Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Cs denunciarà davant la Fiscalia la cassolada i els llaços grocs d’Errenteria en l’acte de diumenge

Albert Rivera acusa els manifestants de ser "totalitaris" per "assetjar, insultar i amenaçar": "Tota Espanya és de tots els espanyols"

|

- Publicitat -

Cs denunciarà davant la Fiscalia General de l’Estat la protesta a Errenteria, el País Basc, contra l’acte de diumenge del partit taronja. “Demà denunciarem davant la Fiscalia als totalitaris que ens van assetjar, insultar i amenaçar a Errenteria per exercir els nostres drets. Tota Espanya és de tots els espanyols i a Cs mai deixarem de defensar la llibertat”, ha piulat el líder de la formació, Albert Rivera, aquest dimarts al matí a Twitter. El president de Cs presentarà la denúncia dimecres al matí acompanyat de la candidata de Cs a les europees Maite Pagazaurtundúa i el número 4 al Congrés, Edmundo Bal. Diumenge, la comitiva de Cs va haver de ser escortada per la policia basca i els veïns del feu de l’esquerra abertzale els van rebre amb insults, llaços grocs i una cassolada. La protesta va acabar amb càrregues policials per dissoldre la manifestació. El líder del partit també ha compartit un vídeo a les xarxes socials amb imatges dels fets i el seu discurs de diumenge.

Rivera va dir en un acte dimarts que la Fiscalia hauria d’actuar d’ofici veient les gravacions de la protesta de diumenge i va afirmar que sense l’actuació de la policia basca, l’Ertzaintza, podria haver passat una “desgràcia”. El candidat de Cs el 28-A va dir que veure “molt d’odi”. Segons el líder de Cs, la protesta va permetre que “tota Espanya” veiés “què és l’odi i què és el nacionalisme”. Tanmateix, dimarts fonts del partit van descartar acudir directament a la Fiscalia pel fet que estan immersos en la campanya del 28-A però ja apuntaven que hi veuien delictes d’amenaces i d’odi.

Publicitat

Planteja l’aplicació “immediata” del 155 a Catalunya al seu programa electoral pel 28-A

D’altra banda, Cs ha publicat aquest dimarts al matí el seu programa electoral que té com a primer punt l’aplicació “immediata” de l’article 155 a Catalunya “fins assegurar el restabliment de la Constitució”. El partit taronja també planteja aprovar una nova “llei d’indults” que prohibeixi indultar els polítics condemnats per corrupció, rebel·lió i sedició o reforçar el control als Mossos d’Esquadra. La formació presidida per Albert Rivera també proposa actualitzar la Constitució per reforçar les competències de l’Estat i reformar el sistema de finançament autonòmic.

Et pot interessar  Cs s'enfonsa: no arriben a un pacte amb el PP per a concórrer junts al 12-M i Vázquez plega de la secretaria general de Ciutadans

El primer apartat, ‘Defensar la unitat d’Espanya i garantir la igualtat de drets de tots els ciutadans’, també proposa prohibir que “qui s’escapoleixi de la justícia pugui presentar-se a les eleccions”, un punt on fa referència explícita a Carles Puigdemont i els consellers a l’exili.  També vol actualitzar els delictes de sedició i rebel·lió al Codi Penal i reforçar el mecanisme de l’euroordre.

A més, el partit de Rivera vol aprovar una “llei de llengües” que garanteixi “que es pot estudiar, treballar i retolar el negoci en espanyol a tota Espanya” i fer que el coneixement de les llengües cooficials autonòmiques siguin “mèrit” i mai “requisit” per accedir a una feina pública. També promet una llei electoral per dificultar l’accés dels partits independentistes al Congrés amb un tall electoral del 3%, millorar-ne la proporcionalitat i desbloquejar les llistes electorals.

El TC admet a tràmit un recurs de Cs contra la Mesa per admetre una moció de la CUP a favor de la DUI

Avui mateix, a més, el Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’empara del grup de Cs contra un acord de la Mesa del Parlament que va admetre a tràmit una moció de la CUP del juliol del 2018 que refermava l’1-O, la DUI i la resolució del 9 de novembre del 2015 que posava en marxa el procés de ruptura i que el propi TC havia anul·lat. El ple, per unanimitat, considera que l’assumpte té una especial transcendència constitucional, ja que transcendeix del cas concret perquè podria tenir unes conseqüències polítiques generals. Els diputats de Cs consideren que aquella moció va vulnerar el seu dret a la participació política. Per tot això, el TC ordena al Parlament que li remeti abans de deu dies certificació o fotocòpia adverada de les actuacions corresponents als acords de la Mesa la normativa dels quals va ser declarada inconstitucional i nul·la.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut