Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

Les 6 claus que han fet decidir Puigdemont a crear un nou partit

La nova eina del president a l’exili pretén aglutinar “el corrent central del catalanisme” independentista

Redacció
Redacció 02/07/2020

Ja és un fet, Carles Puigdemont s’aparta del PDeCat i de la mà de Jordi Sànchez (la Crida) i els presos polítics Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull crearan un nou partit el 25 de juliol. Finalment, doncs, un nou espai participarà en les eleccions previstes a la tardor. Què ha passat, doncs, perquè finalment el PDeCat no hagi entrat en aquest espai i, per tant, l’etiqueta de ‘postconvergent’ ja no sigui aplicable al nounat partit del president a l’exili? Aquestes han estat les 6 claus:

1- Sigles, no persones

Carles Puigdemont va comprovar el 21-D del 2017 que el procés s’havia construït a través de les persones i no els partits. L’exemple més clar i contundent és l’èxit de l’1-O. Ja en aquella ocasió va dir que si repetia com a candidat (fins llavors deia que no volia anar a una reelecció) ho faria sota un format nou que sumés a persones. Després de fortes negociacions, el PDeCat va acceptar la fórmula JxCat que va ser guanyadora (per davant d’ERC) a les eleccions i només per darrer de Cs.

Per a repetir la formula, ara des del PDeCat no es volia renunciar a les quotes i exigien un espai del 50% al nou partit. Un escull molt difícil de superar i d’acceptar per part de Puigdemont i de Sànchez, tal com s’ha demostrat.

2- Transversalitat

Durant les actuals negociacions entre Jordi Sànchez, Carles Puigdemont i els dirigents de la cúpula del PDeCat hi havia la necessitat dels dos primers d’oferir a la ciutadania una llista transversal i de país que fos guanyadora, com va passar a les eleccions europees, per exemple, amb el tàndem Comín i Puigdemont. En definitiva, recollir l’esperit de l’1-O en una llista electoral. El PDeCat era reticent a incorporar certs sectors de l’esquerra independentista i va convertit la negocació en un debat ideològic. Nou escull per al pacte.

3- Independentisme sense subterfugis

Puigdemont i Sànchez tenien clar que la nova formació havia de ser netament independentista i republicana i sobre aquest punt no hi podia haver cap tipus d’ombra o dubte. Alguns dels CVs d’alguns dels dirigents del PDeCat o algunes declaracions tirant aigua al vi ho feien complicat.

4- El llast postconvergent

El fet de crear un espai nou també s’aparta dels problemes de l’anomenat 3% que encara carrega el PDeCat, responsable subsidiari de Convergència. La nova formació trenca amb tot aquest passat definitivament i neix absolutament de zero i lliure motxilles, que compensa el fet de perdre els drets electorals, per exemple.

5- El calendari

Una de les estratègies del PDeCat ha estat la dilatació a consciència de les negociacions per tal que el possible nou espai del president a l’exili no tingués temps material d’organitzar-se tenint en compte que les eleccions seran a la tardor d’enguany. L’efecte, però, ha estat el contrari i el calendari ha precipitat també la decisió.

6- Una opció guanyadora

El persident ha valorat també le’fecte emocional d’aquest pas: l’empenta i l’emoció que genera aquesta decisió reforça l’espai independentista així com reanima a la ciutadania que, fins ara, sovint anava perduda sobre com definir l’espai Puigdemont. La decisió de crear un nou partit clarifica l’instrument així com engresca a tots aquells que esperaven que el president fes el pas definitiu i liderés el seu moviment amb llibertat.

Relacionats