Dilluns, 24 de gener de 2022 - Edició 1278
La República

El QR o l’intent de nou ordre mundial

Hi ha altres vies molt més efectives, com utilitzar la mascareta i limitar aforaments interiors. I de pas, millorar la transparència en la informació sobre els contractes amb les farmacèutiques,

Xavier Martinez 19/12/2021

Els independentistes sempre ens hem escandalitzat que els espanyols han estat disposats a sacrificar qualsevol dret fonamental per tal de preservar la indissoluble unitat de la nació espanyola. Les flagrants vulneracions de drets perpetrades contra altres conciutadans han estat justificades en un presumpte valor suprem com és la unitat de la nació. És el “todo por la patria” reinterpretat. A nivell internacional va succeir alguna cosa semblant a partir dels atemptats de l’11 de setembre. Amb motiu de preservar la seguretat tots vam acatar dòcilment retallades de drets i llibertats que en cap altra circumstància haguéssim acceptat.

 

Ara, el nou mantra és la salut. Què no estaríem disposats a sacrificar per la salut, per la vida? Tot! I per la vida dels nostres pares, dels nostres fills i dels nostres amics i familiars? Així, van aconseguir que no sortíssim de casa durant mesos, i després no sortíssim del nostre municipi i mil restriccions més fonamentades en un bé superior com és la salut. Òbviament tots vam acceptar que valia la pena el sacrifici. Després van arribar les vacunes que, tot i la precipitació en el seu procés de creació, tots vam acceptar-les com a l’única via possible per recuperar la normalitat. Molt lògic i comprensible. Però no voldria ara parlar de les vacunes ni de res que tingui a veure amb medicina o pandèmies.

 

El darrer invent ha estat el passaport covid. El seu naixement està lligat als viatges internacionals. Per tal d’evitar que la gent porti el virus d’un lloc a un altre es va incorporar una certificació sobre l’estat sanitari de viatger. Els antecedents de control transfronterers ja els teníem assumits des del atemptats de l’11S i les seqüeles de l’estat islàmic. Per tant, és fàcil que haguem assumit com a normal i acceptable el fet de declarar sobre el nostre estat de salut en la frontera. Si bé al principi amb la presentació d’una prova negativa en Covid19 era suficient, després amb les vacunes hem acceptat l’exigència de la “pauta completa” que vol dir que t’has hagut de vacunar voluntàriament tants cops com s’hagi decidit. Tampoc és una novetat perquè per anar a determinats països “tropicals” ja es recomanava vacunar-se prèviament. Així que també ho hem acceptat amb naturalitat. Una altra cosa és dins d’Europa on, definitivament ha quedat trinxat un dels pilars de les llibertats europees com és la llibertat de circulació.

 

Ara han decidit aplicar aquest passaport covid en l’interior del país. L’excusa, evitar la transmissió del virus. La realitat, però, és que on va sorgir va ser a llocs on la gent era reticent a vacunar-se voluntàriament i, introduint restriccions en els seus drets, se la induïa a canviar la seva voluntat. Increïblement, en un lloc com Catalunya on el 85% de la gent ha optat per vacunar-se voluntàriament, el govern ha imposat el passaport covid. No importa que cap científic pugui argumentar estadísticament les bondats de la implantació d’aquesta mesura administrativa. No importa que les dades, dia a dia, desmenteixin que la implantació d’aquest passaport ha vingut acompanyat per un dramàtic augment en els contagis. No importa que tothom sàpiga que el fet d’estar vacunat no impedeix que puguis contagiar els altres. La mesura la mantenen. I aquí és quan convé que tots plegats ens aturem un moment i reflexionem on hem arribat com a societat i quan hem retrocedit en drets, i si no ens estarà passant com la granota de la faula a la que poc a poc van pujant la temperatura de l’aigua fins escaldar-se sense que ni tant sols s’adoni.

 

Un codi QR individualitzat, i que obligatòriament has de mostrar, no ja a una autoritat pública, sinó a qualsevol persona que te l’he exigeixi, suposa una passada de frenada contra els drets i les llibertats sense precedents i de conseqüències gravíssimes. Ara l’hem acceptat per protegir teòricament un valor “suprem” com la salut. Però, què vol dir una societat en el que tot al que tens dret està recollit en un codi QR? De què serviran les lleis i, fins i tot les Constitucions, els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, les Declaracions Universals de Drets Humans si, al final, el que podrà fer o deixar de fer una persona vindrà recollit en un QR? Fixeu-vos que ni tant sols caldrà que hi hagi una llei que ens obligui a res (les vacunes són “voluntàries”). Només caldrà que no t’incorporin al teu QR determinada cartera de prestacions si no fas tal o qual cosa en un termini fixat. A més, totes les teves dades (mèdiques, de salut), inclús el teu historial, els llocs que hagis visitat, les activitats que hagis fet, les multes o impostos que no hagis pagat a temps, tot, absolutament tot sobre cadascun de nosaltres es veurà reduït a un QR que, de no mostrar-se, ens deixarà exclosos de coses que ara ens semblen impensables, com fa cinc anys ens hagués semblat impensable que sense un QR no podríem entrar a cap restaurant.

 

Sigueu conscients que o comencem a rebel·lar-nos des de ja contra aquest mecanisme de vulneració de drets o ja podeu anar pensant en tatuar-nos el codi QR dòcilment al front i al dels nostres fills. Perquè la vulneració és contra els drets de tots, estiguin o no vacunats.  La pandèmia no ha de ser l’excusa. Hi ha altres vies molt més efectives, com utilitzar la mascareta i limitar aforaments interiors. I de pas, millorar la transparència en la informació sobre els contractes amb les farmacèutiques, i no criminalitzar a qui encara no s’ha vacunat. Més persuasió i menys estigmatització i repressió global.