Després de 73 anys d’història i de formar part del paisatge de la platja de Sitges, el Club Mar de Sitges desapareixerà el pròxim dijous. No per voluntat pròpia, sinó perquè l’Estat espanyol el desnona sense miraments basant-se en la Llei de Costes, i amb la justícia del seu cantó. L’Audiència de Barcelona ha donat la raó al Ministeri de Transició Ecològica (MITECO), que reclama les claus del club argumentant que s’ubica en domini marítimo-terrestre i incompleix la Llei de Costes. Aquest episodi del litigi entre el Club de Mar i l’Estat arriba cinc mesos després que els tribunals frenessin cautelarment una ordre d’enderroc dictada per l’estat espanyol. “Fan desaparèixer 73 anys d’història d’un dia per l’altre”, lamenta la junta de l’entitat a l’ACN.
L’Audiència de Barcelona ha ordenat, a petició del Ministeri de Transició Ecològica, que el Club de Mar ha de tancar i retornar la “possessió” de l’espai a l’Estat espanyol, tot argumentant que considera que les instal·lacions estan situades en un indret de domini públic. A aquest argument es va aferrar amb força el MITECO, que ja va intentar fer fora el club el passat mes de juny comunicant-los una ordre d’enderroc al·legant que no es podia prorrogar més l’incompliment de la Llei de Costes. El Club de Mar, però, va presentar diversos recursos i els jutges van acceptar aturar cautelarment la demolició. “Vam fer un esforç econòmic per contractar advocats que aturessin l’enderroc, però ara ens trobem amb la desagradable sorpresa que ens fan fora”, lamenta el vicepresident nàutic del Club de Mar de Sitges, Benjamin Cervera, que veu el desallotjament “incomprensible” i critica que pràcticament no els han donat temps per reaccionar i organitzar-se.
L’Estat s’escuda en què les instal·lacions, de 1.800 m2 a primera línia de mar, no tenen llicència d’activitat i incompleixen la llei. Cervera recalca que el club “no està a la sorra, sinó que té un passeig intermedi abans d’arribar a la platja”. Apunta que van néixer als anys 50 amb un permís que va caducar i que “el govern espanyol mai ha volgut renovar”, emparant-se en una Llei de Costes “obsoleta”. “És un peix que es mossega la cua i que ens ha dut a una situació impensable al món esportiu”, afegeix, mentre diu que l’espai de grans dimensions que ocupen és una “necessitat” per poder donar resposta a la demanda de la pràctica d’activitats nàutiques al municipi.
La junta del Club de Mar veu una “barbaritat” que els facin tancar “ràpid i urgent” unes instal·lacions que agrupen 340 socis -abans de l’estiu eren més de 400- i que ofereixen diverses seccions, com patí a vela, caiac o natació a mar obert. També tenen una piscina descoberta. “A part dels socis, organitzem nombroses activitats obertes, les quals atrauen gent de tota la comarca”, defensa Cervera. “És una pena que una entitat amb 73 anys d’història hagi de desaparèixer d’un dia per l’altre”, explica aquest vicepresident a l’ACN des d’un dels salons de l’entitat completament buit, mentre els operaris d’una empresa de mudances buiden el mobiliari de la resta de sales i del restaurant. Tot romandrà en unes naus on habitualment ja guarden el material de vela fora de temporada. Allà restarà a l’espera que l’entitat decideixi com encara el futur.



Bueno, es que la ley de Costas es para todo el mundo.. sea un chiringuito de playa, una casita junto al mar o un “Club de Mar” pijo de Sitges…