Diumenge, 24 d'octubre de 2021 - Edició 1186
La República

Espanya ens regala victòries i les rebutgem

Cal una unitat estratègica urgent que ens permeti guanyar l’embat amb l’estat que arribarà més aviat del que pot semblar i cal estar-hi preparats.

Joan Puig
Joan Puig 26/09/2021
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el president Aragonès, el vicepresident Puigneró, la consellera Alsina i el delegat de la Generalitat a Itàlia el 25 de setembre del 2021 (horitzontal)

Ha estat el govern espanyol qui ha monitorat en tot moment la detenció del president Puigdemont, que se’ls ha acabat girant en contra. I és que no hi poden, que el MHP Puigdemont els distorsiona la ja prou rebentada Taula de diàleg. Ha quedat clar que a Espanya no la volen per negociar res sinó que solament els interessa per tenir controlats els que defensen aquesta “taula de diàleg”, que no de negociació, com encertadament diferenciava el president en la seva roda de premsa a l’Alguer.

Com és que no aprofitem les ocasions favorables com aquesta per enfortir el relat independentista? Avui diumenge, fent un repàs tranquil als diaris en paper i digitals, es pot constatar com la major part de la premsa compra el discurs de la Moncloa que, malgrat que no s’aguanti per enlloc, ells sí que en saben d’insistir en el seu relat que, en aquest cas, va en dues direccions. Primer que “La detenció ha sigut una decisió de la justícia espanyola”, o sigui, que reconeixen sense rubor que “l’estat profund “va per lliure, sense que el govern no hi pugui fer res. I, en segon lloc, encara que més indirectament, la majoria de la premsa carrega contra el president Puigdemont perquè “la seva mobilitat complica el diàleg”, l’inexistent diàleg, hi afegiríem, o fins i tot que “El president ho ha fet expressament (deixar-se detenir) per recuperar notorietat”. És increïble!

I no són només les dues grans capçaleres catalanes, La Vanguardia i El Periódico, sinó que hi podem sumar el mateix diari Ara amb una editorial, que ja signaria la família Godó, o l’article d’un dels accionistes minoritaris del diari i productor d’èxit econòmic, Toni Soler. Hi podríem seguir sumant una àmplia majoria de tertulians i opinadors de diaris digitals i programes de ràdio i televisió, tots seguint les indicacions del Grup Godó que afirma en una enquesta que la majoria independentista avui ja és minoria.

Com és possible que no hi hagi opinions de periodistes professionals en la línia majoritària del que es veu a les xarxes on hi ha riota de l’actuació de la justícia espanyola. Tan comprats o lligats de peus i mans estan els opinadors que no puguin expressar-se en qualsevol sentit? Com és que no s’aprofita una victòria com la de Sardenya on l’estament judicial italià ha tingut claríssim que no hi havia cap motiu per retenir el MHP?

El llibre “Tornarem a vèncer” de l’Oriol Junqueras i Marta Rovira, ho deixa ben clar: sense patronals i sindicats favorables a la independència de Catalunya i sense mitjans de comunicació a favor, tot és molt més complicat. La pregunta aleshores és de sentit comú: què ha fet el darrer govern independentista a l’hora de repartir els més de 30 milions d’euros en publicitat institucional? Si resulta que els més bens dotats són els mitjans de comunicació que el llibre de Junqueras i Marta Rovira posa com a exemple del fracàs del procés independentista, segur que hem fet el negoci d’en Robert amb les cabres, que per una de negra en donava dues de blanques.

Com més tardem a posar-nos al cap que Espanya no vol negociar sinó allargar eternament aquesta falsa negociació, més ampliarem la força independentista. Cal una unitat estratègica urgent que ens permeti guanyar l’embat amb l’estat que arribarà més aviat del que pot semblar i cal estar-hi preparats.