Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Plataforma per la Llengua veu una “crisi lingüística” a la sanitat pública

Denunciem un increment dels casos de discriminació lingüística a pacients en centres de salut catalans i demanen al Govern que actuï

Redacció
Redacció 07/10/2019

Plataforma per la Llengua ha denunciat un increment de casos de “discriminació lingüística a pacients en centres de salut catalans, que són sistemàtics i no s’investiguen” i ha demanat a la Conselleria de Salut de la Generalitat cursos obligatoris per als facultatius.

Fonts de l’entitat han explicat a Europa Press que en els primers nou mesos de 2019 han rebut 26 queixes sobre aquests temes, les mateixes que van rebre en tot l’any passat, i per sobre de les 16 que van rebre el 2017.

Han alertat que, més enllà de les dades, els ha alertat la gravetat de les queixes, amb “persones vexades o que han de recórrer a un altre centre”, i fins i tot un cas en el qual el mateix hospital reconeix no complir la llei.

En un comunicat, la Plataforma ha afirmat que va rebre la queixa d’una pacient de l’Hospital de Figueres (Girona) que assegura que, en parlar en català, un metge li va dir: “Porto cinc anys treballant aquí i no l’he après i no el penso aprendre ” i posteriorment la va acusar de racista.

També recullen una queixa d’un pacient de l’Hospital de Mataró (Barcelona) que assegura que a urgències només un de quatre sanitaris se li havia dirigit en català i que en les ofertes de feina del Consorci Sanitari del Maresme, el català no és un requisit.

Hi ha més casos com el d’un home de Valldoreix (Barcelona) a qui “se li va denegar l’atenció” en no voler parlar en castellà i el d’una dona que va assistir al CAP de Les Corts de Barcelona amb la seva filla amb discapacitat psíquicai una metge resident li va dir que no la podia atendre en català, un cas que ha estat viral aquest cap de setmana i que l’Institut Català de la Salut (ICS) no ha respost a la seva queixa.

L’entitat ha assegurat que el dret d’opció lingüística suposa que els ciutadans poden dirigir-se a l’Administració en la llengua oficial que desitgin sense que se’ls pugui denegar el servei i que tenen dret a que els treballadors de la Generalitat els parlin en català.