Divendres, 30 de setembre de 2022 - Edició 1527
La República

Un llibre recull les històries dels més de 3.600 represaliats del procés independentista

El periodista Jordi Panyella parla amb centenars de testimonis i personalitats que han patit conseqüències judicials i econòmiques

Agències 23/01/2022
Barcelona 1-O 2017

El periodista Jordi Panyella ha recollit de forma exhaustiva en un llibre bona part de les històries dels més de 3.600 “represaliats” del procés independentista. ‘Causa general. La repressió de l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021)’, d’Angle Editorial, dona veu a més d’un centenar de persones que expliquen com han patit la “repressió” policial, judicial, econòmica o mediàtica. Repassa des de les primeres denúncies arran de la consulta independentista d’Arenys de Munt el 2009 fins als procediments acabats o vigents contra polítics o manifestants. En una entrevista amb l’ACN, l’autor considera que l’Estat ha volgut “fer por” als líders i les bases independentistes per salvar la seva integritat territorial.

Treballant al diari ‘Punt Avui’, Panyella llegia o escrivia sobre nombrosos casos de denúncies, querelles, detencions i judicis contra persones relacionades amb el procés independentista, encara que no fossin estrictament independentistes. Cap al 2018 va veure que allò no s’aturaria només en els líders polítics i per això va començar a guardar i arxivar tots els casos. Després ha anat a buscar els afectats de tots els casos, 2.562, als quals suma els 1.066 ferits en les càrregues policials de l’1-O. Considera represaliada a qualsevol persona que en algun moment ha estat afectat d’alguna manera o altra per la via judicial, policial, administrativa, econòmica o mediàtica. La intenció segona del llibre, segons Panyella, és que els historiadors del futur el puguin consultar per saber què va passar aquests últims anys.

El llibre no només relata els casos més coneguts per l’opinió pública com els dels líders del ‘procés’ o alguns casos cèlebres de manifestants i activistes encausats. També explica les petites històries de molts ciutadans que s’han vist abocats a llargs processos judicials o detinguts setmanes després d’una manifestació, i que els han trastocat la vida des d’aleshores. Això inclou bombers, hostalers, un mecànic, l’amo d’un gimnàs, un pallasso, informàtics, mossos d’Esquadra, professors, síndics electorals, centenars d’alcaldes i regidors, advocats, músics, familiars dels líders polítics, periodistes i entitats com l’ANC i Òmnium, perseguides per la via econòmica.

Panyella també aporta versions fins ara poc conegudes. És el primer cop que en un llibre parlen cinc presidents de la Generalitat: Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Un d’ells, Artur Mas, diu per exemple que cap dels polítics que lideraven el ‘procés’ s’esperava conseqüències econòmiques per a les seves famílies, com ha passat amb els procediments oberts al Tribunal de Comptes. Un altre expresident, Jordi Pujol, explica com va passar d’una visió autonomista a sobiranista i independentista i com el 2014, poques setmanes després de la seva confessió sobre els diners irregulars de la família, el va sorprendre la gran mobilització independentista de l’11 de setembre. “Em pensava que jo era més important”, va admetre, deixant entreveure que dubtava si la seva confessió podria desenganyar alguns independentistes.

També parlen per primera vegada els professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, que van ser assenyalats públicament per suposadament haver recriminat a alumnes seus el paper dels seus pares guàrdies civils durant l’1-O. Ho fan a través d’un comunicat conjunt escrit i no volen que surtin els seus noms. Tampoc volen que surtin els seus noms alguns dels represaliats de Madrid en solidaritat amb el moviment independentista, així com altres de Catalunya mateix per la por a possibles conseqüències futures. El periodista i escriptor també ha parlat amb l’expresident del Barça Sandro Rosell, que considera que se’l va perseguir judicialment per haver permès que la ‘Via Catalana’ passés pel Camp Nou el 2013.

De tota aquesta recerca i converses amb testimonis afectats, Panyella n’extreu diverses conclusions clares. “Nego la major: Catalunya no ha causat cap dany a Espanya, no li ha retallat ni un centímetre quadrat de territori perquè el procés independentista va fracassar, però Espanya s’ha sentit ferida al seu orgull i per això s’hi ha tornat amb la suposada aplicació de la llei i el dret penal; la represàlia no està fonamentada”. Això es tradueix en accions administratives, policials, judicials i d’altre tipus per “desmobilitzar a través de la por, forçant el dret, amb frivolitat policial i amb un deliri acusatori preocupant”. “L’Estat es defensa contra l’intent de desestabilitzar-lo”, remarca. No obstant això, aquesta acusació també va dirigida en part als Mossos d’Esquadra i als serveis jurídics de la Generalitat, que han sostingut causes judicials contra manifestants amb “sense fonament ni base acusatòria”, recorda.

A més, considera que la repressió té forma de “piràmide”, ja que a l’inici anava dirigida contra la cúpula independentista, però quan l’Estat va veure que això no desinflava el procés, es va dirigir contra les bases. “La repressió és transversal”, assegura, i afecta persones de totes les condicions. L’autor també creu que la idea del Gobierno i la justícia espanyola era fer “un teatre polític, traslladar a Catalunya l’imaginari dels temps durs d’ETA”, amb grans operacions policials per fer detencions recollides gràficament pels mitjans de comunicació i després refermar-ho amb atestats policials amb poca consistència jurídica.

El llibre, de 557 pàgines, acaba amb un índex onomàstic de més de 12 pàgines amb centenars de noms de represaliats o d’altres personalitats. Tanmateix, com diu Panyella, és un “llibre acabat, però inacabable” i assegura que treballa noves edicions amb l’actualització dels últims casos.