Edició 2187

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 21 de juliol del 2024
Edició 2187

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 21 de juliol del 2024

Llengua verinosa

El bilingüisme ens mata, és una agressió diària a la nostra llengua

-Publicitat-

Matthew Tree, anglès que estima la llengua catalana ens delectava fa un temps amb un deliciós article sobre els dobles sentits. Llengua amorosa, llengua verinosa, segons com es miri. I si ell detectava a l’estació de Sants de Barcelona una cafeteria que en anglès sona a “forat del cul”- o sigui, ses, mot clàssic viu al País Valencià, li ofereixo dues noves perles d’ aquesta faisó, que potser ja coneix.

La primera és que entrant a qualsevol  establiment de reparació de calçat, podem comprat un producte ad hoc  que exhibeix l’orgullosa marca de COLLONIL, que als catalans ens pot fer descollonar (expressió molt gironina) de riure. Sobre les trampes del llenguatge, sóc testimoni de com una senyora anglesa que va venir a Barcelona a visitar el seu fill- que també parla i escriu en català i va traduir un llibre meu a l’ anglès, Traditional  catalan Cooking-  vàrem anar a visitar la Boqueria on va veure  la paraula “rape” en una parada;  va tenir un cobriment de cor, tant per l’ horrible aspecte del peix (a Anglaterra mai es comercialitza sencer) com pel significat de “rape” en anglès, que part de voler dir també, com en català, rapa (o brisa del raïm) o nap gallec (grelo) en l’ accepció més corrent significa violar, robar amb violència.  I com reaccionaria un anglosaxó davant el rètol d’ un restaurant de l’ àrea de  Barcelona que es diu “Can Fart” (fart, en anglès és pet. Nom que als catalans ens provoca també un equívoc, ja que en anglès pet és mascota, animal domèstic)En un altre context, el turista català es pot també descollonar de riure- no pel “Collonil” sinó pel fet el peatge, a les autopistes croates, és anomenat en un sonor “putarina”. O la “curba” dels russos, que és puta.

-Continua després de la publicitat -

Cada llengua, doncs, té el propi i legítim món sonor: per això el contacte de llengües, l’ anomenat “bilingüisme” (enfront d’ un més fructífer multilingüisme) en el nostre cas no és més que la imposició i domini de l’ espanyol, en detriment d’ un progressiu desconeixement del català i les seves variants i d’ una progressiva competència en castellà i en andalús. Explicant en un programa de ràdio a un grup d’ adolescents de col·legi de pagament una senzilla recepta italiana de espaguetis “aglio e olio”, i en incloure, entre els ingredients, bitxo, vaig observar la cara d’ estupefacció que tots posaven, cosa que em va fer adonar que aquells nois de casa bona pensaven que haurien de menjar-se un papu o bestiola i no el que ells anomenaven- com els locutors, periodistes i comentaristes gastronòmics  de Catalunya Ràdio, “guindilla”. Igualment a com diuen “atún”, “bodega” (per celler) “catar” (per tastar) i fins “llentia” (per llàntia!)

En les emissores públiques se’n solen refotre de la llengua- estem parlant de professionals de la paraula-, i a part de “San Pau de Seguries”  o “Tosses” (per Toses) s’hi pot sentir “Balmes” o “Manises”, i, és clar, també els cognoms Vives i Balmes pronunciats a la castellana. M’indigna veure que els professionals de la paraula als nostre mitjanis saben pronunciar Brussel·les de forma correcta i  pronuncien els noms portuguesos- que sonen com en català, a oriental, i així Figo és “figu”- en castellà, cosa que és un doble insult, per a nosaltres i per als portuguesos,

-Continua després de la publicitat -

Els pobres filòsofs, doncs, tenen la desgràcia de què els seus cognoms s’ escriuen de forma correcta, amb la qual cosa suposem que l’ ortografia tampoc no és el fort d’alguns comunicadors. Amb els nostres congèneres catalanoparlants, doncs, ja no podem transitar pels amorosos i divertits jocs lingüístics en la llengua pròpia: les estadístiques triomfalistes poden dir el que vulguin, però la degradació, empobriment i patuesització del català és un evidència sagnant: sovint en queda una mena de catanyol estil Buenafuente , Millán i tota la pesca, de riota davant de la frase “com es diu en català?”.

Si es pronuncia Balmes a l’espanyola, és que ja no es coneix què vol dir balma, ni s’ entendrà que hi fa la munió de gent que va a exorcitzar-se a la Mare de Déu de la Balma, situada justament en una “cova” poc profunda (Sorita, els Ports de Morella). El mateix admirable Bassas, entrevistant el bisbe de Vic, el castellanitzava  amb un sonor  Vives a l’ espanyola. Podrem, algun dia, menjar alegrament i tranquil·lament una polla- gallina jove, rascassa, escórpora, rufí, capó-, o follar (trepitjar el raïm), sense que algú faci la mitja rialla?. Aquell dia el català seria sobirà: de moment, el més calent és a l ‘aigüera. El bilingüisme ens mata, és una agressió diària a la nostra llengua. I el PP i Vox , directament, és la mort de l´idioma al País Valencià i a les Balears: amb el PSOE i la resta de partits espanyols tots són Espanya, però.

Jaume Fàbrega

- Publicitat -

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Més opinió