L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat aquest dijous els resultats de l’última de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023, i són demolidors pel que fa a l’ús habitual de la llengua catalana. Si bé l’enquesta revela que 1’5 milions de persones acostumen a iniciar les converses en català, n’hi ha 2 milions que mai ho fan i prefereixen començar-les sempre en castellà. A més a més, més d’un 70% de la població canvia de llengua per adequar-se a la del seu interlocutor; tot i que en aquest punt es matisa que ho fan tant si era cap al català com si era cap al castellà.
L’any 2023, un 48,7% de la població declarava que iniciava les converses en català, ja fos sempre o sovint. A més, un 18,7% declarava que ho feia només algunes vegades. Per contra, un 28,1% de la població deia que mai no iniciava les converses en català. Traduït a xifres absolutes, hi havia més d’1,5 milions de persones que sempre començaven parlant en català, 1,8 milions que ho feien sovint, 1,3 poques vegades i 1,9 que no ho feien mai.
Per edats, els majors de 64 anys són el col·lectiu en què hi havia més gent que iniciava les converses en català (35,6%), però també el grup en què hi havia més gent que no ho feia mai (33,0%). Per contra, entre els adults de 30 a 44 anys, els que sempre començaven en català representaven el 14,4%, però els que no ho feien mai eren un 31,3%; aquestes dades, que són les xifres més baixes d’ús del català, s’expliquen perquè es tracta de la franja d’edat més receptora d’immigració que no s’ha escolaritzat a Catalunya.
Per lloc de naixement, el 69,6% de la població nascuda a Catalunya afirmava iniciar les converses en català sempre (34,2%) o sovint (35,4%). Dels nascuts a la resta de l’Estat, ho feien el 24,6% i dels nascuts a l’estranger, el 14,9%.
Les dades mostren que, quan se saben les dues llengües, el comportament més habitual és adaptar-se a la llengua que fa servir l’altra persona: més d’un 70% de la població canviava de llengua per adequar-se a la del seu interlocutor, tant si era cap al català com si era cap al castellà. Així, de les persones que sabien català, si iniciaven una conversa en castellà i es trobaven que els responien en català, en un 74% de casos es passaven al català. I, a l’inrevés, si iniciaven la conversa en català i els responien en castellà, un 70,4% canviaven al castellà. Òbviament, aquest comportament adaptatiu només el poden fer les persones que saben parlar les dues llengües.
A l’Enquesta es va preguntar quines llengües els agradaria parlar en un futur i els resultats mostren que hi havia una tendència generalitzada cap al plurilingüisme. Concretament, un 62,8% de la població voldria parlar més d’una llengua.
Pel que fa al català, el 76% de la població de 15 anys o més a Catalunya expressava que en el futur li agradaria parlar-lo, ja sigui de manera exclusiva o compartida amb alguna altra llengua. L’opció més freqüent era la combinació de català i castellà (27,0%), seguida de la preferència de parlar combinacions de llengües que incloguessin el català (16,9%), de la preferència per parlar només en català (15,8%), i de la de parlar més en català que en castellà (12,0%).
Pel que fa a l’edat, la població més jove tendia a preferir opcions compartides entre català, castellà i altres llengües, mentre que entre les persones de més edat eren més habituals les preferències per l’ús exclusiu del català o del castellà. D’altra banda, segons el lloc de naixement, al 84,4% de les persones nascudes a Catalunya els agradaria parlar català en el futur, de manera exclusiva o compartida. Pel que fa a les persones nascudes a l’estranger, un 67,6% els agradaria parlar-lo, seguit de les persones nascudes a la resta de l’Estat, dins de les quals un 57,3% voldrien també parlar català en un futur.
