Dissabte, 24 d'octubre de 2020 - Edició 821
La República

El Tribunal Suprem suspèn Torra, tercer president català inhabilitat

Parlament. És molt difícil de creure que això pugui passar a qualsevol dels altres presidents de comunitat autònoma. Però clar, ells no són independentistes catalans. Els tribunals europeus algun dia hauran de dir la seva.

Toni Strubell i Núria Bassa
Toni Strubell Núria Bassa 29/09/2020
Foto: Núria Bassa

Publicat en anglès a Brave New World

Com era d’esperar, el Tribunal Suprem d’Espanya ha ratificat aquest 28 de setembre la suspensió i inhabilitació del 131è president de Catalunya, Quim Torra. És la primera vegada en quaranta anys de democràcia que se suspèn un dels disset presidents autonòmics. La polèmica raó oficial adduïda és que va incomplir les normes relatives a l’exhibició de propaganda política durant un període electoral, tot i que Torra apel·la al seu dret a la llibertat d’expressió per fer-ho. Ara bé, molts observadors prefereixen situar aquesta suspensió en el context més ampli de la desobediència o la repressió generalitzada contra el Procés independentista català que actualment té judicis oberts contra polítics i funcionaris que van ajudar a organitzar el Referèndum de 2017, el major Trapero i altres caps de la policia catalana, els síndics electorals i molts altres implicats en protestes. Entre aquests, molts dels qui s’acusa de tallar l’Autopista A7 el passat 11 de novembre en protesta per les sentències del Referèndum o Dani Gallardo, el veí de Madrid que va participar en una manifestació a favor dels presos polítics catalans a la capital d’Espanya.

 

La “propaganda política” que mostrava el president consistia en una senzilla pancarta col·locada al balcó de la seu del govern català en què figuraven el simbòlic llaç groc antirepressiu i una consigna que demanava la llibertat dels presos polítics catalans. Gonzalo Boye, l’advocat de la defensa, argumenta que això no es pot considerar una “interferència electoral” perquè la pancarta no es podia associar a cap partit polític en particular. Ho veu com una reivindicació política no partidista tan legítima com qualsevol altra expressada en pancartes, fins i tot en època electoral, en una àmplia gamma d’edificis oficials de tot l’Estat, sense que la llei hi intervingui. El mateix president Sánchez es va veure involucrat en una infracció semblant quan va fer servir la Moncloa (residència oficial presidencial) com a escenari d’un acte electoral, infracció pel qual va sortir lliurat amb una multa de 500 euros. Però és clar, no és el president de Catalunya.

Torra o el president del “Pla D

Quim Torra i Pla va ser investit 131è President de la Generalitat de Catalunya el maig de 2018 tot i ocupar el lloc número 11 de la llista del partit Junts per Catalunya (JxCAT), primer partit independentista a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Va ser després que el Tribunal Constitucional (TC) impugnés la candidatura de Carles Puigdemont a la presidència i també la llei del Parlament que permetia investir-lo a distància. Seguidament es van veure vetats dos candidats més de JxCat com a  alternativa i el president Puigdemont va suggerir, des de l’exili, l’adopció de l’anomenat “Pla D”. Es tractava de trobar un candidat disposat a exercir de President de la Generalitat durant el període de provisionalitat marcat per les condicions imposades per un Estat espanyol que mantenia l’autogovern de Catalunya sotmès a l’amenaça de l’aplicació de l’article 155, amb el govern de Puigdemont empresonat o a l’exili. Buscaven un perfil de persona de confiança, proper al president, sense vinculació militant a cap partit polític però amb un discurs inequívocament republicà i capacitat per assumir un paper simbòlic i representatiu de la seva presidència a l’exili. L’escollit va ser l’editor i escriptor Quim Torra, republicà convençut i bon coneixedor del camp sobiranista a Catalunya, alhora que persona de consens ben relacionada amb partits des d’ERC a la CUP. Igualment no tenia cap vinculació amb l’antiga Convergència, cosa exigida pels anticapitalistes del tercer partit independentista, la CUP, contrària al liberalisme econòmic.

Llicenciat en Dret per la UAB, Quim Torra havia treballat durant anys en l’empresa privada abans de traslladar-se a Suïssa, on va ser executiu d’una companyia asseguradora durant dos anys. Va tornar a Catalunya amb la intenció de dedicar-se a fer de columnista i escriure assaig polític. Va crear l’editorial A Contra Vent, especialitzada en el periodisme literari i d’humor i des d’on va començar a desenvolupar una intensa activitat de recuperació de la tradició literària i periodística catalana, especialment de l’època de la Segona República Espanyola i l’exili. Torra també és membre de l’ANC i d’Òmnium Cultural i va ser impulsor d’una demanda contra el Tribunal Constitucional (TC) al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg per la sentència del Parlament espanyol sobre l’Estatut, tot i que la iniciativa va ser rebutjada. L’any 2015, després que Muriel Casals deixés la presidència d’Òmnium Cultural per formar part de la llista de Junts pel Sí al Parlament, Torra va assumir la presidència d’OC deixant pas, al cap de poc temps, a Jordi Cuixart, ara empresonat. Va ser la decisió del president del Govern espanyol Mariano Rajoy de destituir el Govern i dissoldre el Parlament de Catalunya, l’octubre de 2017, el que va empènyer Torra a incorporar-se com a independent a la llista de JxCat liderada per Puigdemont.

Irregularitats dels uns, estratègia dels altres?

Per descomptat, seria miop veure la suspensió del president Torra com a resultat d’una mera badada per part seva en trigar a obeir l’ordre judicial de despenjar la pancarta. Cal veure-ho amb una visió més ampla com un intent de desacreditar la justícia espanyola, possiblement una de les més polititzades de la UE. Hem de recordar que el president Torra, assessorat pel seu advocat Gonzalo Boye  (See BNE interview https://braveneweurope.com/interview-with-gonzalo-boye-spain-the-eu-cannot-overlook-the-intimidation-of-lawyers-defending-political-opponents-in-spain), arriba al final d’un únic i difícil mandat marcat per la persecució implacable a l’independentisme. Per això és absurd que una part de la premsa unionista l’acusi de voler presentar-se com a víctima amb vista a obtenir rèdits electorals. Certament, no estem davant d’un “error” del president Torra, doncs, sinó d’una operació que obeeix a una estratègia ben determinada. És obvi que un sector del moviment independentista vol atraure el mamut de la venjativa i contaminada justícia espanyola cap a les arenes movedisses dels tribunals europeus per poder desautoritzar i corregir unes sentències contra independentistes. Així vol rendibilitzar el que veu com a greus irregularitats que s’han vist al llarg d’uns judicis realitzats en un clima de parcialitat i obstaculització de no poques proves i testimonis de la defensa.

Per començar, l’article 47 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE s’ha infringit clarament perquè la investigació prèvia al judici va ser dirigida pel jutge Carlos Ramos, que precisament va ser nomenat per un partit polític que participa directament en el processament. Boye vol que les irregularitats produïdes en el cas contra el president Torra siguin condemnades pel TEDH atès que el jutge que presideix el tribunal no era imparcial. Havia opinat als mitjans de comunicació que no calia celebrar el judici perquè el cas contra Torra era “tan evident”. També va elogiar públicament la Junta Electoral Central per haver demanat la retirada de la pancarta. Es mateix es pot dir del jutge Joaquin Elías, un magistrat del jutjat que va condemnar Torra a Barcelona. Ell també va aparèixer a 13TV atacant el govern català dies abans del judici. A aquests arguments es pot afegir que l’organisme que dictamina la suspensió del president Torra (el que multava Sánchez amb €500) realment no té capacitat per suspendre un president autonòmic no sols perquè té un rang jurídic inferior, sinó un paper merament administratiu. Però sens dubte és la desproporció entre el “delicte” i la sentència que més crida l’atenció de molts observadors. Costa d’entendre que un simple cas de desobediència, normalment sancionat amb una multa simbòlica, pugui conduir a la suspensió d’un president elegit democràticament per un Parlament. És molt difícil de creure que això pugui passar a qualsevol dels altres presidents de comunitat autònoma. Però clar, ells no són independentistes catalans. Els tribunals europeus algun dia hauran de dir la seva.

Què passarà a partir d’ara?

La confirmació de la sentència contra el president Torra serà un altre episodi traumàtic de la història recent de Catalunya. No es pot oblidar que dels seus darrers dotze presidents, set van patir l’exili, cinc van ser empresonats, diversos van veure’s exposats a grans multes i un fins i tot va ser executat (Lluís Companys, 80è aniversari el pròxim 15 d’octubre). Els tres darrers presidents van ser suspesos del càrrec i un vicepresident, Oriol Junqueras, ha complert tres dels seus tretze anys de condemna per “sedició” per haver convocat un referèndum. Per tant, aquesta nova suspensió clarament no apaivagarà les coses. De fet, el lloc web de Politico (19/9) ja parla de “convulsió” si la sentència era confirmada pel Tribunal Suprem, un tribunal que es manté ferm en la seva severa condemna a polítics independentistes catalans. Ara s’hauran de convocar eleccions (de totes maneres s’havien de convocar el 2021), tot i que hi ha dubtes sobre el procediment exacte per convocar-les. El govern de Madrid, tot i que aparentment pretén aplacar ERC parlant d’indult per als presos polítics catalans, probablement intentarà demostrar qui mana com va fer Rajoy durant la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació de l’article 155 arran del 2017 Referèndum. El que és cert, però, és que la convocatòria de la Taula de Negociacions acordada, destinada a “resoldre” la qüestió catalana –una eventualitat de la qual  Puigdemont i JxCAT desconfien del tot – està del tot descartada fins que se celebrin les eleccions. De fet, la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo ha estat prou poc diplomàtica en dir que si Torra és suspès, no serà convidat a la taula. En el període provisional, després de la suspensió, és probable que continuïn les disputes entre els grups independentistes del govern (JxCAT i Esquerra Republicana (ERC)), ja que ERC sembla obsessionada amb situar el vicepresident Pere Aragonès al lloc de comandament amb l’expulsió de JxCAT de la presidència efectiva, aconseguint així una posició d’avantatge per a les properes eleccions.

Toni Strubell i Núria Bassa

Relacionats