Carles Puigdemont ha defensat en un article d’opinió a ‘The New York Times’ la viabilitat d’una Catalunya que “seria millor” com a estat independent sota el paraigua de la Unió Europea. L’expresident de la Generalitat considera el referèndum del 2017 un record “crític” de la importància de la sobirania per als estats petits i les regions autònomes del món. I subratlla que, “enlloc d’establir un desig pel control”, mantenir o actualitzacr les fronteres “hauria de ser un exercici de democràcia i descentralització” que permetés les poblacions “marginades” desbancar les fronteres “imposades per la història”. En lloc d’això, recorda l’actitud espanyola davant la crisi catalana i lamenta que ha estat model a Turquia i a la Xina.
Segons Puigdemont la línia “autoritària” d’Espanya està essent emulada per països com Turquia, on el govern ha “justificat” el cessament de càrrecs electes kurds dient que “seguia la petjada espanyola”. I afegeix que a la Xina s’ha defensat que la violència policial a Catalunya “legitima la seva repressió” contra els manifestants de Hong Kong.
Aquest model “antidemocràtic” d’afrontar les disputes frontereres o els moviments independentistes estableix un precedent que “provocarà problemes territorials” arreu del món, atès que “valida la violència institucional contra les minories”.
En contraposició, Puigdemont recorda les vies canadenca i escocesa. “Permetre” dos referèndums al Quebec, el 1980 i el 1995, o organitzar un vot com el que va acordar la Gran Bretanya, “no només són exemples” de democràcia, sinó també “un principi” per als països del món a l’entorn de la manera com s’han de resoldre, al seu parer, les disputes territorials.
Finalment, Puigdemont ha defensat que la ciutadania hauria d’estar “al capdavant” de la redefinició de les fronteres del món. “Si poden escollir el seu propi futur, els estats que obtinguin la independència per mitjans no violents i democràtics obriran el camí perquè la democràcia liberal floreixi arreu del món”, ha considerat.
