Esquerra Republicana de Catalunya ha tornat a generar una forta polèmica entorn de la llengua catalana. La portaveu i diputada Ester Capella ha defensat en una entrevista al programa Faristols de Ràdio 4 que no s’exigeixi el coneixement de català com a requisit per renovar els permisos de residència a persones migrants que fa anys que viuen al país. Capella ha afirmat literalment: “No es pot exigir a les persones que porten aquí 4 o 5 anys allò que no exigim a les persones que han de garantir la funció pública”. Amb aquesta declaració equipara la situació dels nouvinguts amb la dels funcionaris (jutges, fiscals, metges o mestres) que encara avui poden exercir a Catalunya sense parlar català, convertint la debilitat actual de l’Administració en l’argument per no exigir res més.
Aquestes paraules han provocat una allau de crítiques a les xarxes socials, on molts usuaris acusen ERC de rendició lingüística i de practicar una política de doble vara. El periodista i exdiputat de la CUP, Antonio Baños, ha estat especialment dur: “Són una casta corcada, inútil, traïdora i covarda”.
Capella contradiu l’esmena 3320, presentada per l’exdiputat Joan Puig (del corrent intern Foc Nou) i aprovada durant el 30è Congrés Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya, celebrat a Martorell els dies 15 i 16 de març de 2025.
Quin és el contingut principal de l’esmena? El text incorporat a la ponència política del partit diu, de forma literal:
«Caldrà que la llengua catalana —com a llengua pròpia— sigui l’única llengua oficial i esdevingui la llengua comuna als Països Catalans, la vehicular a totes les administracions, en l’educació, la salut, la justícia, la cultura i la resta d’àmbits, garantint també els drets i deures de tota la ciutadania, i igualment amb l’occità a l’Aran.»
En resum, l’esmena estableix tres idees clau per a una futura República Catalana independent:
- Oficialitat única del català: El català seria l’única llengua oficial de l’Estat (no compartida oficialment amb el castellà ni cap altra).
- Llengua comuna i vehicular: Ha de ser la llengua d’ús normal i preferent a tots els àmbits públics i institucionals (Administració, escola, sanitat, tribunals, mitjans, etc.).
- Respecte als drets individuals: Es garanteixen els drets lingüístics de tota la ciutadania, però sense que això impliqui cooficialitat del castellà.
A l’Aran es mantindria l’occità (aranès) com a llengua pròpia amb el mateix estatus.
Context i importància de l’esmena
- Qui la va impulsar? El sector més sobiranista i catalanista d’ERC, agrupat al voltant de Foc Nou. Joan Puig la va presentar a l’assemblea de la federació de Girona i va aconseguir que la direcció (Oriol Junqueras) l’incorporés sense modificar-ne el fons essencial, per evitar un debat incòmode al plenari del congrés.
- Per què és rellevant? Representa un gir o, com a mínim, un reforçament de la posició oficial d’ERC en matèria lingüística. Anys enrere (cap al 2014-2015), dirigents com el mateix Junqueras o Eduard Voltas havien defensat models més flexibles, on el castellà pogués mantenir algun estatus oficial en una república independent. Aquesta esmena tanca més la porta a la cooficialitat i aposta per un model de normalització plena del català com a llengua d’Estat.
La contradicció amb les declaracions d’Ester Capella
Les declaracions recents d’Ester Capella (portaveu d’ERC), on justifica que no s’exigeixi coneixement de català per renovar permisos de residència a migrants que fa 4-5 anys que viuen a Catalunya (argumentant que “no podem exigir-los allò que no exigim als funcionaris públics”), van en sentit contrari a l’esperit d’aquesta esmena. Mentre el congrés aprova un compromís de futur molt exigent (català com a única llengua oficial i comuna de la república), la portaveu del partit defensa en la pràctica actual abaixar el llistó d’integració lingüística dels nous residents. Això ha generat crítiques internes i externes perquè:
- Debilitaria la cohesió nacional i la transmissió del català.
- Contradictòriament, ERC exigeix oficialitat màxima en un escenari hipotètic d’independència, però en l’actualitat autonòmica accepta (i justifica) un retrocés o una tolerància alta davant el no-ús del català.
En definitiva, l’esmena del 30è Congrés és una de les resolucions més clarament catalanistes i sobiranistes en matèria de llengua que ha aprovat ERC en els darrers anys, impulsada des de la base militant per contrarestar la percepció d’un partit que, en la pràctica de govern, ha mostrat més pragmatisme (o renúncia) lingüístic.
Atempta contra el document aprovat en el darrer congrés nacional d @Esquerra_ERC va aprovar una esmena a favor de la llengua catalana única oficial.. esmena que vam guanyar a Girona i acceptada per l actual direcció del partit. https://t.co/oP9zgC18Qe
— Joan Puig Cordon (@joanpuig) April 25, 2026
