Avui fa dinou anys del pitjor atemptat terrorista que ha patit l’estat espanyol amb més de 200 morts per culpa de, com a mínim, la desídia d’algunes autoritats del moment i amb la col·laboració de certs mitjans de comunicació espanyols, com ara El Mundo, dirigit per Pedro J Ramírez, que va fer possible distreure la veritat amb l’invent que havia estat ETA.
La veritat, segons va quedar demostrat en les conclusions d’ERC a la Comissió d’Investigació dels atemptats de l’11-M de la que vaig formar part com a ponent, són molt evidents: deixadesa i/o mala fe dels responsables del govern espanyol quan expliquen com de fàcil ho van tenir els terroristes per dur a terme els atemptats.
Sense dinamita no hi hauria hagut atemptats i el material va arribar quasi regalat: uns confidents policials que traficaven amb explosius robats a les mines d’Astúries van fer-ne arribar la quantitat necessària a Madrid per provocar el pitjor atemptat patit per l’estat espanyol.
Sense confidents la dinamita no hauria arribat als terroristes i és de suposar que els confidents eren controlats pels serveis policials o d’intel·ligència i la prova d’aquesta afirmació és el fet que el cotxe dels confidents que portava la dinamita va ser aturat en un control rutinari de trànsit molt proper a Madrid. Al vehicle, malgrat que no tenia tots els papers en regla, se’l va deixar passar en veure que eren confidents.
Lamentablement, doncs, va ser un error, una deixadesa o, fins i tot, una decisió criminal el que va permetre l’explosió amb la greu conseqüència de més de 200 persones mortes, en el pitjor atemptat que ha patit l’estat espanyol. Si, a més, hi afegim els atemptats de Barcelona de 2017, comprovem que la pauta dels confidents apareix de nou ara en el segon pitjor atemptat patit per l’estat espanyol. Sembla increïble com ha estat possible que els dos pitjors atemptats terroristes mai esdevinguts a l’estat espanyol tinguin el denominador comú dels confidents, sense els quals cap dels dos atemptats no hauria estat possible.
En Rubalcaba i en Zaplana, ves quin parell!, van pactar silenciar part de la veritat de les investigacions. Un cop el PP va perdre el poder, el PSOE, ja guanyador, va decidir que el soroll era suficient, que no calia continuar investigant, que no calia posar en perill l’estat profund sinó preservar-lo, menystenint les greus conseqüències que la mala gestió del poder de l’estat havia provocat.
