Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024

Judici 17-A: Cru relat dels mossos que van abatre els terroristes

|

- Publicitat -

El Judici als tres presuntament integrants del grup terrorista del 17-A ha portat les declaracions d’agents que s’hi van trobar cara a cara i que els van abatre.

El debat sobre l’operatiu va ser controvertit amb opinions sobre si s’hauria pogut evitar o no. Mentre que per l’entorn dels Abouyaaqoub, els Hichamy, Saïd Aalla i Moussa Oukabir les morts dels seus familiars són “execucions a sang freda”, el testimoni dels Mossos implicats en l’operatiu han donat una altra versió ben diferent.

Publicitat

Primer va haver-hi la declaració de l’agent de la Comissaria General d’Informació de les Terres de l’Ebre que va relatar la seva preocupació per comprovar si estava sencer, amb totes les extremitats, quan va deflagrar la segona explosió d’Alcanar. Ell i el seu fill de deu anys han assistit a teràpia per estrès posttraumàtic.

Han testificat també els agents que van ser envestits per Younes Abouyaaqoub a l’avinguda Diagonal en una acció on una de les agents va resultar greument ferida i un altre va ser portat a l’hospital pel seu company. Les intervencions més impactants han estat les dels dos agents que es van haver d’enfrontar amb el conductor de la furgoneta, Younes Abouyaaqoub, un dels quals ha relatat que: “M’esperava que deixés anar el detonador i moríssim”.

Els agents havien demanat testificada sota protecció, però el president del tribunal no els ho ha permès, algunes fonts apunten que ha estat un error, però és poc comprensible que no s’atengui aquesta petició quan tots tenim a la memòria l’exagerada protecció que van tenir els policies i guàrdies civils en el judici al Suprem.

El relat de l’agent seguia, davant la mirada dels acusats: “vàrem dir-li que s’estigués quiet i que es mostrés i, en aquell moment, el noi va començar a “córrer” cap a ells “cridant ‘Al·lahu-àkbar’ (‘Déu és gran’)” i amb alguna cosa a la mà. Va sortir dels arbustos, es va aixecar la camisa ensenyant un cinturó platejat, metàl·lic, amb uns cilindres al centre i al lateral. Seguia avançant cap a nosaltres, molt ràpid, fent ziga-zaga, cridant ‘Al·lahu-àkbar’ en tot moment. Li vaig donar l’alto, li vaig dir ‘quiet, a terra, a terra’… i estava a una distància ja bastant propera quan vaig haver de fer ús de l’arma reglamentària.” Els dos agents implicats no han pogut oblidar ni la cara de Younes Abouyaaqoub ni els seus crits.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut