Dilluns, 6 de desembre de 2021 - Edició 1229
La República

Juvillà, acusat de desobediència per no retirar simbologia independentista, afirma al TSJC que “no vam voler autocensurar-nos”

El regidor de la CUP represaliat ha reiterat que vol que els catalans puguin decidir el seu futur, i que els diputats i partits puguin debatre lliurement al Parlament

Avatar
Agències 22/11/2021
Pla general del diputat de la CUP i membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, Pau Juvillà, entrant a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on és jutjat per penjar llaços grocs, fotografia feta el 22 de novembre de 2021

El secretari tercer de la Mesa del Parlament i regidor represaliat de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, ha assegurat aquest dilluns durant el judici contra ell que la formació no va retirar la simbologia independentista dels despatxos municipals perquè l’ordre de la junta electoral vulnerava la seva llibertat ideològica.

En la seva declaració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Juvillà ha dit que l’assemblea local va decidir no “autocensurar-se” i no treure “símbols que no són partidistes, sinó àmpliament compartits”, com llaços grocs i estelades.

La fiscalia li demana 8 mesos d’inhabilitació i 1.440 euros de multa per desobeir la junta electoral el març del 2019.
Juvillà ha dit que els tres requeriments que va rebre els va prendre com si anessin dirigits a tot el grup municipal, i no només a ell, que n’era el president.

De fet, el primer requeriment va arribar a nom de Francesc Gabarrell. L’assemblea local va decidir recórrer tots els requeriments i no obeir-los perquè, entre altres motius, el seu propi logotip del partit té una estelada. A més, Juvillà ha recordat que els llaços estaven penjats des de l’octubre o novembre del 2017, quan van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i en les eleccions catalanes del desembre del 2017 no van rebre cap requeriment per retirar-los. En canvi, en les eleccions estatals de l’abril del 2019 la CUP no s’hi va presentar, però sí que van rebre el requeriment.

Els requeriments de la junta electoral van arribar després de la denúncia de la regidora de Cs Ángeles Ribes contra tots els grups municipals independentistes. Juvillà creu que Cs va denunciar els grups i no la institució perquè tenia un pacte de govern ‘de facto’ amb el PSC i no volia que l’alcalde, Àngel Ros, “pagués el cost polític” d’haver d’ordenar la retirada dels llaços grocs i estelades. Ribes ha dit que això no era cert.

Segons Juvillà, als despatxos dels grups municipals hi tenien accés els serveis tècnics i de neteja municipals i la Policia Local. No obstant, abans de resoldre’s el recurs contra el tercer requeriments, els Mossos d’Esquadra van entrar a les dependències municipals de la CUP i van retirar la simbologia independentista. Dos dels mossos encarregats de la retirada han explicat que van entrar al despatx de la CUP quan no hi havia ningú, i amb una clau facilitada pel consistori.

En el seu informe final, la fiscalia ha recordat la última jurisprudència del mateix TSJC i del Tribunal Supremo pels delictes de desobediència contra resolucions de la junta electoral, com en el cas de l’expresident de la Generalitat Quim Torra per no retirar una pancarta a favor dels polítics presos del balcó de la plaça Sant Jaume. També ha recordat que Juvillà va expressar a Twitter i a la premsa que desobeiria la resolució.

Per la seva banda, la defensa ha demanat l’absolució al·legant que el requeriment es va fer al grup municipal, no pas a Juvillà específicament, i que es va fer en un període que no hi havia campanya electoral a la qual es presentés la CUP.

Per acabar el judici, Juvillà ha fet ús del seu dret a l’últim torn de paraula, on ha dit que la CUP va decidir respectar el que és just, i no la llei. Per això, considera que no es pot limitar la llibertat ideològica de cantants, que els catalans puguin decidir el seu futur, i que els diputats i partits puguin debatre de tot al Parlament i defensar la seva ideologia de forma clara.