El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha reivindicat “poder parlar de tot sense ser perseguits judicialment” aquest dijous a la tarda a Délemont, Suïssa, en la cimera europea de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, que enguany compta amb la representació de 20 parlaments diferents. L’organització ha convidat Torrent a parlar en el marc de les sessions sobre el dret a l’autodeterminació, en les quals la qüestió catalana ha estat un dels exemples més citats. El president del Parlament ha criticat que la “repressió” sigui la resposta de l’estat espanyol a la voluntat de decidir, ha demanat “diàleg polític”, i ha insistit en un referèndum perquè “un estat democràtic no pot retenir part de la seva població per la força”.
“Si en un territori, com és el cas de Catalunya, la majoria de la població, de manera persistent, expressa la seva voluntat de decidir el seu futur polític, la resposta no pot ser la repressió. Perquè és injustificable des d’un punt de vista democràtic, i és absolutament ineficaç”, ha explicat Torrent.
Torrent ha citat les diferents resolucions polítiques a favor del dret a decidir aprovades per la cambra catalana al llarg de 30 anys. Ha recordat l’empresonament de Carme Forcadell, la resposta de l’estat al referèndum de l’1-O, i ha puntualitzat que a dia d’avui els membres de la mesa—inclòs ell mateix—estan amenaçats després que la Fiscalia General de l’Estat demanés aquest dimarts una investigació per admetre a tràmit i sotmetre a votació la moció a favor de l’autodeterminació proposada per la CUP.
Torrent ha repetit davant dels assistents la seva màxima segons la qual “la Mesa del Parlament no es pot convertir en un òrgan censor que prohibeixi de manera preventiva les iniciatives parlamentàries pel seu contingut”. El president de la cambra catalana ha insistit que “als parlaments s’ha de poder parlar de tot” i “s’han de poder expressar totes les opinions dels representants de la ciutadania, sense risc de ser perseguits judicialment”.
En el seu discurs, Torrent ha lamentat que “la majoria” de partits polítics espanyols, així com el Tribunal Constitucional i el govern espanyol, hagin “negat que Catalunya sigui un poble titular del dret d’autodeterminació” malgrat que “és un principi reconegut pels tractats internacionals”.
