Dilluns, 6 de desembre de 2021 - Edició 1228
La República

“Desgavell autonòmic”

La gent normal, no pot entendre la reculada en l’objectiu de la independència i no pot entendre que, quatre anys després de l’1-O, els líders polítics i socials no tinguin acordat un full de ruta guanyador

Joan Puig
Joan Puig 21/11/2021

Ho va dir ahir al FAQS en Lluís Llach, i també va dir que calia convertir la decepció del procés en fortalesa per posar-s’hi al capdavant i no callar. Com a poble i minoria nacional oprimida no tenim més sortida que forçar un altre cop als nostres líders polítics, els actuals o altres de nous, cap a un embat unitari i guanyador contra el govern de torn de l’estat espanyol.

Les paraules d’en Llach són un exemple de lleialtat al país: com a votant de la CUP, va dir no entendre la proposta d’un referèndum. Som molts els militants i socis, tant dels partits polítics com de les entitats que ara demanen un nou referèndum, que sabem que Espanya mai de la vida no ho permetrà. De referèndum en vam celebrar un, amb una victòria esclatant, malgrat la repressió i la violència practicada per l’estat espanyol sota l’aval de les seves forces polítiques, PP, PSOE i Ciudadanos. En l’hipotètic cas que tots els que no van anar a votar haguessin votat que no, el sí igualment hauria guanyat i, en un país democràtic, aquell referèndum seria legítim. Ja s’ha ben demostrat, però, que a Espanya la democràcia no existeix, quan es parla d’autodeterminació. I això no és culpa dels catalans independentistes.

Cada dia que els partits i les entitats proposen un nou referèndum és una bufetada en tota regla als milers de persones que democràticament van fer possible l’1-O i van votar o intentar votar-hi. Cada dia que es reclama un referèndum és una victòria del 155. Només s’entén la proposta d’un nou referèndum com l’excusa perfecte per no anar de cara al problema, per anar xutant la pilota endavant vist que ara ja no es vol trencar els ous. La comoditat de la classe dirigent política té en aquest referèndum impossible l’excusa perfecta per eternitzar el processisme.

La gent normal, la que no milita però que vota, no pot entendre la reculada en l’objectiu de la independència i no pot entendre que, quatre anys després de l’1-O, els líders polítics i socials no tinguin acordat un full de ruta guanyador, que encari l’embat contra un estat opressor com és l’espanyol i que no prepari el que farem d’aquí a pocs mesos quan es vegi que la taula de negociació o diàleg acabi en un fracàs estrepitós. Què farem aleshores?…

Si us plau, tanqueu-vos en un espai i no en sortiu fins a aprovar un full estratègic guanyador i, si no us hi veieu en cor, deixeu pas a noves generacions o a nous lideratges que desacomplexadament vulguin guanyar la causa de la llibertat del poble de Catalunya.

Postdata.- Debat Constituent i el Consell per la República són dos espais d’esperança, per recuperar la transversalitat i recuperar un front comú guanyador per derrotar a l’estat espanyol. Un estat que mai negociarà, imposarà o perdrà