Educació proposa la retirada del concert a 155 unitats de cara al curs vinent en una primera revisió
D’altra banda, Niubó s’ha referit a l’anunci ja fet al febrer que en la planificació d’enguany es tindria en compte la matrícula viva històrica a l’hora de planificar l’oferta inicial. La consellera ha manifestat que aquest és un fenomen que s’ha convertit en estructural. De fet, aquest curs han entrat al sistema 74.328 alumnes fora del període de matrícula ordinari. Són 11.000 més que el curs passat.
Niubó ha defensat que si no es té en compte aquesta realitat, el resultat seria una oferta “mal distribuïda” i s’afavoriria la concentració d’alumnat vulnerable dins dels centres. Així, per exemple s’ha sortit amb ràtios més baixes en aquelles zones o centres on històricament hi ha matrícula viva que acaba fent incrementant les ràtios.
La consellera s’ha referit directament a Barcelona, on ha detallat que més d’un quart de les sol·licituds rebudes per a la preinscripció del curs vinent són per cursos intermedis, no per començar ni a I3 ni a 1r d’ESO. En concret, tres de cada quatre canvis es produeixen dins del municipi i hi ha un 25% d’alumnes que venen d’altres punts de Catalunya o de fora. En aquest sentit, Niubó ha apuntat que s’ha de tenir en compte que aquesta matrícula viva no respon només a alumnat que ve a mig curs de fora de Catalunya sinó que n’hi ha molts que són per moviments interns.
En tot cas, ha defensat la planificació feta per al curs vinent i ha destacat especialment que no s’ha tancat cap escola pública i que s’ha intensificat la lluita contra la segregació escolar.
Planificació a 5 o 10 anys vista
La consellera ha assegurat, però que el seu objectiu no és planificar curs a curs sinó que ha anunciat que estan treballant en un projecte de planificació a mitjà i llarg termini, amb un horitzó de 5 a 10 anys vista. Aquesta planificació ha de permetre afrontar la davallada de la natalitat i l’arribada de nouvinguts, donant “estabilitat” al sistema.
L’oposició carrega contra el tancament de grups
Des de l’oposició però s’han mostrat majoritàriament crítics amb la planificació feta per al curs vinent, especialment pel que fa al tancament de grups a l’escola pública. La diputada d’ERC Irene Aragonès li ha retret que amb les seves paraules sembla que Niubó defensi que “no n’hi ha per a tant” amb els tancaments de grups perquè no s’ha tancat cap centre educatiu. “Només faltaria consellera”, li ha etzibat. Des de la CUP, Laia Estrada li ha demanat que si fa falta tancar grups siguin “exclusivament” de la concertada i no de la pública i que s’aposti per una reducció de ràtios que no sigui “estètica”.
Per la seva banda, la diputada de Junts Anna Erra ha defensat la tasca de les escoles concertades i ha demanat allunyar-se del “debat ideològic” que confronta pública i concertada. El popular Cristian Escribano ha afegit que no es pot “criminalitzar” el sector concertat i ha demanat més recursos per escolaritzar l’alumnat vulnerable. En una línia similar, Manuel Jesús Acosta (VOX) ha reivindicat que els pares “puguin escollir el model educatiu que volen per als seus fills”. Per al diputat dels Comuns David Cid l’aposta del Govern “ha de ser la pública” i ha afegit que la reducció de la natalitat ha de servir per baixar ràtios.
El Departament d’Educació ha proposat la retirada del concert educatiu a 155 unitats després d’una primera revisió feta aquest curs abans de la matriculació. En concret, 101 unitats al segon cicle d’infantil, 44 a primària i 10 a secundària. Les xifres les ha anunciat la consellera d’Educació, Esther Niubó, en una compareixença al Parlament, on ha aclarit que aquest és el resultat de la primera de les dues revisions dels concerts que es fa anualment. En paral·lel, ha alertat que en el marc de la renovació dels concerts de cara al final del 2026, aquells centres concertats que històricament han acumulat fet una oferta de grups que no omplien i en fer-ho han “distorsionat” la planificació ordenada, veuran “en perill” el concert.
La consellera d’Educació ha insistit que encara no es coneix el nombre total de grups que tancaran ni a la pública ni a la concertada, ja que el procés de preinscripció continua actiu. Així, el 16 de juny es coneixerà l’oferta final de places i les llistes d’alumnes admesos a cada centre. Amb tot, ha insistit que la previsió és que, seguint la tendència dels darrers anys, acabin tancant més unitats a l’escola concertada que a la pública.
Al febrer, la Conselleria d’Educació va anunciar l’oferta inicial per al curs 2025-2026, amb una previsió de 3.004 grups d’I3, 25 menys que els actuals (23 menys en l’escola pública i dos menys en la concertada). A 1r d’ESO, es preveien 2.844 grups, 58 menys, tots de la pública, mentre que es mantindran a la concertada.
La previsió que al febrer va avançar Educació de l’oferta final era de 20 grups més a la pública i 23 menys a la concertada a I3, mentre que a 1r d’ESO serien 10 grups més a la pública i es mantindria la concertada. Si aquesta previsió es compleix o no es coneixerà el 16 de juny, però d’entrada Niubó ha explicat que cada any es revisen els concerts educatius dos cops a l’any i que en la primera revisió feta abans de la matriculació, s’ha proposat la retirada del concert de cara al curs vinent de 155 unitats.
Renovació dels concerts educatius
D’altra banda, s’ha referit a la renovació dels concerts als centres que l’esgoten a finals del 2026. Niubó ha asseverat que els centres que els últims anys hagin respost a les necessitats d’escolarització de la seva zona, hagin demostrat corresponsabilitat en la lluita contra la segregació escolar i hagin planificat “de manera coherent”, optaran a renovar el concert. En canvi, els que no hagin actuat d’aquesta manera tenen el risc de perdre’l. En tot cas, ha assegurat que les renovacions es faran mirant l’històric d’oferta, tenint en compte la realitat demogràfica de la zona i la corresponsabilitat amb els objectius del servei públic. A més, ha garantit que es continuarà sense renovar el concert als centres que segreguin per sexe.
Niubó ha rebutjat confrontar centres públics i concertats i ha asseverat que l’objectiu és garantir les millors condicions tant en uns com els altres, ja que conformen el sistema d’educació de Catalunya.
Equiparar les condicions de públics i concertats
Més enllà de l’oferta, Niubó ha insistit que “cal avançar cap a l’equiparació real” entre tots els centres sostinguts amb fons públics. Aquesta equiparació ha d’incloure, segons ha detallat, l’equitat en la distribució de recursos humans i materials i la millora de les condicions laborals dels docents de la concertada, entre d’altres.
La consellera ha defensat també que l’escola concerta està “cada cop més implicada” en l’escolarització d’alumnes vulnerables, que representen el 20% del seu alumnat. En aquest sentit, ha dit que se’ls demana corresponsabilitat en l’escolarització d’aquests alumnes “però no sempre va acompanyada dels recursos necessaris”. Niubó ha afirmat que hi ha un “infrafinançament estructural” i ha assegurat que volen “posar el focus” per resoldre-ho. Ha afegit que això és també necessari per garantir la gratuïtat real per a totes les famílies.
A més, s’ha mostrat oberta a revisar el marc normatiu de les escoles concertades, incloent el decret de concerts, però no ha concretat més sobre aquesta qüestió.
