Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

El Suprem intenta justificar per què es passa pel forro la justícia europea sobre el cas Otegi

“La nul·litat no és absolució”: Els magistrats asseguren que un cop anul·lat el primer judici cal justificar la presó i “les acusacions no han decaigut”

Avatar
Agències 17/12/2020
Acte del Tribunal Militar presidit per El president de Tribunal Suprem i de el Consell General de Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes

El ple de la Sala II del Tribunal Suprem ha fet pública aquest dijous la interlocutora per la que va acordar repetir el judici al dirigent de Bildu Arnaldo Otegi pel cas Bateragune malgrat que aquest ja va complir sis anys i mig de presó i el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va considerar que havia estat víctima d’un judici injust, fet que va portar el propi Suprem a declarar nul·la la sentència. Els magistrats justifiquen la decisió de repetir el judici perquè rebutgen “que la conseqüència de la declaració de nul·litat sigui l’absolució “. Segons els membres de la Sala, la Justícia no pot quedar “impassible” davant una privació de llibertat que ara no està justificada i, a més, “les acusacions no han decaigut”.

A la seva interlocutòria de 19 pàgines la Sala II assegura que la conseqüència de la nul·litat del judici que va dictar el propi Suprem “ha de ser la celebració d’un nou judici” perquè si no “no existiria una resolució vàlida sobre el fons de la qüestió, és a dir, sobre l’existència dels fets, la participació dels acusats i el caràcter delictiu”.

Segons el Suprem, en la mesura que Otegi i els altres quatre acusats han complert la pena, “l’Estat de Dret no pot romandre impassible davant una privació de llibertat de la que s’ignora la justificació final”, i a més “les acusacions no han decaigut i els que les sostenen tenen dret a una resolució motivada respecte a les seves pretensions”.

El suprem nega que estigui incorrent en cap mena d’excepcionalitat i assegura que tots els casos en què s’ha apreciat una vulneració del dret a un jutge imparcial –com determina el TEDH- “han conclòs, sense excepció, a la declaració de nul·litat del judici i de la sentència i a la necessitat de la celebració d’un nou judici amb un tribunal de composició diferent”.

“En cap cas –afegeix- la vulneració del dret va suposar l’absolució si no venia acompanyada d’altres vulneracions diferents”.

En aquest marc el Suprem assegura que el fet que s’hagués declarat nul el judici fa que no existeixi un “pronunciament definitiu” de la justícia, i no es pot considerar una absolució.

Segons els magistrats l’anul·lació “suposa que les acusacions no han rebut una resposta vàlida a les seves pretencions”, i els acusats que ja han complert condemna “tenen dret a una resposta en dret respecte als fets que els van imputar”.

Rebutja que es vulneri el ‘non bis in ídem’

El Suprem ordena la repetició del judici a instàncies de Vox i de la Fiscalia, mentre que les defenses sostenien que repetir el judici atemptaria contra la prohibició de ser jutjat dues vegades pel mateix fets, el ‘non bis in ídem’.

Segons els magistrats no es vulnera aquest principi i Otegi pot ser tornat a jutjar perquè “el primer judici ha estat declarat nul en atenció a la protecció d’un dret fonamental de l’acusat”.

Fan referència a l’article 4.2 del protocol 7 del TEDH que permet que es reobri la causa sempre que s’hagi vulnerat un dret fonamental, i rebutgen la interpretació de la defensa, que sosté que només es pot aplicar a instància dels propis acusats, i no de les acusacions.