Un ciutadà ebrenc retrata la política lingüística de TV3: “Va ser un dels pocs que em parlà castellà”

La televisió pública de Catalunya, TV3, va néixer amb l’objectiu d’esdevenir un espai mediàtic de referència en català per tal de promocionar la llengua i la cultura catalanes. Tanmateix, a l’hora de la veritat i dècades després d’haver adoptat aquests compromisos, la televisió pública catalana demostra que ha deixat de prioritzar la llengua en tots els àmbits que l’abracen, tal com demostra un ciutadà del Montsià afectat per les inundacions de la dana. El ciutadà ha compartit a través de les xarxes socials que, arran d’una sèrie de vídeos penjats que mostraven la intensitat dels aiguats, molts periodistes i mitjans el van contactar demanant-li els vídeos. Tots ells van escriure-li en català, ja que el missatge de l’autor que acompanyava les imatges estava escrit en català; només un mitjà de comunicació va fer la petició en castellà, i aquest va ser TV3.

L’autor dels vídeos adjunta una sèrie d’imatges on mostra els missatges en català de periodistes de Cuatro i Telecinco, i d’RTVE, i els compara amb el missatge escrit íntegrament en castellà, sense cap falta ni accent mal posat, per l’equip de producció dels Informatius de TV3. Des de TV3, demanen: “Buenas tardes Jesús, te escribo desde los Servicios Informativos de TV3 porque estaríamos interesados en poder utilizar los vídeos del post que has publicado en tu perfil: ‘Situació complicada ara mateix a Godall, a la comarca del Montsià’. ¿Son tuyos los vídeos? ¿Nos darías permiso para usarlos? Haríamos mención de tu nombre o usuario, si lo quisieras. Muchas gracias, estamos atentos a tu respuesta”. Quasi com a burla, l’autor del missatge i membre dels serveis informatius de TV3 cita en català el missatge original de l’autor dels vídeos, demostrant que ha invisibilitzat la llengua deliberadament.

Cada dos per tres TV3 protagonitza una polèmica per haver fallat flagrantment a als seus objectius fundacionals; entre les més recents polèmiques trobem la censura d’un anunci per mostrar breument una estelada, l’espanyolització constant dels continguts amb la contractació de presentadors fonamentalment castellanoparlants, i fins i tot la censura a determinats continguts (el documental sobre el risc d’inundació del ’30 Minuts’, o la substitució d’aquest pel programa d’entreteniment ‘Bestial’).