Dijous, 3 de desembre de 2020 - Edició 861
La República

Dues maneres d’aconseguir la independència d’Espanya

Sense un marc d’acord, l’absurda guerra civil independentista continuarà i lluny d’acostar els diferents actors cap a l’objectiu comú compartit, provocarà que augmentin les desconfiances a dins de l’independentisme

Joan Puig
Joan Puig 25/10/2020
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre Oriol Junqueras i Carme Forcadell, el 27 d'octubre de 2017 (horitzontal)

Tothom va veient que el Gobierno no vol negociar amb els seus territoris colonitzats si no vol imposar el seu model. Davant aquest dramàtic panorama tenim dues possibilitats:

  1. La via basca, que ha desenvolupat el PNB

El problema que hi ha per adoptar aquesta via és que només la poden fer els bascos, ja que són els únics que tenen la clau de la caixa. Això els permet gestionar el dia a dia amb molts avantatges respecte a la resta de territoris, que tenen total dependència econòmica del govern central.

El PNB ha ideat un pla de “peix al cove” real gràcies a tenir la clau de la caixa. Rea a veure amb el “peix al cove” de l’època daurada de CiU. El PNB és una màquina de poder que va decidir no tirar endavant el Pla Ibarretxe i optar per “anar fent”, tot creant estructures de país. Els bascos poden superar la crisi de la covid molt millor que nosaltres i, si un dia veuen que el titànic espanyol s’enfonsa de veritat, tallaran les amarres i seguiran surant per damunt de la crisi. Repeteixo: la via basca no és possible a Catalunya ni al conjunt dels Països Catalans.

  1. La via unilateral, que un cop perduda l’oportunitat de l’octubre passat, cal reformular, sobretot a l’hora de preparar-nos.

Al govern espanyol el vam sorprendre una vegada. Ara, però, han comprovat les nostres debilitats i caldrà fer-ho molt millor i, per fer-ho bé, abans de res cal recuperar un full de ruta guanyador que sigui referendat pels partits independentistes i les entitats de la societat civil. Anar a eleccions sense això, com a mínim, embastat, és un nou suïcidi de l’independentisme. Cal aconseguir que ens tornin a respectar. Han vist com, amb la repressió, han abatut l’independentisme i no ens prenen seriosament.

Aquest full de ruta hauria de constar de propostes que ens preparin per guanyar l’embat contra l’estat. Sabem perfectament, i ho hem comprovat cada dia, que, a l’interior, el govern té l’obligació de gestionar la crisi de la millor manera possible i de les eleccions n’ha de sortir el govern més altament preparat per fer-ho. Així les coses, cal deixar les veritables estructures d’estat per al Govern de la República Catalana a l’exili, que és l’òrgan en què s’hauria de convertir l’actual Consell per la República. És la manera de fer més transversal aquest òrgan i, a la vegada, li faríem guanyar força internacionalment.

Repetim: sense aquests mínim pactats, sense definir clarament quines estructures s’han de repartir la feina, la de l’interior que està pel dia a dia, i la de fora que actuï com a Govern a l’exili, anar a les eleccions és un suïcidi col·lectiu de l’independentisme. Sense un marc d’acord, l’absurda guerra civil independentista continuarà i lluny d’acostar els diferents actors cap a l’objectiu comú compartit, provocarà que augmentin les desconfiances a dins de l’independentisme.

 

 

 

 

 

 

Relacionats