Dissabte, 6 de juny de 2020 - Edició 681
La República

Les treballadores d’una residència de Terrassa es confinen amb els avis per evitar el contagi del coronavirus

Asseguren que la mesura ha estat un èxit perquè fins ara “ningú ha presentat símptomes”

Avatar
Agències 06/04/2020
Pla americà de les treballadores de la residència Gènesis que s'han confinat amb els avis al centre. Imatge del mes d'abril de 2020. (Horitzontal)

La residència Gènesis de Terrassa “s’ha blindat” per impedir que hi entri el coronavirus. El passat 22 de març, veient que la pandèmia cada cop s’estava estenent més i que la major part de les víctimes eren persones d’edat avançada, les treballadores van prendre la decisió de confinar-se amb la vintena d’avis que hi viuen. “Vam veure que el virus avançava molt ràpid i que molts centres començaven a tenir brots”, explica Maria Martínez, directora de l’equipament, que diu que la decisió va sorgir de la plantilla. Des de llavors, les set empleades de la instal·lació viuen amb els usuaris. “No entra ni surti ningú”, apunta la directora que considera que la mesura ha estat un èxit perquè fins ara “cap persona ha presentat símptomes”.

Les treballadores de la residència Gènesis de Terrassa estan duent a terme un confinament molt particular. Fa dues setmanes que comparteixen “casa” amb els divuit avis i àvies que viuen en el centre. “Dormim a les golfes, hem habilitat un espai amb matalassos i allà totes descansem juntes, una mica com en unes colònies”, explica Maria Martínez, directora de l’equipament.

Martínez afirma que des del 22 de març passat no ha entrat ni sortit ningú de l’edifici. “Tot el menjar, material o medicaments que necessitem ens el deixen a la porta”, comenta. La responsable d’aquesta instal·lació assegura que tot i la situació, se senten “molt acompanyats” perquè cada dia els truquen des de l’Ajuntament de Terrassa per saber com estan i també els fan un seguiment des del CAP de Sant Llàtzer, el que els toca per zona.

Tot i que admet que prendre una decisió com aquesta és “molt complicat”, considera que hagués estat bona idea que més centres també haguessin actuat d’aquesta forma. “Nosaltres hem pogut perquè tot i que tenim pocs residents, disposem de suficient espai com perquè tota la plantilla pugui passar-hi la nit, però sabem que no tothom pot fer-ho”, assenyala.

Considera que la iniciativa està funcionant molt bé, ja que fins ara cap treballadora ni cap avi han presentat símptomes. “No hem tingut ni una tos ni un mal de coll i esperem seguir així perquè hi ha gent molt gran, de més de 90 anys, i no volem que els passi res”.

Martínez assegura que el que pitjor porten els avis és “no poder abraçar els seus familiars i no rebre visites”. Explica que han posat un telèfon mòbil a disposició de les famílies perquè puguin fer trucades i videotrucades, però reconeix que a alguns residents els costa d’entendre com funciona aquesta tecnologia: “Quan veuen els seus fills o nets a la pantalla intenten fer-los un petó o abraçar-los i els hem de recordar que no poden tocar-los”, comenta.

Així mateix, comenta que tot i que han mantingut la mateixa rutina diària que feien abans del confinament, els usuaris perceben que les coses han canviat. “Sovint ens pregunten: què feu aquí?, qué no marxeu a casa?”, recorda.

Pel que fa a les treballadores, assegura que tenen “moments de tot”, però explica que quan alguna està més angoixada miren d’animar-la. “Sabem que estem fent el millor per ells i que les famílies ho han entès perfectament i confien plenament en nosaltres”, assegura Martínez que remarca que això les ajuda a mantenir-se fermes i seguir endavant.

Relacionats