Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

Clatellot del Consell d’Europa a Espanya: li demana que alliberi els presos i retiri les euroordres

L’informe fet pel diputat socialista letó, Boriss Cilevics, és demolidor

Avatar
Agències 03/06/2021
Roger Torrent amb el letó socialista, Boriss Cilevics, encarregat d'elaborar l'informe, quan va visitar el Parlament el 6 de febrer del 2020.

El Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa (CoE, per les seves sigles en anglès) demana a Espanya que “indulti o alliberi” els presos polítics catalans i que retiri les peticions d’extradició contra l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica. Redactada per un ponent que ha fet una investigació sobre el terreny, la resolució també reclama la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició per evitar “penes desproporcionades per transgressions no violentes” o per criminalitzar “l’organització d’un referèndum il·legal”. El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del CoE ha aprovat aquest dijous el text que es debatrà a l’Assemblea Parlamentària a finals de juny.

La resolució també demana a les autoritats espanyoles que “s’abstinguin d’exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d’indult”. “No obstant això, se’ls pot exigir que es comprometin a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals”, matisa la resolució. D’altra banda, el Comitè reclama a Espanya que retiri l’acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l’1-O. “També que s’abstinguin de sancionar els successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts”, diu el text, en referència a l’expresident Quim Torra.

A més, creu que només es pot condemnar per malversació de fons quan es puguin “quantificar les pèrdues reals” per a l’Estat. Igualment, la resolució insta l’estat a obrir “un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques a Catalunya, inclòs els que s’oposen a la independència, per enfortir la qualitat de la democràcia espanyola”. Finalment, el comitè remarca “com a punt positiu” que els tribunals espanyols absolguessin al cap dels Mossos Josep Lluís Trapero, així com altres membres de la sindicatura electoral de l’1-O.

El diputat socialista letó, Boriss Cilevics, ha realitzat l’informe durant un any i mig durant el qual ha visitat Madrid i Barcelona. La resolució anomenada ‘Els polítics haurien de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?’ també parla sobre la situació a Turquia.

La resolució aprovada al Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa reconeix que Espanya “és una democràcia viva” on “la mera expressió de visions independentistes no dona peu a una persecució penal”. També respecta “la independència dels tribunals espanyols” a l’hora de resoldre els recursos pendents. “Tot i això, diversos polítics catalans han estat acusats i condemnats a llargues penes de presó per delictes de sedició i, entre d’altres, per declaracions fetes durant l’exercici dels seus mandats polítics, en suport del referèndum inconstitucional (…) i per cridar a la participació en les protestes massives entorn aquest acte”, diu el text, que no diu explícitament que els condemnats de l’1-O siguin presos polítics. Tampoc que no ho siguin.

La resolució només recorda que es consideren presos polítics “els polítics detinguts per haver fet declaracions en l’exercici dels seus mandats polítics que respectin els límits de llibertat d’expressió”. “No es protegeixen els discursos d’odi que tolerin la violència contra persones o grups per motius de raça, origen, religió o opinions polítiques, així com les crides al derrocament violent de les institucions democràtiques”, puntualitza l’informe.

El Comitè d’Afers Jurídics i de Drets Humans celebra que a Espanya hi hagi “un debat intens” sobre els delictes de rebel·lió i sedició. Destaquen que hi ha “dubtes” sobre la seva aplicació per a casos de “protestes pacífiques”. “Això ha requerit interpretacions innovadores, com la noció de “violència sense violència” desenvolupada per la fiscalia, segons la qual el gran nombre de manifestants exercien coacció psicològica sobre els agents de policia que els estaven enfrontant, i d’un significat molt ampli donat al terme “insurrecció tumultuosa”, apunta el text. En una nota explanatòria, el ponent que ha elaborat l’informe qüestiona que els presos siguin “els autors d’un aixecament tumultuós només pel seu compte”. “Si les protestes massives com a tals són exercicis legítims del dret a la llibertat d’expressió i reunió, com diu el Tribunal Suprem, llavors esperaria que això s’apliqui també a aquells que van organitzar i van convocar aquestes protestes”, rebla Cilevics.

Així, considera que la interpretació que ha fet el Suprem del delicte de sedició “podria penalitzar l’organització de protestes pacífiques”. “El tribunal d’Estrasburg tindrà l’última paraula sobre això”, conclou.