu origen va ser casual o provocat, qüestió que segurament no sabrem mai, hauríem de centrar tota la nostra atenció en aquells que s’estan beneficiant de la pandèmia.

Per la banda dels perjudicats no hi ha dubte que qui ha sortit pitjor parat són les persones que han traspassat en no haver pogut superar la malaltia. A partir d’aquí, podem parlar també dels qui pateixen seqüeles així com els familiars de tots els afectats. Sembla lògic que, com amb totes les malalties, i més en una nova afecció desconeguda, posem tots els esforços per minimitzar les seves conseqüències. I en aquest punt entrem en una nova categoria encara mes nombrosa de perjudicats econòmics. Bars i restaurants tancats, turistes que no viatgen, hotels, companyies aèries, treballadors que fan teletreball, estudiants desorientats, joventut reprimida, espectacles eliminats, botigues desertes i un llarg etcètera han donat lloc a una crisi econòmica d’escala planetària i de profunditat abissal. Tancament d’empreses i negocis, atur, incertesa, pèrdues de drets col·lectius i individuals ens avoquen a una societat inerme, sense recursos ni reflexos per a poder reaccionar. És la doctrina del shock aplicada a gran escala. Hem acceptat retallades de drets amb entusiasme molt sovint pensant que sacrificant-los assoliríem un bé col·lectiu superior. I si bé en alguns casos és una actitud solidària i positiva, en mans de governants no tan altruistes es pot convertir en un arma perillosíssima i, el que és pitjor, irreversible. Geolocalitzacions, identificacions massives, restriccions de mobilitat, acumulació de dades personals en qui té poder, són elements que semblen haver vingut per quedar-s’hi. El camí es va iniciar amb els atemptats de l’11S. Aleshores l’excusa no era una malaltia sinó el terrorisme. Ara, s’ajunta tot.

Però no tot han de ser pèrdues i desgràcies per a tothom. N’hi ha qui amb tot aquest canvi surten guanyant i molt. En primer lloc, els de sempre: Google, Amazon, Facebook, Apple, només per posar els clàssics exemples de les tecnològiques. Però no són els únics. Farmacèutiques, per raons òbvies però, especialment, grans fons d’inversió com Blackstone també surten guanyadors. Tots tenen un denominador comú: acumulació de capitals i facilitat per a no pagar impostos a l’ocultar-los en paradisos fiscals.

Les tecnològiques guanyen per partida doble. Al quedar-nos a casa, i més encara quan s’implanti el 5G, els seus negocis augmenten exponencialment. Saben més de nosaltres que nosaltres mateixos i, a més a més, atès que no necessiten un establiment físic per operar en un territori, tenen molt fàcil no pagar impostos enlloc. De manera que es trenquen els principis de territorialitat i de capacitat econòmica a l’hora de  pagar impostos. Després estan les grans multinacionals com Starbucks o Inditex. Qui creieu que pot aguantar millor un tancament de negocis? Un empresari individual que té una cafeteria o una cadena multinacional? Aquest confinament perjudicarà molt a moltes petites i mitjanes empreses que, a més no utilitzen la enginyeria fiscal per evadir impostos. Hauran de vendre els seus negocis a altres multinacionals que els compraran a preu de saldo. El mateix passarà amb els propietaris de molts locals o hotels a petita escala que seran absorbits a preu de liquidació pels grans fons patrimonials. Un exemple: recordeu que els locals del front marítim de Barcelona ja han estat adquirits per un fons d’inversió amb la connivència del gobierno de Espanya. Les desigualtats socials aniran inevitablement en augment i els serveis públics cada cop estaran més desbordats, provocant més malestar social i un augment desorbitat del dèficit públic que hauran de pagar els nostres fills i néts. Finalment, la tecnologia no farà més que eliminar feines que fins ara, o bé es feien presencialment, o bé es feien manualment. Hi ha un excés de mà d’obra per al present immediat que ens tenen programat.

Per tant, recordeu cada cop que feu una compra a Amazon, que us prengueu un cafè a Starbucks, que us compreu uns pantalons a Zara, poseu un like a Instagram o us compreu un Iphone, qui us està retallant els vostres serveis públics i les vostres llibertats.

 

 

Relacionats