El referèndum d’independència de l’1 d’octubre del 2017 va ser un dia històric en què milions de catalans i catalanes van defensar el seu dret a decidir el futur del país. No obstant això, més de vuit anys després d’aquesta fita, la Generalitat encara no ha fet públiques les dades reals de participació registrades al cens universal, tal com denuncia l’advocat i articulista Quim Gonter. El lletrat, fart d’aquesta “anomalia democràtica”, tal com denuncia a X, ha presentat una sol·licitud d’informació a la Generalitat reclamant conèixer el nombre total de votants registrats al cens universal del Referèndum de l’1-O. A més a més, exposa que testimonis participants i fonts internes li haurien confirmat que la participació a l’1-O va superar els tres milions de votants.
destaca l’absència de dades sobre vots registrats però no comptabilitzats a causa de les actuacions policials, que haurien afectat unes 770.000 persones segons infografies oficials del Govern del 6 d’octubre de 2017. Gonter denuncia que les dades oficials publicades després del referèndum es limiten a 2.286.217 vots comptabilitzats en urna, una xifra que no reflecteix la participació real registrada electrònicament.
En la seva petició, Gonter denuncia que les dades oficials publicades després del referèndum no reflecteixen la participació real registrada electrònicament, ja que només comptabilitzaven els vots físics de les urnes, ignorant les urnes plenes que la policia espanyola va requisar. Tanmateix, el sistema de vot dissenyat per a l’1-O ja preveia aquestes situacions, i estava adaptat de manera que permetia votar en qualsevol col·legi electoral, amb identificació via DNI, verificació informàtica i bloqueig automàtic de duplicats en temps real.
Segons exposa Gonter, el segrest d’urnes hauria afectat unes 770.000 persones segons infografies oficials del Govern del 6 d’octubre de 2017, de manera que la xifra oficial de participació, que es va situar en 2.286.217 vots comptabilitzats en una urna, no reflecteix ni la participació ni el resultat real. “Una anomalia que genera un buit documental que impedeix la verificabilitat històrica i estadística d’un procés polític transcendent”, afirma l’advocat. Precisament, el cens universal és l’única manera de conèixer aquesta dada, ja que registrava cada votant amb DNI únic en el moment de votar, i diversos testimonis de voluntaris, tècnics i periodistes que confirmen l’existència d’un servidor central que registrava cada vot de manera única. Això també ho confirma l’expert en dades Marc Planagumà i Valls, que des de fa anys denuncia el segrest d’aquesta informació, però lamenta que “aquella base de dades i el registre oficial de participació s’han amagat i/o destruït”.
L’advocat denuncia que el desconeixement de la participació real vulnera la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Així, Gonter sol·licita conèixer el nombre total de votants registrats al sistema del cens universal després de descartar els duplicats, una còpia o accés a un hipotètic registre agregat o anonimitzat amb aquestes dades (en cas que tal informació existeixi); de la mateixa manera, també demana una llista o recompte dels DNI registrats com a votants, un registre de duplicats descartats i els vots registrats però no comptabilitzats en una urna, en el cas que encara existeixi una base de dades, registre tècnic, còpia de servidor o similar. També demana que es reemeti aquesta sol·licitud al departament corresponent en cas que no es disposi de la informació, i reclama saber la causa en l’hipotètic cas que la informació sol·licitada s’hagi destruït.
