El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona ha desestimat la querella interposada per vuit dones que denunciaven un policia nacional per haver-se servit de relacions sexoafectives amb elles per espiar l’activitat dels moviments socials dels quals formaven part.
El mitjà La Directa va destapar el cas a finals de gener i les principals afectades van prendre accions legals defensant que havia comès durant anys delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, entre d’altres. En la interlocutòria, el magistrat al·lega que no s’ha produït cap delicte. Ara, la causa arribarà a l’Audiència de Barcelona, ja que les acusacions recorreran l’arxivament.
Segons la interlocutòria d’arxivament, els delictes sexuals no van existir, perquè en tot moment hi va haver consentiment de les noies. Suposant que poguessin al·legar que van ser enganyades per mantenir les relacions sexuals, segons la llei anterior a la del ‘només sí és sí’, les víctimes haurien de tenir entre 16 i 18 anys, però totes tenien més de 18 anys en el moment dels fets.
Tampoc considera que el policia actués amb abús de superioritat i que, per tant, el consentiment de les víctimes fos viciat. De fet, el magistrat recorda que les víctimes van descriure el policia com un home que pretenia tenir relacions igualitàries, i que, justament, no va usar la seva condició de policia per aconseguir mantenir-hi relacions sexuals.
Pel que fa als delictes de tortures i contra la integritat moral, el magistrat conclou que les noies no van ser obligades a mantenir relacions amb el policia en contra de les seves creences, sinó que ho van fer voluntàriament perquè no sabien la professió de l’agent infiltrat. L’escrit argumenta que les querellants no van patir, en aquell moment, cap vexació física o psíquica, tot i que ara se sentin enganyades. També recorda el jutge que els retrets morals no poden ser enjudiciats.
Respecte al delicte de revelació de secrets, el magistrat diu que la querella no especifica quines informacions va obtenir l’agent ni si les va transmetre a algun superior o no. Per últim, sobre els delictes contra els drets cívics, com el dret d’associació i de reunió, el magistrat conclou que l’agent no el va coartar en cap moment, i que, de fet, l’interessava que les noies seguissin participant de les seves activitats polítiques.
Les acusacions esperen que l’Audiència reobri el cas
Després de conèixer la negativa del jutge, les acusacions d’Irídia i la CGT confien que, com ha succeït en altres casos de querelles per tortures i maltractaments, l’Audiència els donarà la raó respecte al deure d’investigar de forma efectiva i reforçada aquest tipus de casos en el marc de la prohibició absoluta de la tortura. Cal recordar que l’Estat espanyol ha estat condemnat pel TEDH fins a 13 cops per no investigar degudament denúncies de tortura.
Les advocades de l’acusació apunten que seria especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar. “L’ús de les relacions sexoafectives com a mitjà per aconseguir informació i generant una profunda sensació de vexació, humiliació i dolor, no es pot passar per alt”, asseguren.
Les entitats que donen suport a les querellants recorden que el mandat de Marlaska com a ministre de l’Interior ha estat marcat per alguns dels casos més sonats de vulneracions de drets succeïts durant els darrers 20 anys, tals com l’espionatge amb Pegasus a diferents personalitats relacionades amb el moviment independentista o la gestió de la frontera sud, i en concret els fets del 24-J, en què més de 70 persones van morir al pas fronterer del Barrio Chino de Melilla.
