Dijous, 13 de maig de 2021 - Edició 1022
La República

TV3 estrena un documental que retrata la guerra bruta de Jorge Fernández Díaz contra Catalunya

Explora les possibles connexions entre les “clavegueres” franceses i espanyoles i la coincidència cronològica de la guerra bruta a Catalunya i l’anomenat cas Kitchen

Redacció
Redacció 04/05/2021
L’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, l'abril del 2017 a la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya.

El “Sense ficció” de TV3 estrenarà aquest dimarts 4 de maig a les deu de la nit “Jorge Fernandez Díaz contra el mal”, un documental dirigit pel periodista Iu Forn que analitza a fons les males pràctiques que es van dur a terme al Ministeri de l’Interior espanyol durant el mandat de Jorge Fernández Díaz. Alhora, s’endinsa també en la personalitat i la trajectòria política i humana de l’exministre, de la mà de diverses persones que l’han conegut, l’han patit o l’han investigat.

L’arribada de Jorge Fernández Díaz al govern espanyol, el desembre del 2011, suposa una renovació radical de la cúpula policial existent fins a aquell moment, i constitueix un cercle de poder format per afiliats i simpatitzants de l’Opus Dei, amb els quals comparteix uns fervents postulats catòlics. Sota el seu comandament, les “clavegueres” del Ministeri de l’Interior treballen, fonamentalment, en dos àmbits: l’operació Catalunya i l’intent de tapar els casos de corrupció que afectaven el PP i que en aquell moment comencen a fer-se públics. La feina de col·laboració entre elements policials i alguns mitjans de comunicació pren força.

La guerra bruta de l’Estat, relativament nova a l’estat espanyol, no ho és tant en altres territoris, com el francès, per exemple. A França, des del segle XVII, en temps del cardenal Richelieu, funciona un òrgan d’espionatge dins l’Estat, conegut popularment com “cabinet noir”, una oficina precursora dels actuals serveis d’intel·ligència francesos. A França, parlar de “cabinet noir” és parlar de maniobres ocultes. Un dels casos recents més coneguts és el del comissari francès Yves Bertrand, assenyalat per una investigació publicada el 2008 com l’impulsor de maniobres dels serveis policials dirigides contra els enemics polítics del president Jacques Chirac.

El mètode per perjudicar l’adversari és molt senzill: la difusió d’informes, reals o no, als mitjans per atacar els adversaris polítics. Durant els anys 90, Bertrand va tenir contactes freqüents amb la policia espanyola. El president José María Aznar l’hi va agrair condecorant-lo l’any 2002. La col·laboració estreta entre la seguretat dels dos estats queda palesa també en la concessió, l’any 2014, de les insígnies de comanador d’honor al ministre Fernández Díaz per part del seu homòleg francès Manuel Valls.

El documental “Jorge Fernández Díaz contra el mal”, explora les possibles connexions i coincidències entre les “clavegueres” franceses i espanyoles i la coincidència cronològica de la guerra bruta a Catalunya i l’anomenat cas Kitchen, fetes per un mateix equip d’homes i amb el coneixement directe del ministre. També es capbussa en la personalitat de l’exministre de l’Interior i les motivacions de la seva política al capdavant del ministeri.

A través de diversos testimonis que l’han conegut bé, de periodistes i d’experts en intel·ligència, el treball periodístic traça el camí polític i humà del personatge i analitza com la seva conversió religiosa li va canviar la manera d’afrontar els seus objectius. Una alta funcionària de la seguretat de l’Estat afirma, des de l’anonimat, que Fernández Díaz “creu que la pàtria reposa en les seves espatlles, que té una missió per complir, que ha de defensar Espanya a tota costa”. El Ministeri d’Interior era l’ocasió de la seva vida per dur a terme la missió salvadora a la qual se sent cridat: carregar-se l’independentisme i evitar la ruptura d’Espanya.

“Jorge Fernández Díaz contra el mal” compta també amb el testimoni de persones vinculades al Partit Popular (PP) que van tractar l’exministre en diferents etapes, com Manuel Milián Mestre, periodista, exdiputat i fundador del partit, i Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional i exdiputada al Parlament; periodistes com Carlos Enrique Bayo, cap d’investigació de Público; Sara González, periodista de Nació Digital i autora del llibre “Per raó d’Estat”; Daniel Arasa, periodista i membre supernumerari de l’Opus Dei, i Eduardo Inda, director d’Ok Diario, entre altres. D’altra banda, la jurista i lingüista francesa Christelle Dauvergne ajuda a aclarir els lligams entre els serveis secrets francesos i espanyols.

L’exalcalde de Barcelona Xavier Trias dona testimoni de com va viure la filtració del fals informe policial on se’l vinculava amb diversos comptes en un banc suís i Josep Pujol Ferrusola explica les seves reunions amb el comissari Villarejo i amb quin interès es van fer. El documental traça el camí polític i humà d’una persona que “ho sacrifica tot per la política” i que “com a enemic és implacable”, segons Manuel Milián Mestre.