Divendres, 23 d'abril de 2021 - Edició 1002
La República

Un comissari dels Mossos diu al Suprem que van demanar al Govern que desconvoqués l’1-O en dues ocasions

L’exresponsable de la comissaria tècnica de planificació i seguretat, el comissari Emili Quevedo, ha dit al Tribunal Suprem que els Mossos van demanar en dues ocasions al Govern que desconvoqués […]

Avatar
Agències 11/03/2019
El comissari dels Mossos d'Esquadra Emili Quevedo, durant la compareixença al Tribunal Suprem pel judici de l'1-O

L’exresponsable de la comissaria tècnica de planificació i seguretat, el comissari Emili Quevedo, ha dit al Tribunal Suprem que els Mossos van demanar en dues ocasions al Govern que desconvoqués l’1-O, preocupats pel clima “de tensió” i per la seguretat. La primera, va ser en una reunió el 26 de setembre entre l’excap del cos, el major Josep Lluís Trapero, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero i Carles Puigdemont i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. Com que la reunió no havia tingut “èxit”, segons ha dit, Trapero va demanar una nova reunió al Govern amb presència de més comandaments per “mostrar la unitat d’acció” del cos. Es va produir el 28 de setembre, quan van tornar a advertir el Govern que era “incompatible” que els Mossos actuessin com a policia judicial per evitar el referèndum i mantenir la convocatòria de l’1-O.

Quevedo ha explicat que el 26 de setembre es van reunir Trapero, López i Molinero amb Carles Puigdemont i l’exconseller Forn i que -segons li va traslladar Trapero- la reunió va servir per constatar la preocupació del cos per la “situació general de tensió al país” i per dir que “indubtablement” els Mossos complirien amb la seva “obligació” d’actuar com a policia judicial i impedir l’1-O. També va servir per demanar al Govern que desconvoqués el referèndum. “El fi últim era dissuadir els responsables del Govern que el referèndum no es fes”, ha explicat.

Com que la reunió no va tenir “èxit”, va ser l’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, qui va demanar una altra reunió al Govern. Quevedo ha destacat el caràcter “poc habitual” d’aquestes reunions, ja que els comandaments despatxen amb el conseller però no amb el president ni el vicepresident. En aquesta nova reunió, que es va produir el 28, el major volia més presència de comandaments per mostrar “la unitat d’acció” del cos en tot el que feia referència a l’1-O. Per això, s’hi van afegir també els comissaris Castellví i ell mateix.

En aquesta nova reunió –a la qual també s’hi va sumar Oriol Junqueras- els Mossos van insistir en aquests missatges ja traslladats el dia 26. Segons ha explicat Quevedo, el comissari de l’àrea d’informació, Manuel Castellví, va advertir de la preocupació del cos pel “clima de tensió i per la seguretat”. També van mostrar la “disconformitat” per expressions públiques de l’exconseller Forn, que donava caràcter de “jornada electoral normal” a una votació que havia estat “prohibida”. “No ens semblava que fos d’acord amb la realitat, no podíem actuar com en qualsevol jornada electoral normal en una activitat política que havia estat prohibida”, ha explicat.

Segons ha relatat, en la reunió del 28 de setembre l’exconseller Forn no va intervenir. Sí que parla Junqueras, que va dir que creia que no hi hauria resistència als col·legis quan intervingués la policia i que se’ls deixaria, “pacíficament”, actuar. En canvi, va ser Puigdemont qui va fer referència al “mandat” que tenia el Govern de tirar endavant el referèndum “avalat pels resultats electorals”. “Ens va dir que entenia les nostres raons però que tenien un mandat i que portarien endavant els seus plans de caràcter polític”, ha detallat. Davant d’aquestes declaracions, els Mossos van deixar constància que era “incompatible” mantenir el referèndum i que el cos pogués actuar com a policia judicial en compliment de la interlocutòria del TSJC que els ordenava actuar per aturar el referèndum.

També ha relatat que van advertir el Govern “d’una alta mobilització de persones” i que hi podria haver “problemes de seguretat”. Un possible escenari també era que hi hagués “xocs” (no ha usat el terme “violència”) entre votants i policies. A preguntes del lletrat de Forn, ha explicat que després de la reunió del 28 –tot i el missatge de Puigdemont- no van introduir cap canvi en el pla operatiu. També ha reconegut que no van comunicar aquest “sentiment de frustració i preocupació” que havien traslladat al Govern a cap instància superior com el coordinador policial de l’operatiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos, o la fiscalia. “No ho vam fer perquè la nostra posició no canviava a partir de la reunió, no hi havia cap novetat”, ha justificat.

“No es podia complir l’ordre del TSJC en la seva integritat”

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha dit que “desafortunadament” no van poder portar a terme un “compliment absolut i complet” de l’ordre del TJSC. “No es va poder portar a terme en la seva integritat”, ha reblat. Ha defensat, però, que els Mossos van actuar per “intentar que no obrissin” col·legis abans de l’1-O però que no es podia aconseguir la “inactivitat” de 2.300 centres de votació a tot Catalunya ni amb la suma dels tres cossos.

De fet, ha explicat que ell mateix va elaborar un informe tècnic després de la instrucció número 6 de la fiscalia que ordenava precintes de seguretat en els centre de votació. Llavors, preveien que per portar a terme aquesta ordre (que després va quedar superada per la interlocutòria del 27 de setembre del TSJC) caldrien entre 30.000 i 40.000 agents.

Forn “no va intervenir” en la preparació del dispositiu

Quevedo ha explicat que la seva unitat estava “molt centrada” en aconseguir el “màxim número d’efectius” i el “màxim número de recursos materials”. El comissari ha deixat al marge Forn de la configuració del dispositiu perquè “no hi va intervenir”, i ha explicat que Trapero tenia com a preocupació “tenir el major número d’efectius disponibles”. “Recordo que va ser el propi major qui va forçar un increment d’efectius i aquesta indicació va provocar que s’activessin efectius d’unitats no habituals”, ha afegit.

De fet, ha explicat que “per primer cop” en tota la seva etapa professional “es van activar efectius d’unitats que no actuen mai” en aquest tipus de dispositius: assumptes interns, avaluació de serveis, personal d’oficines de suport o de gabinets. Són agents, ha explicat que, “portaven molt de temps sense fer un servei policial al carrer o feia molt de temps que no utilitzaven uniformitat”. Això va permetre aportar els 800 agents extres al dispositiu, un reforç que va arribar després que ho reclamés la fiscalia en una reunió.

Activen recursos “extraordinaris” per l’1-O

A més, per destacar la rellevància del dispositiu, ha revelat que es van activar altres “recursos extraordinaris” dels quals tampoc recorda “cap precedent”, com ara “llogar vehicles”. Per contra, ha remarcat que “no era realista” plantejar-se el dispositiu activant el conjunt de 16.000 mossos per complir amb la interlocutòria del TSJC. “No podíem fer servir efectius de trànsit, de sales de comandament o d’investigació criminal”, ha dit, i en respostes a l’acusació popular, ha assenyalat que no es podia abocar tota la plantilla en un dispositiu quan el cos “treballa les 24 hores i ha de preveure que abans i després hi ha efectius que han de treballar”.

Pel que fa a la Brigada Mòbil (Brimo), Quevedo ha explicat que a Barcelona hi havia convocades una manifestació de caràcter anarquista, una altra contrària al referèndum i una concentració de Falange. “Era una jornada on era plausible que hi haguessin incidents i calia reservar la força”, ha dit, motiu pel qual “no es van destinar efectius” d’aquesta unitat d’antiavalots als centres de votació.

El comissari ha relatat que es va fer una planificació per aconseguir la “major eficàcia” i que va passar per enviar “2 o 3 agents uniformats” als centres de votació, tot i ser conscients que en alguns casos que “van acabar sent molts”, “no serien capaços de portar a terme la missió”. Quevedo, però, ho ha justificat perquè d’aquesta manera podrien donar una “informació veraç i directa” de quina era la situació en cada centre i analitzar on enviar “altres tipus d’efectius per procedir a complir amb el mandat judicial”. A partir d’aquí, segons havien planificat, prendrien la decisió d’activar recursos propis dels Mossos i demanar suport als cossos estatals. Quevedo ha assegurat que, en les reunions prèvies, ni fiscalia ni Guàrdia Civil ni Policia Nacional van qüestionar el binomis.

A preguntes de la defensa de Forn, ha dit que si haguessin “deixat el carrer buit” d’agents i haguessin augmentat al màxim el dispositiu podrien haver arribat als 12.000 efectius. Tanmateix, ha dit que això no hauria impedit “en la majoria dels casos” tancar els col·legis electorals. “Passar a posar un efectiu més a cada centre ja hauria suposat 2.300 efectius més i això era absolutament impossible en el nostre cas”, ha dit.

Actuacions prèvies a l’1-O

A preguntes de la defensa de Forn, Xavier Melero, el comissari ha explicat que a partir de l’ordre del 27 de setembre del TSJC estaven “igualment obligats” els Mossos i els cossos de policia espanyola d’actuar per evitar el referèndum. En canvi, ha dit que la policia espanyola no van fer res prèviament a l’1-O. “Que jo conegui no”, ha remarcat.

Sobre l’actuació dels Mossos, ha dit que no es va tancar cap centre perquè van confirmar que les activitats que es feien no tenien relació directa amb el referèndum. I que així ho establia la interlocutòria del TSJC. A preguntes de l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, Quevedo ha explicat que en les reunions de coordinació ningú va plantejar posar en marxa efectius des de la nit anterior de l’1-O.

“Confusió” per la sortida de la secretària

Sobre el 20 de setembre del 2017, Quevedo ha explicat que van haver “d’improvisar” un centre de coordinació per gestionar el que anava passant aquell dia, i que van rebre diversos requeriments de suport de la Guàrdia Civil per escorcolls que s’anaven produint a diversos punts de Catalunya. Quevedo ha quantificat, a preguntes l’Advocacia de l’Estat, que en el “punt àlgid” el número d’agents enviats a Economia van arribar a 300, i ha admès que fer un passadís de seguretat o coordinar la seguretat són un tipus d’actuacions que han de ser responsabilitat de la policia. “No pot recaure en persones que no siguin policies”, ha dit. Tot i això, a preguntes de la defensa de Jordi Cuixart, ha explicat que una de les funcions de la unitat de mediació és parlar amb els convocants d’una concentració com aquesta.

Pel que fa a la sortida de la secretària del jutjat 13, Montserrat del Toro, Quevedo ha explicat que hi haver “confusió” perquè no tenien clar què volia la lletrada, però que finalment Trapero va ordenar a un inspector dels Mossos que estava a la seu del Departament d’Economia que “parlés directament” amb la secretària del jutjat 13 de Barcelona i li preguntés “què volia fer”. “A partir d’aquell moment es va arbitrar una sortida per part la part superior de l’edifici”, ha afegit. Durant la seva declaració la setmana passada, Del Toro va explicar que ella mateixa va trucar al jutge instructor per demanar que la tragués d’allà i que el magistrat va donar “mitja hora” a Trapero.

Ja passades les dues de la matinada d’aquell dia, el comissari ha relatat que hi va haver una intervenció per part d’efectius d’ordre públic dels Mossos després de veure a través de les imatges de l’helicòpter que uns individus estaven “traient objectes dels vehicles de la Guàrdia Civil”. L’helicòpter, de fet, es va activar en el moment que van saber que dins dels cotxes de la Benemèrita hi havia armes.

Des del centre de coordinació, Quevedo ha explicat que a aquella hora ja s’hi veien “menys persones concentrades” amb una “actitud bastant diferent” dels que hi van ser durant tot el dia. “No és gaire diferent del que passa en moltes concentracions quan, a mesura que passen les hores, el personal que sol quedar al final normalment és més conflictiu”, ha dit.

Castellví matisa sobre les previsions de violència i diu que tres dies abans de l’1-O cap dels tres cossos en tenia

Al seu torn, el comissari dels Mossos Manuel Castellví ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Suprem que cap dels tres cossos policials va preveure “actes de violència” l’1-O en una reunió d’informació que van mantenir el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum. En canvi, la setmana passava va explicar que en una reunió que es va celebrar el mateix dia que la que els Mossos van fer amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat; els va avisar que aquell dia es preveien diversos escenaris, entre els quals “moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència”. Castellví ha explicat que les previsions que grupuscles violents actuessin el dia del referèndum van fallar. El comissari també ha destacat el caràcter “no violent” d’ANC i Òmnium, a qui consideren “interlocutors” quan convoquen manifestacions.

En respostes al lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Castellví ha explicat el contingut d’una reunió d’una subcomissió d’informació amb presència de representants d’intel·ligència dels tres cossos policials a la qual ell mateix hi va assistir. En aquesta reunió, l’escenari previst era que l’1-O hi hauria “col·legis amb activitats” i que “a primera hora del matí hi hauria gent fent resistència passiva amb actuació de la policia”. “En aquell moment no es preveien actes de violència”, ha explicat, tal com “consta a l’acta”

En canvi, la setmana passada, Castellví va declarar en resposta a la fiscalia que aquell mateix dia 28 els comandaments dels Mossos van mantenir una reunió al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i Forn, on sí van avisar que un dels possibles escenaris és que hi hagués una “escalada de violència”. Aquest dilluns, ha explicat que en aquella reunió no hi va haver “cap” retret per part dels membres del Govern a la posició dels Mossos de donar compliment a la interlocutòria del TSJC que els demanava aturar el referèndum, i que tampoc els van persuadir a fer cap canvi.

Castellví també ha explicat que les previsions que es va fer sobre que alguns “grups violents” podrien actuar l’1-O van fallar, i que durant la jornada del referèndum “no es van constituir com un bloc d’unitat d’acció d’atac” com sí tenien previst. Són grups, ha afegit, que tenen “capacitat d’alterar l’ordre”, però ha remarcat que aquell dia no van actuar.

Sobre els CDR, Castellví els ha desvinculat del Govern i ha assegurat que, abans de l’1-O, els 42 que tenien detectats estaven “inconnexos entre ells” i “no coordinats”. Va ser després del referèndum, després de la celebració de 3 assemblees, que es va crear “una entitat que coordinaria els grups” a través d’un perfil de Twitter general. “A partir d’allí sí que hi va haver una coordinació”, aconseguint el 8 de novembre del 2017 “col·lapsar totes les carreteres de Catalunya”.

Pel que fa al dispositiu, ha explicat que en les reunions prèvies a l’1-O es va explicar tant a la fiscalia com a la resta de cossos policials la presència d’un binomi d’agents dels Mossos d’Esquadra als col·legis. Segons Castellví, la puntualització que fa la fiscalia, que va considera que el dispositiu “no era suficient”, era des del punt de vista “quantitatiu”, no qualitatiu.

Castellví també ha dit que la interlocutòria de la magistrada del TSJC no preveia el precinte de 100 metres dels col·legis i ha assegurat que les activitats que es van fer als col·legis no tenien cap relació amb el Govern.

A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha destacat el caràcter “no violent” tant d’Òmnium Cultural com d’ANC i que mai fan fer crides a “enfrontar-se violentament” a la policia l’1-O. “Sempre han convocat moltes manifestacions i sempre amb la consigna de la no violència i els considerem interlocutors per l’actitud i el resultat de la seva gestió”, ha remarcat.

Castellví ha declarat que l’arribada del conseller a Interior no va comportar canvis de directrius, ni de la cadena de comandament, ni cap ingerència en la seva feina, ni va influir-li les declaracions públiques que va fer el conseller.