Dissabte, 8 d'octubre de 2022 - Edició 1534
La República

La defensa de Torra dubta que cap jutge sigui capaç de jutjar-lo per un “acte polític”

L’advocada Isabel Elbal diu que el TSJC té una “oportunitat històrica” d’anul·lar el judici per falta d’imparcialitat

Agències 18/11/2019
Primer pla del president de la Generalitat, Quim Torra, assegut al banc dels acusats el 18 de novembre del 2019 a l'inici del judici contra ell per desobediència. (Horitzontal)

L’advocada de Quim Torra, Isabel Elbal, ha dubtat aquest dilluns que cap jutge, català o de fora de Catalunya, sigui capaç de jutjar el president de la Generalitat perquè no retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels polítics presos va ser un “acte polític”. Per la lletrada, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) té “l’oportunitat històrica” d’anul·lar el judici, tenint en compte, al seu parer, la “falta d’imparcialitat” del propi tribunal i d’almenys dos membres de la Junta Electoral Central (JEC). Elbal ha recordat algunes manifestacions de dos membres de la JEC i del president del TSJC, Jesús María Barrientos, que presideix el judici, en contra dels llaços grocs i el procés independentista. També ha recordat que Barrientos i Mercedes Armas, una altra de les magistrades del judici, van admetre a tràmit la querella de la fiscalia contra Torra i ja s’hi van pronunciar a favor.

Al principi del judici, en les qüestions prèvies, Elbal ha demanat l’ajornament del judici perquè els membres de la JEC puguin declarar com a testimonis, però més tard ha demanat la nul·litat total de tot el procediment en considerar que ha faltat des del primer moment imparcialitat per part de la justícia.

La lletrada també creu que la JEC hauria d’haver derivat la qüestió a la Junta Electoral Provincial de Barcelona, i que el manament de la JEC va ser “manifestament il·legal” i va “desbordar” acords anteriors i posteriors de la pròpia JEC, a qui ha acusat de “falta de criteri”.

Elbal ha recordat que van voler recusar dos membres de la JEC per manifestacions públiques contràries a l’independentisme, que han aportat, però no hi van ser a temps perquè van conèixer les intervencions quan ja estaven fora del termini. Van presentar una querella contra els dos, però la querella va ser arxivada pel Tribunal Suprem.

Un argument similar ha fet servir contra els magistrats del TSJC, ja que l’alt tribunal català ha manifestat en més d’una ocasió que els jutges de Catalunya se senten assetjats per la Generalitat. Per això, considera que cap jutge català o espanyol pot ser imparcial. De fet, ha dit que ja l’instructor de la causa, Carlos Ramos, no va ser imparcial i tampoc, al seu parer, ho seran durant el judici Barrientos i Armas, que ja es van pronunciar en l’admissió a tràmit de la querella. A més, Barrientos ha fet algunes declaracions públiques contra la presència de símbols polítics a les façanes de les administracions públiques, i en un acte a l’ICAB es va aixecar i marxar quan el president del Parlament, Roger Torrent, va esmentar els “presos polítics”.

Per últim, la defensa també ha demanat que Vox no pugui acusar alternativament pel delicte de denegació d’auxili, ja que mai s’ha preguntat per aquest punt a Torra.

En resposta a la defensa, la fiscalia i Vox s’han oposat a totes les pretensions.