Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

Hecatombe per liderar l’espai postconvergent

En els seus orígens, CiU sempre havia estat formada per una pluralitat de corrents que confluïen sota unes mateixes sigles, les de la coalició de CDC i UDC. Però, el […]

Irene López i Favà
Irene López i Favà 06/07/2020
Foto: Irene López

Carles Puigdemont, Artur Mas i Marta Pasacal a l’acte fundacional del PDeCAT/ Foto: Irene López

En els seus orígens, CiU sempre havia estat formada per una pluralitat de corrents que confluïen sota unes mateixes sigles, les de la coalició de CDC i UDC. Però, el divorci amb Unió i la posterior desintegració de CDC va comportar una fragmentació interna i l’aparició de nous partits. Ara, prop d’una nova cita electoral, una pila de subpartits vol adjudicar-se uns 300.000 vots perduts d’exvotants convergents descontents.

Últimament, el que ha aixecat més polseguera ha estat la creació del PNC, el Partit Nacionalista de Catalunya, encapçalat per l’excoordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. Aquest corrent discrepa de la política de Puigdemont i serien més partidaris de reeditar una antiga Convergència autonomista i del peix al cove. Aquest nucli es va reunir en un conclave al Monestir de Poblet i se’ls coneix com el grup de Poblet. Allà hi van anar exdirigents de CDC com Carles Campuzano, Jordi Xuclà o Lluís Recoder, però també gent procedent de l’entorn del PSC, com Antoni Garrell o Antoni Bayona, i un dels caps visibles d’Units per Avançar, Albert Batlle. Però a la trobada també hi va anar un important sector de la JNC, les joventuts del PDeCAT, crítics amb Puigdemont.

Al PDeCAT, però, fa anys que la tensió fa que els seus integrants estiguin dividits. Els coneguts com a nucli dur de la directiva són partidaris d’una transició del partit cap a JXCAT, però mantenint les quotes de sempre i sense que això comporti la desaparició del PDeCAT com a partit polític. Aquest sector no veu amb bons ulls Puigdemont ni els independents de JXCAT i les postures enrocades entre ambdues formacions fa que la refundació es vegi, ara per ara, molt costosa i complicada. En aquest espai hi trobaríem el president del partit, David Bonvhí, el diputat al Congrés, Ferran Bel, o l’actual portaveu del partit, Marc Solsona, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, a banda de tot un històric de 130 alcaldes i alcaldesses de municipis catalans. La seva carta mestra és ser els propietaris de l’estructura de partit, de les finances per a les campanyes electorals i dels drets electorals per als mitjans de comunicació. Un fet que perdrien els afins a JXCAT si decidissin crear un nou partit.

A dins del PDeCAT, però, també hi conviuen els mateixos associats que volen que JXCAT sigui un partit polític, que donen suport al President Puigdemont i que haurien signat el manifest “Junts, per Catalunya” difós a les xarxes durant els darrers dies. Però, dintre d’aquest espai també hi ha, al menys, un parell de corrents crítics: Llibergència i Generació Llibertat. Llibergència és un corrent que havia existit ja amb l’era de CiU i que s’ha mantingut. El seu líder és l’exeurodiputat convergent, Marc Guerrero, i hi formen part persones com Montse Cantín, Genís Boadella, Jordi Monrós o Víctor Puig, entre d’altres i sempre han estat ferms defensors del lideratge del President Mas.

Per la seva banda, Generació Llibertat, és un corrent progressista, independentista i socialdemòcrata que està encapçalat per Carles Agustí, que es va presentar a Primàries disputant-li el lloc a Neus Munté. En formen part persones com: Ivan Condés, Rosa Ma Nicolau o Montse Morante, entre d’altres.

A l’entorn de JXCAT, però, també ha nascut La Crida, encapçalada per Jordi Sànchez, Toni del Morral i Carles Puigdemont i que hauria d’integrar-se dins de JXCAT quan aquest sigui un partit. De moment, és el paraigua per a líders i diputats independents com Laura Borràs o Elsa Artadi. Però, recentment, hi ha un corrent intern que es diu Acció per la República, que s’ha constituït com a partit i que l’encapçalen Aurora Madaula i Agustí Colomines. Tot i que, fonts properes a Puigdemont afirmen que aquest també podria integrar dintre de JXCAT els corrents de Reagrupament, Demòcrates de Catalunya i, fins i tot, Poble Lliure, el sector de la CUP que va donar suport en el seu dia al President Mas.

Però, de l’antiga CDC en van sorgir altres partits independentistes com Convergents, que té representació a diversos municipis i està encapçalat per l’exconseller de justícia del govern Mas, Germà Gordó, i Sílvia Requena. Gordó i altres associats del PDeCAT com Jordi Martí o David Saldoni integren una associació anomenda Barcelona 2020.

I pel que fa a l’antiga UDC, en van sortir dos partits; Units per Avançar, que lidera Ramon Espadaler i que ha anat en coalició amb el PSC, i Demòcrates de Catalunya, que és independentista i que encapçala Antoni Castellà. Aquest va ser també el partit que estava al darrere d’experiments com el de Primàries Catalunya, promogut per l’ANC.

Finalment, a l’extrema dreta nacionalista s’hi ubiquen Els Lliures, d’Antoni Fernàndez Teixidó i Roger Muntanyola, que es volen fusionar amb La Lliga Democràtica, d’Àstrid Barrio i Santi Vila. A banda de la incògnita de BCN pel Canvi, el partit de Manuel Valls i Eva Parera, que encara no sap on ubicar-se.

Barcelona, 6 de juliol de 2020

Redactat per: Irene López

Relacionats