El Govern ha tancat l’expedient obert contra l’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch considerant que va cometre una “infracció greu sancionable” per no haver activat el protocol contra assetjaments sexuals malgrat conèixer el cas en què estava implicat el seu aleshores cap de gabinet, Carles Garcias, segons ha avançat el diari ‘Ara’ i ha confirmat l’ACN. Amb tot, l’expedient es tanca sense marcar cap sanció per a l’exmembre de l’executiu, perquè cap de les que preveu aquesta tipificació supera el fet que dimitís de la conselleria, segons apunten fonts del Govern. Bosch va admetre durant la tramitació de l’expedient que hauria d’haver activat el protocol, però va afirmar que no coneixia els mecanismes per fer-ho.
En declaracions a l’ACN Bosch ha celebrat el tancament d’un procés “llarg i dur” i ha subratllat que, “en part”, el desenllaç “vindica” el que ell ha defensat “des del principi”, és a dir, que els “possibles errors polítics i de gestió” ja els va assumir amb la dimissió -el 9 de març del 2020- i que van ser “per no activar un protocol del qual en desconeixia els mecanismes”. Bosch també ha volgut recordar que el cas tracta sobre “presumptes fets provocats per una altra persona” que ell va “cessar” abans que “saltés a l’arena pública”.
Finalment ha volgut subratllar que ara es tanca un procés “sens dubte massa llarg i polititzat” que ell “sempre” ha demanat que “entrés en el terreny de la justícia, cosa que no ha succeït”. En qualsevol cas ha desitjat “poder sortir del tancat de la política partidista” i “recuperar” la seva vida anterior “en l’àmbit de les lletres i de la reflexió humanística”.
De la seva banda, fonts del Govern han indicat que l’executiu “dona per resolt” l’expedient per “omissió del deure” d’activar el protocol d’assetjament a Exteriors durant l’etapa de l’exconseller Bosch. En la sessió ordinària de 31 d’agost, l’executiu ha acordat tancar l’expedient incoat el 23 de febrer del 2021, després dels informes encarregats pel Govern a diversos òrgans “atesa la rellevància i la complexitat jurídica i institucional del cas”.
Les mateixes fonts recorden que Bosch “va admetre” que hauria d’haver plantejat l’activació del protocol de prevenció d’assetjament sexual de la Generalitat, però va al·legar desconeixement dels mecanismes previstos per fer-ho. Tot i això, afegeixen, el conseller “va cessar el seu cap de gabinet quan va tenir consciència dels comportaments potencialment denunciables que se li imputaven”.
També matisen que, en tot cas, la competència per activar el protocol en casos d’aquesta naturalesa “no correspondria al conseller, sinó a d’altres càrrecs dins el departament que tampoc haurien tingut coneixement de l’abast dels fets fins que es van fer públics”.
D’altra banda, des del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert s’indica que aquest cas, el primer que s’instrueix per infracció del codi de conducta aplicable als alts càrrecs, ha posat de manifest “la insuficiència del protocol així com la necessitat de clarificar-ne el procediment i fer-ne partícips a tots els alts càrrecs del Govern per garantir-ne la seva correcta aplicació”. En aquest sentit s’apunta que l’executiu “ja està treballant en la reforma” d’aquestes eines per prevenir casos similars en el futur.
A banda, també s’estudia la “millora” de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, d’accés a la informació pública i bon govern, relatiu a la protecció de la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries. “Volem millorar la transparència pel que fa a la resolució i comunicació dels expedients vinculats a temes d’assetjament sexual o altres incompliments del codi ètic quan hi estiguin involucrats alts càrrecs amb un article de la llei d’acompanyament de pressupostos”.
Finalment, des d’Exteriors també s’indica que s’ampliarà la formació ètica per als alts càrrecs amb un enfocament a l’assetjament sexual i informació sobre el protocol i les proteccions per a les víctimes. Concretament, s’inclourà un cas pràctic a la formació.
Cal recordar que Alfred Bosch va dimitir per iniciativa pròpia el 9 de març del 2020 com a conseqüència de la gestió feta del cas. Per aquest motiu, “malgrat que l’expedient considera que es va cometre una infracció greu sancionable” al departament d’Exteriors, el cessament voluntari en el càrrec de l’exconseller “és una conseqüència superior a qualsevol de les sancions previstes per aquest tipus d’infraccions”.
