Dimecres, 20 de gener de 2021 - Edició 909
La República

El Suprem, amb la repressió per davant: avala l’acord de la JEC que pretenia deixar Puigdemont i Comín sense escó d’eurodiputats

Els magistrats fan cas omís de la jurisprudència del TJUE que va servir perquè el Parlament Europeu els reconegués

Avatar
Agències 11/06/2020
Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín davant de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, el 13 de gener del 2020. (Horitzontal)

La Sala III del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha avalat els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) que pretenien deixar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín sense els escons d’eurodiputats perquè no havien assistit presencialment a la seva seu per acatar la Constitució Espanyola. Malgrat aquella decisió de la JEC, el Parlament Europeu va reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el líder d’ERC, Oriol Junqueras. El Suprem obvia aquesta jurisprudència i sosté que les decisions de la JEC “s’han aplicat amb tota correcció” i no tenen al darrere “motius polítics”.

Els magistrats de la Sala III han dictat dues sentències on desestimen els recursos plantejats per Puigdemont i Comín contra els tres acords de la Junta Electoral Central (JEC) del 13 i 0 de juny del 2019 on aquest organisme comunicava al Parlament Europeu que deixava vacants els seus escons fins que no prestessin acatament presencial de la Constitució Espanyola a la seva seu.

La JEC els va denegar la inclusió a la llista d’electes que va remetre a la cambra europea, però el Parlament Europeu els va acreditar com a eurodiputats en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que reconeixia la condició d’eurodiputat i la immunitat d’Oriol Junqueras des del moment en què es van proclamar els resultats de les eleccions europees, el 13 de juny.

Ara el Suprem fa cas omís a aquesta decisió de la justícia europea i sosté que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè “s’ha aplicat amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General” i “no ha discriminat els recorrents ni incorregut en cap arbitrarietat o en infracció dels seus drets fonamentals”. Segons les sentències de Suprem, la JEC “no ha obrat per motius polítics contra ells” i els seus acords no constitueixen “cap persecució”.

Cas omís a la jurisprudència del TJUE

Els magistrats sostenen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen “ni un sol precepte” que demostri que la justícia europea els empara, i per contra “ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al Dret dels Estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament a la Constitució”. Insisteixen en la constitucionalitat del requisit d’acatar la Constitució, que segons els magistrats és una condició que “o es pot reduir a una mera formalitat intranscendent”.

Contra el seu propi argument, el tribunal sosté que és “improcedent” plantejar cap qüestió prejudicial al propi TJUE, encara que ho hagin demanat tan els advocats de les defenses com la pròpia Fiscalia, els lletrats del Congrés dels Diputats i la mateixa Junta Electoral Central.

El motiu, segons el propi Suprem, és que el Parlament Europeu ja ha reconegut Puigdemont i Comín com a eurodiputats i per tant “fos quin fos el pronunciament del TJUE no tindria cap rellevància per a les pretensions substantives dels recorrents” perquè “és notoro que han estat reconeguts com a membres del Parlament Europeu i que com a tals estan exercint els seus càrrecs”.

La sentència del TJUE

El Tribunal de Justícia de la UE no es va pronunciar directament sobre la compatibilitat del jurament de la Constitució amb la legislació europea. Tanmateix, de manera implícita va rebutjar que sigui un requisit imprescindible per obtenir la condició d’eurodiputat, ja que va defensar que aquesta s’adquireix amb la proclamació dels resultats oficials. La publicació dels resultats és prèvia al jurament de la Constitució.

El TJUE va defensar que aquesta interpretació “es basa en el principi de la democràcia representativa”.

Relacionats