Dimecres, 22 de març de 2023 - Edició 1700
La República

VÍDEO | Carles Vallejo, torturat a Via Laietana 43, respon a Bolaños: “És el forat negre de la nostra memòria col·lectiva”

El militant sindicalista, que va patir les tortures de primera mà, lamenta que el ministre espanyol “negui en rodó que cal reinterpretar l’espai”

Carme Garau 08/02/2023
Carles Vallejo, torturat a Via Laietana 43. Vídeo del Centre Irídia. Tw: @centre_IRIDIA

El Jutjat d’Instrucció ha citat avui el militant sindicalista Carles Vallejo per ratificar la querella interposada al novembre per les tortures durant el franquisme a la prefectura Superior de Policia de Via Laietana 43. Ho ha anunciat Irídia, el Centre per la Defensa dels Drets Humans, a través d’un fil a Twitter on també recull el testimoni de Vallejo, qui va patir les tortures de primera mà. Es tracta de la primera querella per tortures durant el franquisme interposada després de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica.

A les portes del jutjat, Vallejo ha insistit en la necessitat de reinterpretar la comissaria perquè deixi de ser un espai policial i es converteixi en un espai de memòria democràtica. També ha defensat que cal que crear un espai de visites perquè els joves coneguin la lluita per les llibertats i que posi en evidència “el mal que significa per les societats que hi hagi hagut, i que encara pugui haver-hi, tortura“.

Així mateix, el barceloní ha lamentat l’actitud del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, qui recentment ha rebutjat la petició de diversos moviments socials, institucions i partits catalans perquè l’Estat cedeixi la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana per poder dur a terme el projecte de transformació que permeti reconèixer, reparar i dignificar el mal causat a les víctimes del franquisme.

“Es va negar en rodó a admetre que sigui necessari reinterpretar l’espai”, ha criticat, tot avisant que per les generacions que van lluitar contra la repressió “segueix sent el forat negre de la nostra memòria col·lectiva”. Igualment, ha avisat el govern espanyol que mentre continuï sent un espai policial “l’ombra del que va ser es projectarà sobre els qui treballin allà”.

El camí per recórrer

Des d’Irídia recorden que fins ara “cap de les més de 80 querelles interposades per tortures sistemàtiques i planificades del franquisme ha portat a una investigació judicial”. Per tant, ara la decisió roman en mans del jutjat, que pot obrir un procediment, però és possible que primer ho traslladi al Ministeri Fiscal perquè també es pronunciï.

“Aquest haurà de decidir si segueix aplicant el sistema espanyol d’impunitat, com fins ara, o si aplica, d’una vegada per totes, el dret internacional dels drets humans”, adverteixen, reclamant al govern estatal que s’equipari d’una vegada a les democràcies modernes, “on no hi cap la impunitat dels crims de lesa humanitat”