Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Guerra interna al Constitucional per la sentència sobre l’estat d’alarma del Gobierno

Els vots particulars acusen la majoria de generar més inseguretat jurídica de la que vol combatre

Avatar
Agències 20/07/2021
El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig.

El Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest dilluns la sentència que declara inconstitucionals les mesures del primer estat d’alarma, i també els vots particulars de quatre magistrats que discrepen d’aquella decisió. Són del president del TC, Juan José González Rivas, i dels magistrats Maria Luisa Balaguer, Andrés Ollero, i Cándido Conde-Pumpido, que denuncien que la sentència “genera més inseguretat jurídica de la que intenta combatre” i no aporta garanties addicionals als drets dels ciutadans. També fan referència a la pugna i al “soroll intern” al Tribunal, que ha portat a una “polarització extrema” dels arguments. En els pròxims dies s’hi sumarà un altre vot particular de Juan Antonio Xiol, també contrari a la sentència.

La magistrada Maria Luisa Balaguer recorda que les restriccions de drets durant la pandèmia han estat “tant inevitables com universals” i retreu als seus companys que no hagin fet un “esforç argumental” més gran tenint en compte que es tractava de la primera vegada que una situació d’aquestes característiques se sotmetia a judici de constitucionalitat.

Segons Balaguer, el resultat de la votació demostra una “polarització extrema” dels arguments que ha impedit una sentència unànime. Per la seva banda, apunta, “és difícil acceptar com a contràries a la Constitució una legislació que ha permès, de manera ràpida i eficaç, arbitrar mesures socials efectives per protegir béns jurídics tan importants com la vida i la salut de les persones”.

Balaguer admet que el “soroll intern” del Tribunal ha dificultat l’acord, perquè els magistrats han mantingut “posicions extrajurídiques poc recomanables per al futur” d’una institució que “només s’hauria de pronunciar a través de les seves resolucions”.

En el terreny jurídic, Balaguer critica a la majoria que aposti per l’aplicació de l’Estat d’excepció, i no el d’alarma que va activar el govern de Sánchez, per donar resposta a la situació.

Al seu entendre el març del 2020 no es donava una situació “d’alteració de l’ordre públic” que reclama l’estat d’excepció, i a més aquesta figura no aporta més garanties pels drets dels ciutadans que el d’alarma. “La raó del confinament domiciliari no era recuperar l’ordre públic.. sinó evitar els contagis exponencials, una mesura estrictament sanitària per prevenir la pèrdua de vides humanes”.

El magistrat Andrés Ollero fa un vot particular carregat d’elements personals –amb referències a la Setmana Santa sevillana- on destaca que l’Estat d’excepció ha d’anar forçosament acompanyat d’una delimitació dels efectes que té, l’àmbit territorial on s’aplica i la seva durada, que no pot excedir de 30 dies prorrogables per un mes més.

Ollero recorda doncs, que si el govern espanyol hagués optat per aquesta opció estaria transmetent a la població que està en condicions de posar fi a la pandèmia en un o dos mesos. “Al llarg del desenvolupament de l’estat d’alarma s’han expressat no poques bogeries”, sosté, “fins i tot per portaveus autoritzats, però és de justícia reconèixer que no es va arribar a aquest extrem”.

El vot particular del president del tribunal, Juan José González Rivas, considerat conservador, discrepa de la sentència de la majoria perquè considera que s’havia d’analitzar si la limitació de la mobilitat obeïa a “finalitats legítimes” i si era necessària i proporcionada.

De fet, considera que l’estat d’alarma no suspenia drets, sinó que només els limitava. A més, recorda que la llei dels estats d’alarma, excepció i setge preveu que, en cas d’emergència sanitària, s’activi l’estat d’alarma, no el d’excepció com diu la majoria de magistrats.

En aquest punt, recorda que l’estat d’alarma permet encara un important control judicial dels drets dels ciutadans, mentre que l’estat d’excepció limita molt la supervisió del poder judicial sobre les vulneracions de drets, ja que els drets no només es limiten, sinó que queden suspesos.

Sobre les suposades indemnitzacions de les administracions per danys i perjudicis a particulars, González Rivas considera que la llei només ho preveu en cas que l’estat d’alarma fos constitucional, no pas si s’ha declarat inconstitucional.

“La sentència crea un problema polític i sanitari”

Per la seva banda, el magistrat Cándido Conde-Pumpido, del sector progressista i ex-fiscal general de l’estat, considera que la discussió està en si els drets fonamentals, com el de mobilitat, es van suspendre, cosa que només pot fer l’estat d’excepció o setge, o només limitar, cosa que sí que pot fer l’estat d’alarma.

Així, acusa els magistrats de la majoria de “no comprendre adequadament els sistema de drets fonamentals” de la Constitució, ja que creu que no es pot afirmar que es protegeixen millor els drets dels ciutadans amb un estat d’excepció que amb un d’alarma. Posa com a exemple d’això, que la limitació de la mobilitat també està prevista en la llei del 1986 sobre salut pública, i que es va aplicar el 2014 als sospitosos amb ebola.

El vot particular també afirma que el caràcter general o individual d’una mesura no implica que se suspengui un dret, ja que l’anomenada ‘llei mordassa’ és d’aplicació general i no implica la suspensió del dret a la mobilitat, tot i que en moments determinats els cossos policials puguin restringir-la.

Conde-Pumpido també recorda que la mobilitat estava limitada com a dret en si mateixa, però no per acudir a actes polítics o sindicals, compres de primera necessitat, visites mèdiques, actes religiosos o altres necessitats justificades.

El magistrat acusa els seus col·legues de buscar una “drecera argumental” per aconseguir declarar inconstitucional el decret d’alarma. L’estat d’excepció, diu l’exfiscal, és per a assumptes de naturalesa política que poden provocar una greu alteració de l’ordre públic, cosa que no va passar. Per això considera que no es complien els requisits per declarar l’estat d’excepció.

De fet, també acusa els magistrats de la majoria d’aplicar un “canvi de criteri immotivat”, ja que l’abril de l’any passat van argumentar que la prohibició d’una manifestació era proporcional per preservar el dret a la salut. Per això, critica que la sentència de la majoria “aboca els poders públics a la utilització futura de l’estat d’excepció, que comporta una evident disminució de les garanties constitucionals dels drets fonamentals”. “Les conseqüències derivades de la concepció que s’entreveu en la sentència seran patides directament pels ciutadans”.

“La sentència de la majoria no resol sinó que crea un greu problema polític i sanitari, en desarmar l’estat contra les pandèmies, privant-lo de l’instrument que la llei determina expressament per fer front a crisis sanitàries”, conclou.