Dissabte, 28 de gener de 2023 - Edició 1647
La República

De nou, al PSOE se li veu el llautó: “Tanca la porta a una iniciativa perquè es jutgin els crims del franquisme”

La iniciativa que han rebutjat buscava que la violència institucional del franquisme –assassinat, desaparició i tortura- pugui ser perseguida com un delicte de lesa humanitat

Agències 15/03/2022
Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç de l'any al Palau de la Moncloa el 29 de desembre del 2021 | ACN

El Ple del Congrés rebutjarà amb el vot en contra del PSOE, Cs, PP i Vox la presa en consideració d’una proposició de Llei d’ERC, Junts, CUP, Bildu, PNB, Més País i Compromís que reclama una modificació del Codi Penal perquè es puguin jutjar els crims de la dictadura franquista. La iniciativa planteja incorporar al Codi Penal de 1995 un article 2 bis que estableixi que malgrat que el Codi Penal no té efecte abans de la seva aprovació, això “no impedirà el judici ni la condemna d’actes o omissions que en el moment en què es van produir constituïen, segons el dret reconegut per les Nacions Unides, els delictes de genocidi, lesa humanitat i contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat”.

La iniciativa buscava que la violència institucional del franquisme –assassinat, desaparició i tortura- pugui ser perseguida com un delicte de lesa humanitat, i per tant que les seves víctimes puguin recórrer a la justícia internacional. S’hi podran acollir també les 178 víctimes de les forces de seguretat i de l’extrema dreta des de la mort del dictador fins el 1978.

L’exposició de motius del text recorda que els tractats internacionals en matèria de drets humans recullen que les víctimes tenen el dret i els estats l’obligació de perseguir penalment els crims internacionals comesos al seu territori, i que els estats no poden deixar d’aplicar aquests tractats adduint una norma interna, com el Codi Penal.

El diputat de la CUP Albert Botran ha recordat que els tribunals espanyols justifiquen reiteradament l’arxiu de les querelles pels crims del franquisme pel “principi de legalitat” i per la Llei d’amnistia, i que les seves sentències fins ara tancaven també explícitament la porta a la justícia internacional.

Botran ha recordat que segons el dret internacional els crims de lesa humanitat “són crims imprescriptibles, inamnistiables, inindultables i subjectes a persecució judicial a tot arreu i en qualsevol temps”.

El diputat de Junts Josep Pagès ha recordat que la justícia espanyola permet “inèrcies antidemocràtiques del franquisme” i per tant permet “la impunitat dels crims contra la humanitat de la dictadura franquista”, adduint que el Codi Penal no té retroactivitat.

La diputada d’ERC Carolina Telechea ha reclamat als socialistes que tinguin valentia per impulsar una llei de memòria democràtica que repari l’espoli franquista, declari il·legal el règim sorgit del cop d’Estat del 36 i derogui la Llei d’amnistia.

El president del grup de Podem, Jaume Asens, ha recordat que els tribunals internacionals, la ONU i les entitats de drets humans recorden que aquest tipus de delictes no prescriuen. “i per això independentment de qui, com i quan, es poden perseguir sempre i a qualsevol lloc del món”.

El diputat del PSOE Indalecio Gutiérrez Salinas ha justificat la manca de suport del seu partit per la determinació del seu executiu d’impulsar una llei de memòria que ja determina el caràcter nul de les sentències franquistes. Ha afirmat que la proposta “vulnera tres principis fonamentals de l’ordenament jurídic: el de la irretroactivitat penal, legalitat i el de seguretat jurídica”.