Dimarts, 20 d'octubre de 2020 - Edició 817
La República

El doblatge en català “continua sota mínims” mentre que el castellà treu fum per la demanda de les plataformes

La Plataforma per la Llengua denuncia que de 335 pel·lícules del catàleg de Netflix amb versió catalana, només n’ofereix 4

Redacció
Redacció 12/06/2020
Pla mitjà de l'actor Roger Pera doblant la sèrie 'Hudson i Rex' per a TV3 dirigit pel seu pare, Joan Pera, als estudis de doblatge de Sonygraf a Barcelona. Imatge del 5 de juny de 2020. (Horitzontal)

Els estudis de doblatge a Catalunya treuen fum gràcies al boom de plataformes com Netflix, HBO o Amazon Prime, que han suposat una “injecció” de demanda en un sector que la crisi del 2008 va deixar molt tocat. “El castellà ara mateix està en un punt de molta feina. El català continua sota mínims”, assegura Roger Isasi-Isasmendi, president de l’associació Doblatge Unida de Barcelona. Coincidint aquest divendres amb el Dia Mundial del Doblatge, el sector es reivindica com a “facilitador de la cultura” i denuncia que l’absència de conveni els aboca a salaris baixos. “Les plataformes ens demanen molta producció, anem una mica saturats, però hem de lluitar per mantenir l’orfebreria que és el doblatge”, diuen a l’ACN els actors Joan i Roger Pera.

L’auge de les plataformes ha sacsejat les dinàmiques dels estudis de doblatge. I l’aturada pel coronavirus ha evidenciat encara més l’alta demanda de continguts audiovisuals i l’acumulació d’escenes per doblar. “El sector té un moment àlgid. Portem uns sis anys amb molta més feina del que havíem tingut en els darrers 25”, assegura a l’ACN Bruno Jordà, actor i membre de la comissió de doblatge de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC).

L’augment de feina neix de la demanda de les plataformes de vídeo sota demanda per disposar de pel·lícules i sèries en castellà. “Molta gent diu que el doblatge quedarà obsolet en uns anys, però de moment cada cop es dobla més i les plataformes li donen molta importància, aquest cas en castellà”, diu Jordà.

El català a la petita i gran pantalla

Els “clients” del doblatge en català són TV3 -que ha reduït dràsticament la demanda els últims anys- i la Generalitat, que aposta per doblar certes pel·lícules d’animació o grans estrenes per a tots els públics com ‘Star Wars’. Una demanda que és insuficient per a molts actors “que es guanyaven la vida amb el català”, i s’han hagut de “reciclar i tirar dels dos idiomes perquè no hi ha manera de sobreviure amb el català”, assenyala el president de l’associació Doblatge Unida de Barcelona (DUB), Roger Isasi-Isasmendi.

El sector veu en les plataformes una oportunitat per poder normalitzar el doblatge en català i que aquestes ho acabin veient com un negoci rendible. Però es tracta d’una situació, de moment, llunyana. El primer pas, seria que les plataformes incloguessin l’opció de català d’aquelles pel·lícules del seu catàleg que ja estaven doblades anteriorment. Un estudi de la Plataforma per la Llengua analitza que de les més de 2.000 pel·lícules del catàleg de Netflix, 335 tenen alguna versió disponible en català, però només 4 es poden trobar a la plataforma.

“Entenc que és responsabilitat de les plataformes en primer lloc. Després una aposta de la Generalitat d’intentar realment tenir espai dins de les plataformes”, opina Isasi-Isasmendi. Que s’incorporin els continguts ja doblats, com es preveu que faci Disney + després de les negociacions amb Política Lingüística, no suposa ara més feina per als estudis de doblatge, però sí una finestra perquè les plataformes valorin la llengua i la seva demanda real.

Segons una enquesta de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, un 75% prefereix com a primera opció el castellà en el doblatge, un 50% el català i un 19,2% l’anglès.

Els sector considera que s’hauria d’equiparar la figura del traductor d’un llibre a la dels dobladors. “Dono gràcies als traductors meravellosos que hi ha al nostre país per fer-nos arribar la cultura. Hi ha la mania que els actors de doblatge som els antiprofessors d’anglès. La tecnologia ens permet agafar i canviar d’opció, la modernitat és la llibertat per poder escollir el que un vol”, sosté Isasi-Isasmendi.

Dins d’una sala de doblatge

“És molt bonic acostar tota la cultura universal a la teva llengua. Això no es perdrà mai”, assegura Joan Pera des d’una de les sales de l’històric estudi de doblatge Sonygraf. Pera està dirigint el seu fill, Roger Pera, en el doblatge de la sèrie ‘Hudson i Rex’ que ha comprat TV3.

Joan Pera recorda que és un “històric” del doblatge, “la primera pel·lícula en català ja la va portar ell”. “Aquesta l’hem de fer una mica a corre-cuita perquè se’ns ha acumulat amb la pandèmia. És un servei lingüístic que fem al país, és molt bonic”, assegura. El seu fill, Roger Pera, diu que “doblar és fer màgia”, i en aquest país “es fa molt bé”. “Hem de lluitar per no convertir-nos en uns xurrers, de fer ‘takes takes i takes’ ràpidament, perquè Netflix o HBO ens demanen molta producció”, diu l’actor sobre la necessitat de cuidar la precisió de l’ofici.

Amb les mesures obligades per la pandèmia, director, actor i tècnics estan separats per mampares, i només pot estar a l’estudi un doblador. Tot i que en els últims temps els actors protagonistes ja no gravaven simultàniament al mateix estudi, sí que coincidien diverses veus per fer ambients de fons o reaccions col·lectives.

“Ara s’han de fer un per un. Representa que estem bastant més de temps per arribar a fer una pel·lícula”, diu a l’ACN el director de l’estudi Sonygraf, Jordi Daura. El que abans es feia amb sis o set dies, ara en requereix uns 10. Això afecta especialment a la figura del director, ja que aquest cobra pel conjunt de la pel·lícula, no per les sessions dedicades.

Tal i com han fet una quinzena d’estudis de doblatge, com Takemaker, SDI Media o De Luxe Spain, s’han substituït els guions en paper als faristols per tauletes electròniques que es desinfecten a cada sessió, entre altres mesures com organitzar esglaonadament l’entrada i sortida als estudis.

Impuls públic i demanda “silenciosa”

Daura, responsable de l’estudi Sonygraf, fundat el 1954, corrobora que es troben “en un bon moment”, gairebé al 100% de capacitat. “Portem molts anys al sector, molt assentats. Les noves plataformes van a buscar els estudis més antics, els mes professionals”, assegura Daura. També confirma que la proporció de continguts que fan en castellà és superior (65%, respecte 35% en català), tot i que en ser un estudi homologat per TV3 són dels que més feina en català assumeixen.

“El problema del català és que com són adjudicacions, no saps cada any la feina que faràs, si TV3 et donarà 100 hores o 300”, explica Daura. En els inicis de TV3, la televisió adjudicava a una vintena d’estudis, mentre que actualment en són uns cinc els que fan aquesta feina. “TV3 està doblant un 50% menys que fa uns anys”, assegura Daura.

Al seu parer, si Netflix o Movistar + “veiés que l’audiència d’abonats a Catalunya fos molt gran, podrien entrar en la possibilitat de doblar o subtitular en català”. “El client és el que marca els idiomes. Aquí a Barcelona tot el que fem per a Netflix és en castellà”, assevera. Si bé fa 25 anys el 80% del cinema a l’Estat es doblava a Barcelona, calcula que ara es reparteix en un 50% amb Madrid.

Al parer del director i actor Bruno Jordà, l’impuls públic “és essencial, però també hi ha d’haver un impuls privat”. “Si no hi ha demanda, no doblaran. Manca suport públic, manca demanda, o almenys és insuficient i silenciosa, i no hi ha cap plataforma que estigui forçada a doblar”, reflexiona el membre de l’AADPC. A més, recorda que TV3 té ara “altres prioritats que no són el doblatge”, i que “ho ha deixat abandonat des de fa temps”.

Absència de conveni i amenaça del teledoblatge

El sector denuncia que es troben en un estat d’indefensió perquè no hi ha un nou conveni des del 2009, cosa que implica una taula de salaris desactualitzats. El fet que no hi hagi una patronal, dificulta l’acord per un conveni. “Un sector estable és un sector amb conveni. Estem amb salaris de fa més de 10 anys”, lamenta Jordà. “Estem cobrant molt poc, malament, però feina n’hi ha molta”, insisteix Roger Pera.

El sector alerta també de l’incipient fenomen del teledoblatge, plataformes digitals que incentiven els actors a instal·lar-se estudis de doblatge a casa. La crisi del coronavirus ha constatat que es tracta d’un ‘modus operandi’ que està irrompent en el sector “de manera directa”. Les associacions de doblatge asseguren que es tracta d’una pràctica que atempta contra l’essència artística de la professió, discrimina en funció de les capacitats econòmiques i suposa un empobriment “artístic, social i econòmic majúscul”.

El sector es transforma, però ho vol fer dins dels estudis de doblatge. “Amb el doblatge sempre t’estàs transformant. Mai fas algú de la teva edat. Juguem molt amb la veu i això és únic”, reivindica Pera.

Relacionats